Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

LYON - LA CONFLUENCE

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO mié, octubre 31, 2018 12:40:48
LYON, una ciudad con valor arquitectónico

Hoy visitamos la ciudad de Lyon, la tercera ciudad de Francia, marcada por la historia de los telares de la seda, se unen con la actividad comercial e industrial entre París y Marsella, ya que la ciudad tiene el privilegio de ser el centro geográfico de Europa occidental.

Actualmente su población asciende a más de 500 mil habitantes, y su esfuerzo por aumentar el valor patrimonial arquitectónico histórico, con los nuevos proyectos que desde los años 80 vienen dando a esta urbe un aire de transformación hacia el futuro y preservación de los elementos históricos.

Su geografía viene marcada por dos ríos navegables, el Saona y el Ródano. Su posición le permite ser un enclave estratégico en la navegación norte-sur en Europa. El punto de unión de los ríos se conoce como Presqu'île (casi una isla). Veamos la situación de este punto de la ciudad en un mapa.




Este espacio señalado en colores se conoce como la Confluence (la confluencia) de los dos ríos, y es en él donde vamos a conocer uno de los proyectos en marcha en la ciudad desde 1995 bajo la alcaldía de Raymond Barre.
La zona 1 marcada en rojo corresponde a la orilla del Saona, incluye el antiguo puerto Rambaud. Esta zona ya está prácticamente definida después de 15 años de trabajos.
La zona 2 marcada en azul, corresponde a la orilla del Ródano, y es la que se está en trabajos actualmente.
La zona marcada en amarillo, es el barrio de la Perrache delimitado al norte por el cruce este-oeste de la estación ferroviaria del mismo nombre. Esta zona de la estación también va ser reformada urbanísticamente.

LYON LA CONFLUENCE, principales datos

En la zona del nuevo barrio se extendía el puerto de mercancías de Rambaud, la Sucrière, y otras zonas logísticas y naves industriales que se establecieron en esta zona de la ciudad.
En el 1997 se presenta el proyecto a desarrollar en dos fases o ZAC en una superficie total de 150 ha. y que prevé una modificación urbanística de 70 ha. aproximadamente.
La ZAC 1 desarrollada desde 2003 hasta este año, es la que está más avanzada, se ha urbanizado una área de 41 Ha., de los cuales 22,5 Ha. son de espacio público. La inversión en esta ZAC 1 se cuenta por 1.200 millones de euros.
Estos datos no son significativos si no tocan la vida de los ciudadanos, por eso este gran proyecto no sólo significa un modelo urbanístico más sostenible, con edificios de oficinas y viviendas, comercios, grandes superficies, rascacielos, puentes, pasarelas, el museo de la Confluence, etc. sino que se ha pasado de una zona industrial que antes no tenía población permanente, a los 11.000 habitantes actuales a 16.000 en 2025.
Las empresas implantadas en esta zona ascienden a 850, con una previsión de los 15.000 empleos directos actuales a 25.000 para 2025.
En suma, una gran expansión en el centro de la ciudad y la creación de nuevas oportunidades para la ciudad y sus habitantes.

Maqueta de la zona de la Confluence


Los edificios en blanco corresponden al eje de crecimiento urbanístico y de zonas públicas, como el hotel de la región, los parques y jardines, el museo, entre otros espacios emblemáticos

El gran edificio de la región Auvergne-Rhone-Alpes

El gran hall del hotel de la región, se celebran exposiciones sobre la región y es un activo foro de las iniciativas de la región

La Confluence - la visión actual

Estos 15 años de trabajos han dado como resultado, una manera de entender la ciudad, más abierto con nuevos puentes y sistemas de transporte como el tranvía T1, que conectó el resto de la trama de transporte urbano por el sur, a través del puente Raymond Barre.
En su trayecto cruza el Ródano, conecta con el museo y sigue por la avenida Carlomagno, pasando por el hotel de la región y cruzando de norte a sur todo el barrio de la Perrache.

Puente Raymond Barre, exclusivo para peatones, ciclistas y tranvía

El tranvía de la línea T1
El museo de la Confluence, situado en la punta de encuentro de los dos ríos

El paso de la autopista A7, está previsto anularlo para pacificar este barrio

El paso de trenes regionales se ha integrado totalmente en el nuevo barrio

Otro aspecto es que esta zona de la ciudad se ha diseñado para que el resto de la ciudad se lo haga suyo, por eso hay desde un gran centro comercial, zonas de copas y discos, para ello se construyó el puente Raymon Barre y está prevista una nueva pasarela peatonal sobre el Ródano, para ir recorriendo toda la orilla del Saona desde de la Confluence, llegando hasta la zona del Ayuntamiento, mucho más allá de este barrio.

Zona de pasillo peatonal y para ciclistas en toda la ribera del Saona.

Lyon Confluence - un laboratorio de arquitectura

Hasta ahora se ha seguido un modelo de trabajo que permite la mezcla de edificios para oficinas, comercios y viviendas, siguiendo el ejemplo del barrio de la Perrache, dando continuidad al sentido de pertenencia a una nueva zona de la ciudad.
En cuanto a los edificios se ha dado gran libertad a los equipos de arquitectura, logrando una combinación urbanística de gran valor social, con edificios singulares.

Conjunto de edificios "Lyon Islands", con 221 viviendas y comercios
Zona del canal navegable abierto en esta nueva urbanización

Este mini bus, es el prototipo de un primer vehículo de transporte urbano eléctrico sin conductor, y circula a lo largo de la zona del Saona

Edificio de oficinas "el Monolito"

Edificio "Hikari" (Luz, en japonés; en en el centro de la imágen) del gran arquitecto japonés Kengo Kuma, busca la mejor sensación de luz para las 36 viviendas

Al fondo vemos el edificio de viviendas de lujo, diseñado por el arquitecto Jean Nouvel

Áticos del edificio de Jean Nouvel

Zona de juegos

La vida en el nuevo barrio
Ejemplo de vida de bario, un edificio de oficinas y zona de restauración

Combinación de la arquitectura anterior, con los silos de la Sucrière y un nuevo edificio, mientras circula el mini bus sin conductor


El edificio singular de Euronews, con su cubierta semejando la vegetación, obra de Jakob+MacFarlane

La Confluence -historia y nuevos retos en el futuro

¿Cómo era esta zona de la ciudad a inicios del siglo XX?
La principal infraestructura era el puerto Rambaud, inaugurado en 1926, estaba atravesado por grúas, vías de ferrocarril y silos, era el puerto de mercancías de Lyon, que conectaba con Marsella. Su valor económico y de flujo de mercancías era muy importante para el desarrollo de la ciudad.

Vista aérea del puerto Rambaud, en 1926, cuando fue inaugurado

Vista aérea de la zona en 1995, cuando Raymond Barre; alcalde de Lyon; se propuso lanzar el proyecto de la urbanización de la zona sur del barrio de la Perrache, ahora la Confluence

Estación de la Perrache, que está siendo de obras de transformación, para que no sea una barrera en la ciudad. La idea de mejora del barrio ha procurado que la antigua cárcel (a la izquierda de la estación, en forma de estrella), se haya transformado en la sede de la Universidad Católica


La antigua prisión, ha quedado enmarcada dentro del nuevo edificio de la Universidad Católica

La zona del Ródano

Ya hemos visto las transformaciones surgidas en la vida de la ciudad después de 15 años de trabajos en la orilla del Saona, ahora los trabajos se concentran en la orilla del Ródano en la denominada ZAC 2. Todavía quedan en pie antiguo almacenes, que está previsto se transformen en casas totalmente limpias con el medio ambiente, sin emisiones de CO2 y reciclado de todos los elementos domésticos.





Esta segunda fase se desarrollará hasta 2025, momento en el que el gran proyecto de transformación de esta zona de la ciudad de Lyon será una realidad en su totalidad. Para ello es muy importante que los escolares de primaria y de los institutos de la zona de Perrache conozcan tanto la vida moderna, como la historia de este barrio.

Ejemplo de ello ha sido la integración de la prisión dentro de en la Universidad, para recordar lo antiguo y crear un polo de conocimiento moderno.

También podríamos señalar el proyecto de horticultura para lo pequeños escolares, donde aprenden a cuidar las hortalizas y legumbres plantadas en algunos puntos cercanos a la estación de Perrache.


Estos dos tomates plantados en un huerto para escolares, nos muestran las semillas del futuro que la Confluence va a permitir crear un barrio que sea ejemplo moderno de arquitectura, respeto al medio ambiente, energías verdes, reconversión, respeto histórico y puerta abierta al resto de la ciudad de Lyon.


Texto: José Mendizabal
Fotos: Albert Loaso






100 anys del funicular de Sant Joan de Montserrat

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO mié, octubre 24, 2018 11:17:27
El dia 11 d'octubre es va celebrar a Montserrat el centenari de la posada en funcionament del funicular de Sant Joan, que uneix el monestir amb l'ermita de Sant Joan i es a tocar del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. El recorregut és de 503 m. amb un desnivell de 248 m., el que li dona un pendent del 32% al 65%
El fet de que el cremallera arribés a Montserrat el 1892, va propiciar una enorme augment de visitants i pelegrins a la muntanya sagrada dels catalans, i per aquest motiu alguns prohoms varen pensar en trobar un punt de vista panoràmic, que donés una vista d'ocell del monestir.
És així quan el 1918 s'inaugurà aquest funicular de Sant Joan, que en l'estació de dalt s'hi ubicà un mirador i un restaurant, que actualment s'han convertit en una aula de natura, que mostra la vida d'animals i plantes al massís.


Presentació de la festivitat
Un grup d'animació ens va explicar la història de la iniciativa de la construcció del funicular, ara fa cent anys.

Hi van ser presents el President de FGC Sr. Ricard Font i el Pare Abat de Montserrat Sr. Josep Maria Soler, a més dels alcaldes de Monistrol, Manresa, Olesa i altres viles properes a la muntanya.

El Sr. Joan Carles Salmeron, historiador dels ferrocarrils catalans, ens va fer una resumida explicació històrica del que el funicular i els diferents modes de transport a al muntanya, han significat al llarg d'aquests 100 anys.





El viatge en el funicular

Al llarg d'aquests anys, el funicular ha sofert notables reformes i millores. Ja només el 1926 i donat l'èxit d'aquest nou transport, es van canviar les cabines per augmentar-ne la capacitat i unificant l'ample de via a 1000 mm, com el cremallera i el tren dels Catalans. L'any 1997, sota la direcció de FGC, es va reformar totalment, amb cabines de 48 passatgers. El 2015 es van canviar els cotxes amb sostres panoràmics, més capacitat i un sistema de tracció totalment automàtic.
Aquest transport l'utilitzen més de 340 mil visitants a l'any


Noves inversions de FGC per a Montserrat

A la cota 1.000 m. es troba l'estació alta del funicular, a on trobem camins i llocs per l'esbarjo i la tranquil·litat del passejant.
En l'explanada enfront de l'estació se'ns van donar detalls de les properes inversions de FGC pels propers anys, en el conjunt dels transports públics del muntanya de Montserrat.
En el cremallera s'afegiran dues unitats més, provinents de la vall de Núria, i posteriorment es col·locaran unes de noves per la vall. Això permetrà augmentar la freqüència de pas del cremallera, i passar de 1.050 a 1400 persones a l'hora. Aquesta millora està prevista per l'hivern 2019-2020
Un altre punt de l'inversió prevista és per al funicular de la Santa Cova, en el que ja esporta temps treballant-t'hi, a on s'ha renovat el control i la maquinaria dels sistema d'accionament. Els cotxes seran renovats passant de 48 a 62 places, amb nou sistema de frens i també es millorarà el confort, i es posarà en marxa de nou el 2019.



Un altre punt a millorar del funicular, és la talaia des de la part superior de l'estació, que en proper futur s'equiparà amb alguns elements indicadors de la geografia propera





Parlaments finals

Desprès del viatge de tornada, tant el President de FGC, com el Pare Abat de Montserrat, van fer uns parlaments assenyalant els seus millors vots pel bon funcionament de les instal·lacions de transport públic a la muntanya, així com celebrar el proper centenari amb els millors equipament possibles.




Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso




Fira de la Mediterrània a Manresa

FESTES PROPULARSPostado por ALBERT LOASO lun, octubre 22, 2018 13:54:27
El passat 7 d'octubre i dins del marc de la Fira de la Mediterrània a Manresa, es va presentar el folklore de les Balears dins de les activitats obertes al carrer.

Els dimonis de Mallorca


Els dimonis de Mallorca apareixen per carrers i places durant la festivitat de Sant Antoni, amb una component dual, la de infernal i la de burlesca.
Es sabut que la primera referència del dimoni santantonier apareix a Artà amb la 'Comèdia de Sant Antoni' del 1719. A partir d’aquest punt, la figura festiva del dimoni acompanyant l’anacoreta egipci segurament s’expandí o seria incorporada per altres pobles de la comarca de Llevant al llarg del segle XIX, com per exemple Capdepera, Son Servera o Manacor. A la capital llevantina no es documenten els dimonis santantoniers fins al 1883. Aquest seria el dimoni infernal.

Pera altra banda el dimoni festiu, apareix amb la festa del Corpus a la ciutat de Mallorca, el 1380. Posteriorment apareix el dimoni en altres processons de Corpus, com de Sóller el 1478 o la d'Alcúdia el 17961.

A Manresa ens van presentar les dues cares dels dimonis de Mallorca, i que va ser tot un èxit de públic, en la rua i a les escalinates de la parròquia.




Grup de ball pagès es Broll

El grup de ball pagès es Broll inicià la seva activtat a Santa Eulàlia, a la illa d'Eivissa, l'any 1981. Després d'ensenyar a un grup vint-i-tres infants, presentaren la seva primera ballada l'any 1989.
Dels vint-i-tres al·lots d’entre vuit i dotze anys que començaren, l’any 2003 són ja en formen part una vuitantena, entre els grans i els petits.
Celebren de forma especial les dues grans festes patronals: Santa Eulària el dotze de febrer i el primer diumenge de maig i dins del programa de festes, fan una ballada popular sense la indumentària tradicional.
És un grup molt actiu que ha viatjat per diversos països d’Europa, Estats Units i Sud-Amèrica.
A Manresa, ens varen explicar la història de la indumentària, com la del vestit de núvia amb vuit sota faldilles.
Els sons de la dansa es reparteixen entre flautes, castanyoles i tamboril. Les castanyoles són originàries de la illa d'Eivissa.
La seva presidenta, Anna Costa, ens va estar donant les explicacions del moviment i sentit de les danses a pagès.





Text: Marti Plana
Foto: Albert Loaso



Fira de la Bruixeria a Sant Joan les Fonts

FIRES PROPULARSPostado por ALBERT LOASO sáb, octubre 13, 2018 18:52:38

Sant Joan les Fonts, és un petit municipi a prop d'Olot, a la Garrotxa. El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre es va celebrar una nova edició de la Fira de la Bruixera, a on els amants d'aquesta branca dels misteris i les trobades esotèriques gaudeixen d'un cap de setmana ple d'activitats, parades i celebracions , festes d'akelarre.

Les bruixes que varen inaugurar la fira van ser la dama blanca, i la Imma del Destí, que van cremar les supersticions. Elles dues amb la presència del professor Sebastià d'Arbó, van donar la benvinguda i van procedir a cremar plantes aromàtiques i altres elements, que van permetre desitjar una bona i màgica arribada de les bruixes i bruixots en aquesta fira, oferint en una gran rotllana una flor a cada assistent.

Més d'una cinquantena de parades oferien tota mena de productes, per encanteris, sortilegis, lectura del tarot, cremes i pocions, amulets i figures màgiques, i mentrestant tant els nens i nenes podien gaudir de les cuques feres, que permetien còrrer pel prat, per alegria de pares i mares.

El tradicional Ball de Bruixes arribarà en aquesta edició a l’onzè aniversari, amb el so atronador de la tradicional tamborada al prat, amb els grup de timbalers Dum Dum Dum.










Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso



Un segle breu:Col·lecció MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, octubre 09, 2018 20:40:19
El MACBA ha iniciat una nova etapa que pretén exposar de forma permanent a la planta primera la col·lecció d'art, que està sota la seva custodia. Que sigui una aposta permanent, no vol dir que les obres no vagin canviant sota noves formes de presentació i ocupació de l'espai.
L'espai només ha permès exposar 137 obres, de les més de cinc mil que hi han als dipòsits del museu. La necessitat de més espai expositiu és incontestable.
Aquesta primera aposta s'acota des de 1929 amb el moment en que es celebra a Barcelona l'Exposició Internacional, fins l'actualitat. La línia cronològica es va desencadenat sala a sala.
Tal com hem dit, aquesta nova forma d'exposició dinàmica, permetrà desplegar de manera canviant al llarg del temps un gran nombre d'obres, amb l'idea d'interpretar cronològicament els moviments artístics i intel·lectuals que s'han anat succeint al llarg d'aquest darrer segle.

Ferran Barenblit, director del MACBA, presentant l'exposició amb els seu equip

De camí a l'exposició


Sala 1 ++++ de 1929 fins la guerra civil
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni d’una ruptura amb les formes d’art establertes i d’una profunda transformació en el camp de la reflexió estètica. La idea d’una avantguarda artística, sumada a valors com la novetat i l’originalitat, van conduir a una experimentació radical amb materials i formes. Entre les principals tendències de l’avantguarda destacaven les que intentaven construir llenguatges artístics de l’universal i l’utòpic a partir d’un enfocament analític de les formes.

Obres d'Alexander Calder, 1931


Sala 2 +++ La guerra civil espanyola; 1936-1939
La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser també una guerra d’imatges. Artistes i cineastes es van implicar, a través dels mitjans d’expressió respectius, en la difusió de les diverses ideologies polítiques en joc. Dins el territori fidel al Govern de la República, el disseny de cartells va tenir una rellevància especial. Es va recórrer als llenguatges visuals i tipogràfics més avançats de l’avantguarda internacional per comunicar missatges amb claredat a un públic de masses.

Cartells de la guerra civil


Sala 3 i 4 +++ La postgeurra i final de la Segona Guerra Mundial
Durant els anys posteriors a la Guerra Civil i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els artistes van explorar formes divergents d’abstracció. Articulades sovint com una confrontació entre l’abstracció geomètrica i l’art concret, d’una banda, i una abstracció que explorava la matèria i l’estètica informalista de l’altra, aquestes dues tendències principals també van experimentar diversos graus de proximitat. Malgrat que algunes vessants posteriors d’art concret van seguir el camí de l’abstracció utòpica obert per l’avantguarda internacional, van començar a sorgir en la pràctica artística elements d’organicitat, biomorfisme i gest. De manera semblant, poden detectar-se exemples de formes geomètriques en l’abstracció més material.



Sala 5 +++ Els anys seixanta


Als anys seixanta l’art es va impregnar d’imatges de la publicitat i dels mitjans de comunicació. Els artistes van començar a experimentar amb aquests nous llenguatges visuals, que sovint eren emprats per abordar qüestions polítiques candents i com una via molt efectiva per reclamar llibertat d’expressió.

Les revoltes del maig de 1968 a diverses parts del món, el procés de descolonització, així com els moviments a favor dels drets civils, feministes i pacifistes, van convergir en una època de canvi turbulent i lluita contracultural en el si d’una societat que es transformava i s’enfrontava a les seves contradiccions.

En el cas de l’Estat espanyol, la realitat social i política estava definida per la dictadura franquista (1939-1975) i per una societat conservadora amb una profunda empremta catòlica. Aquest context «gris» (un color que, a més de descriure el sentiment de viure sota la dictadura, era el dels uniformes de la policia de l’època) va suscitar pràctiques artístiques que comprenien des de la denúncia fins a la ironia, un recurs per burlar la censura. A través de la seva obra, els artistes van configurar una iconografia crítica, de vegades remetent a l’estètica del còmic, que coexistia amb els espais alternatius de la psicodèlia.



Sala 6, 7 i 8 +++ Finals del seixanta

Des de 1970 Nova York va esdevenir l’exemple paradigmàtic de morfologia arquitectònica i urbana, que demostrava com els canvis en el teixit de la ciutat n’alteraven la distribució social. A la degradació de les àrees urbanes van seguir les inversions immobiliàries a gran escala i els processos de gentrificació que comporten. Així, els edificis abandonats, l’especulació immobiliària, la impossibilitat de l’espai públic i l’existència dels sensesostre es van convertir en la primera matèria i el tema per excel·lència de la crítica artística compromesa socialment. Les obres d’art soscavaven el discurs oficial del nou 7 urbanisme i la seva concepció de la ciutat, suposadament asèptica i aliena al conflicte.

Sala 9 +++ Els anys vuitanta

Als anys vuitanta, art i activisme van estrènyer la seva relació. Els artistes van crear obres radicalment vinculades al carrer o a qualsevol domini fora de l’estudi, expressant-se a través del grafiti, el còmic o l’encartellada sense permís. En paral·lel a l’avanç del feminisme, l’antiracisme, els drets de gais i lesbianes i les polítiques de la identitat, es van desenvolupar formes artístiques i d’activisme que abordaven qüestions concretes com la crisi de la sida. Altres aspectes que van ser blanc de les crítiques de l’art activista van ser l’expansió del neoliberalisme, les polítiques econòmiques de lliure mercat i les intervencions neocolonials.

Jean-Michel Basquiat, Self-portrait, 1986



Sala 10 +++ Els anys noranta

Mentre les polítiques de la identitat continuaven influint l’art en començar la dècada dels noranta, quan encara es negociava el llegat del minimalisme i la seva tendència a defugir tot el que fos personal, els artistes van començar a treballar amb escenografies i instal·lacions a gran escala d’una manera que, malgrat les referències al minimalisme, explorava temàtiques d’un alt contingut personal o polític. Les al·lusions al cos sovint s’expressaven a través de la seva absència, o mitjançant attrezzo, pròtesis i accessoris que servien per modificar-lo, o mitjançant mobles o altres objectes que podien substituir-ne una part o el cos sencer


Juan Muñoz, The Nature of Visual Illusion, 1994-1997

Sala 11 +++ L'art més recent

L’art més recent s’ha centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització i, simultàniament, ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder. Dins la nostra economia transnacional, el mar obert constitueix un espai econòmic per a la mobilitat de mercaderies, però és també un espai en disputa on es desenvolupa un tens debat social i polític. Si les mercaderies viatgen lliurement en vaixells de càrrega, les persones veuen restringida la seva mobilitat encara que siguin víctimes de persecució i violència. Es perfila un rígid contrast lingüístic i conceptual entre els qui són considerats migrants econòmics i els refugiats.



Text: Marti Plana i MACBA
Fotos: Albert Loaso




GALA SALVADOR DALI, AL MNAC

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mié, septiembre 26, 2018 17:43:35
El Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC, presenta l'exposició: Gala Salvador Dalí.
Es tracta de la primera exposició internacional dedicada a Gala, musa i creadora que treballa amb Dalí i una figura clau de les avantguardes del segle XX.
L’exposició desvetlla els canvis en la imatge de Gala a través de les seves diferents performances, reflectides pels pinzells de Salvador Dalí, i permet també seguir l’evolució del pintor gràcies a un important conjunt d’olis i dibuixos.

La mostra descobreix una Gala que es camufla de musa mentre construeix el seu propi camí com a artista: escriu, realitza objectes surrealistes i decideix com vol presentar-se i representar-se, a més de convertir-se en essencial en el desenvolupament artístic de Dalí, amb qui conforma un tercer personatge que el pintor mateix admet amb una doble signatura: Gala Salvador Dalí.

L'exposició ens presenta diversos punts pels que va transitar Gala amb o sense Dalí, convertint-se un personatge propi que volia el seu propi espai, per això el castell de Púbol es convertí en la seva fortalesa, tant física com intel·lectual, amb habitacions pròpies per on transitar la seva vida, amb Dalí o sense ell.

Es presenten diversos temes al voltant de Gala, que són els que ella es presenta davant nostra, amb tota la subtilesa d'una musa o d'una companya en el esdevenir del món surrealista la costat de Dalí.

- Una habitació pròpia a Púbol
- Púbol: finalment, la casa de Gala
- El mirall de la dandi: la col·lecció i la imatge
- Rebobinant la història: a l’encontre de Gala Éluard
- Gala Dalí: l’autoria compartida
- La mirada de la dandi: Autoretrats i autobiografies


Resum d'alguns de les pintures de Salvador Dalí, presents a l'exposició.


La Madona de Portlligat. 1949

Projecte de decoració del sostre de la Sala dels Escuts del Castell de Púbol. 1969

Galatea en creació. 1954
Retrat de Gala amb símptomes rinoceròntics. 1954

Dalí d’esquena, pintant Gala d’esquena, eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders. 1972-73

El concili ecumènic. 1960 (detall)


El concili ecumènic. 1960

Max Ernst - Il ne faut pas voir la réalité telle que je suis. 1982

Naixement dels desitjos líquids. 1932

Peces del vestuari de Gala, amb dissenys de Christian Dior i un vestit dissenyat per Dalí (segon per l'esquerra)


Icona de Sant Nicolau, que recorda els orígens soviètics de Helena Dmitrievna Diakonova, Gala, (Kazán, 1894 – Portlligat, 1982)


Aquest és un recull de les 315 pintures, dibuixos, fotografies i documents relacionats amb Gala, incloses les fulles manuscrites del seu projecte autobiogràfic, conjunt de cartes, postals i llibres, a més de vestits i objectes del tocador personal de Gala.

Una dona que va marcar l'esperit d'un jove Salvador Dalí, i que fins el final van restar junts en una simbiosis en que la dona inspira, fa crèixer i millora al geni.

Text: Marti Planas
Fotos: Albert Loaso




30 ANIVERSARI DE VISA POUR L'IMAGE

CULTURAPostado por ALBERT LOASO jue, septiembre 20, 2018 21:18:30



VISA POUR L'IMAGE, és un certamen anual que des del 1989, presenta a Peprinyà els treballs seleccionats dels foto-reporters al voltant del món. Aquest any s'ha volgut celebrar els 30 aniversari d'aquest certamen.
I per celebrar-ho l'equip que habitualment selecciona els treballs que els fotògrafs de tot el món els hi envien, han seleccionat els que per a ells són les millors fotografies de diverses èpoques.

Obama es pren un petit descans abans d'entrar en escena. És el segon o tercer discurs del dia. Muscatine, Iowa, 2007
Foto: Callie Shell / Aurora per TIME

Sis marines americans pujan la bandera dels USA per segon cop al cim del mont Suribachi a Iwo Jima. Tres d'ells van caure en combat i no van veure mai la fotografia. 23 gener 1945
Premi Pulitzer de fotografia, 1945 Joe Rosenthal /AP

´Les autoritats a Lomé van interceptar un carregament de marfil, provinent d'una massacre d'elefants a Dzanga, a la República Centroafricana, el 2013. Lomé, Tongo, 2015
Foto: Ben Stirton per National Geography Society

Sedija Katica, que va perdre les dues cames desprès de tocar una mina anti persona, juga amb la seva filla Amra de 5 anys, prop de l línia del front. Sarajevo, 1994
Foto: Tom Stoddart

Venus, Manhattan, 1993
Foto: Scott Thode

Una mare i la seva filla passen davant de les restes d'un cotxe tirotejat, que ha fet un mort i un ferit. Barri de Wardhigley, sud de Mogadiscio, 27 de febrer de 2015
Foto: Mohamed Abdiwahab /AFP


Un gat de religió indeterminada fuig dels combats entre cristians i musulmans. Centre de Beirut, Líban, febrer de 1984
Foto: Patrick Chauvel


Corea, desembre 1950
Foto: David Douglas Duncan


La sortida de la Casa Blanca del president Nixon l'endemà de la seva dimissió, 9 d'agost 1974
Foto: Jean -Pierre Lafont

Cavall i genet cosacs a la riba del riu Don al capvespre. Aquests cosacs van colonitzar les valls del riu Don als segles XVI i XVII
Foto: Gerd Luwig




Les vinyes i els vins ecològics

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, agosto 10, 2018 20:07:06
En aquest article tractarem d'entendre el món de l'agricultura ecològica, dins de les vinyes i els vins, en concret a la DO Penedès.

Després de més de 30 anys, les bodegues que treballen amb tractaments ecològics han anat madurant i consolidant el seu mercat.
Les vinyes no són tractades amb productes químics ni sistèmics i s'utilitzen fertilitzants orgànics respectant el seu entorn natural, la biodiversitat i, per descomptat, la nostra salut. Per altra banda, al celler, s'afegeix poc àcid sulfurós al procés de vinificació, minimitzant els sulfits.

Tot i aquesta experiència de producció ecològica, es considera que la demanda interna a Espanya no arriba al 4% del total de vins consumits. Per això, es comprensible que la major demanda es troba als països del Nord d'Europa, tal i com ens comenta Anna Toledano de les vinyes Albet i Noya, quan cap els anys 80, compradors de Dinamarca buscaven pel Penedès, productors de vi ecològic, i aquest va ser el punt d'arrencada d'aquest celler, que es publicita com a Pioner de la vinya i del vi ecològic, en aquesta denominació.

D'aquells inicis els anys 80 fins ara, han convertit a la zona del Penedès en un referent al sud d'Europa, amb més de 8.000 Ha. de terres i vinyes sota aquest forma d'agricultura, de les quasi 18.000 Ha. que té la DO en total.
Les dades globals ens diuen que Espanya és el primer productor en vins ecològics a nivell mundial, situant el país com a referent mundial, per davant de França i Itàlia.



L'Anna Toledano, del celler Albet i Noya, ens comenta l'agricultura ecològica tot i veient les vinyes


Procés de producció
Hem pres com exemple la bodega Albet i Noya, que tot i tenir una extensió de vinyes de 85 Ha., aconsegueix amb 24 varietats de raïms, una gamma de vins i escumosos molt diversos i d'alt reconeixement internacional.
La forma de treballar la vinya en aquest celler són molt respectuosos amb el medi ambient, la biodiversitat i la forma de treball.
L'agricultura ecològica parteix de la mínima utilització de fertilitzants, canviant els de tipus químic pels de d'origen natural a través del compost que suma els fems de vaca amb els residus orgànics de les vinyes, i que desprès de fermentar, s'aconsegueix un fertilitzant natural.
També es restringeixen els components fito sanitaris o insecticides, que s'han substituït per un substrat vegetal a l'entorn de la vinya que permet fixar el nitrògen i evitar les malalties que puguin atacar la vinya.
A Albet i Noya, treballen constanment en noves línies d'investigació, una d'elles és la recuperació de vinyes anteriors a la fil·loxera com la nova Mariona Rion (batejada així en honor a la besavia de l'actual propietari) trobada al Pirineu i que no estava catalogada a l'Institut Català del Vi; o varietats perdudes d'entre les tradicionals del Penedès, com les noves Badal i Vidal.
Per últim, la poda i collita es fan a mà, per una major qualitat del vi i apreciant el moment de la collita i verema del raïm.


El terreny de les vinyes, d'Albet i Noya



Verema i fermentació
Quan arriba el moment de la verema, el raïm ha assolit el seu punt òptim de grau de sucres i ja està llest per ser premsat per obtenir el primer most, a on les cubes d'acer i altres materials com el ciment, argila o ceràmica, faran que el vi fermenti per aconseguir el seu primer punt d'alcohol.
A Albet i Noya ens ha presentat unes cubes anomenades ous de ciment, a on el vi pren uns altres gustos que a les grans tines d'acer.




Quan s'aconsegueix el grau adequat, el vi es porta a les botes per la seva maduració o s'embotella.
Aquest etapa és similar a la del procés tradicional.

Maduració i embotellat

Per la segona fermentació i maduració, el vi es posa en botes de fusta que acostumen a ser de roure francès o americà.


En aquesta DO Penedès hi ha una tradició secular en la realització de vins escumosos, que actualment molts petits cellers, com és el cas d'Albet i Noya, no posen el segell de DO Cava, sinò "Clàssic Penedès", per distingir-los d'altres escumosos realitzats en altres llocs d'Espanya. Això és per fer notori el seguiment d'un procés de maduració del vi i la presència d'almenys una de les varietats del Penedès, com el Macabeo, Xarel·lo o Perellada.

Ampolles d'escumòs en la fase de la segona fermentació

A 15 metres de fundaria, les botes tenen el grau d'humitat i temperatura estabilitzat tot l'any. Aquí es creen els aromes i les essències orgàniques, que faran distingir cada un dels vins.
En el cas d'Albet i Noya, també utilitzen tines de fusta d'acacia per mantenir de forma més natural els aromes dels vins blancs.

A la filosofia ecològica, hi ha una etapa en que també es fa la diferència. Es tracta de no afegir o en molt poca quantitat sulfits que estabilitzen el vi un cop embotellat, i que el guarden per més temps, a l'ampolla.

Nau d'embotellat i embalatge


El Tast
Per últim, sigui a la bodega, a casa, al restaurant o qualsevol altre lloc, el tast del vi, és un procés que abans de compartir el vi amb altres elements sòlids, cal estar atents a les tres fases del tast, el primer és mirar el color del vi, la seva untuositat a la copa, l'aire que entra en contacte dins de la copa.
Desprès atansem la copa al nas, deixant que els aromes entrin i ens portin sensacions i els aires del vi.
Finalment el tast en boca és el punt culminant, aquí tots elements i matisos del vi s'han de reconèixer i deixar que el paladar ens doni tota la informació sobre el vi que estem tastant.




Diferents moments del tast de vins

El mercat del vi ecològic
Actualment, només el quatre per cent del vi ecològic produït a Espanya és per a consum interior, la resta es dirigeix a la resta d'Europa, en especial als països Nòrdics i la resta del món.
Un marc molt ampli, a on Albet i Noya, tot i la seva petita capacitat ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements internacionals per la qualitat dels seus vins en els darrers anys.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso






Siguiente »