Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

100 anys del funicular de Sant Joan de Montserrat

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO mié, octubre 24, 2018 11:17:27
El dia 11 d'octubre es va celebrar a Montserrat el centenari de la posada en funcionament del funicular de Sant Joan, que uneix el monestir amb l'ermita de Sant Joan i es a tocar del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. El recorregut és de 503 m. amb un desnivell de 248 m., el que li dona un pendent del 32% al 65%
El fet de que el cremallera arribés a Montserrat el 1892, va propiciar una enorme augment de visitants i pelegrins a la muntanya sagrada dels catalans, i per aquest motiu alguns prohoms varen pensar en trobar un punt de vista panoràmic, que donés una vista d'ocell del monestir.
És així quan el 1918 s'inaugurà aquest funicular de Sant Joan, que en l'estació de dalt s'hi ubicà un mirador i un restaurant, que actualment s'han convertit en una aula de natura, que mostra la vida d'animals i plantes al massís.


Presentació de la festivitat
Un grup d'animació ens va explicar la història de la iniciativa de la construcció del funicular, ara fa cent anys.

Hi van ser presents el President de FGC Sr. Ricard Font i el Pare Abat de Montserrat Sr. Josep Maria Soler, a més dels alcaldes de Monistrol, Manresa, Olesa i altres viles properes a la muntanya.

El Sr. Joan Carles Salmeron, historiador dels ferrocarrils catalans, ens va fer una resumida explicació històrica del que el funicular i els diferents modes de transport a al muntanya, han significat al llarg d'aquests 100 anys.





El viatge en el funicular

Al llarg d'aquests anys, el funicular ha sofert notables reformes i millores. Ja només el 1926 i donat l'èxit d'aquest nou transport, es van canviar les cabines per augmentar-ne la capacitat i unificant l'ample de via a 1000 mm, com el cremallera i el tren dels Catalans. L'any 1997, sota la direcció de FGC, es va reformar totalment, amb cabines de 48 passatgers. El 2015 es van canviar els cotxes amb sostres panoràmics, més capacitat i un sistema de tracció totalment automàtic.
Aquest transport l'utilitzen més de 340 mil visitants a l'any


Noves inversions de FGC per a Montserrat

A la cota 1.000 m. es troba l'estació alta del funicular, a on trobem camins i llocs per l'esbarjo i la tranquil·litat del passejant.
En l'explanada enfront de l'estació se'ns van donar detalls de les properes inversions de FGC pels propers anys, en el conjunt dels transports públics del muntanya de Montserrat.
En el cremallera s'afegiran dues unitats més, provinents de la vall de Núria, i posteriorment es col·locaran unes de noves per la vall. Això permetrà augmentar la freqüència de pas del cremallera, i passar de 1.050 a 1400 persones a l'hora. Aquesta millora està prevista per l'hivern 2019-2020
Un altre punt de l'inversió prevista és per al funicular de la Santa Cova, en el que ja esporta temps treballant-t'hi, a on s'ha renovat el control i la maquinaria dels sistema d'accionament. Els cotxes seran renovats passant de 48 a 62 places, amb nou sistema de frens i també es millorarà el confort, i es posarà en marxa de nou el 2019.



Un altre punt a millorar del funicular, és la talaia des de la part superior de l'estació, que en proper futur s'equiparà amb alguns elements indicadors de la geografia propera





Parlaments finals

Desprès del viatge de tornada, tant el President de FGC, com el Pare Abat de Montserrat, van fer uns parlaments assenyalant els seus millors vots pel bon funcionament de les instal·lacions de transport públic a la muntanya, així com celebrar el proper centenari amb els millors equipament possibles.




Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso




Les vinyes i els vins ecològics

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, agosto 10, 2018 20:07:06
En aquest article tractarem d'entendre el món de l'agricultura ecològica, dins de les vinyes i els vins, en concret a la DO Penedès.

Després de més de 30 anys, les bodegues que treballen amb tractaments ecològics han anat madurant i consolidant el seu mercat.
Les vinyes no són tractades amb productes químics ni sistèmics i s'utilitzen fertilitzants orgànics respectant el seu entorn natural, la biodiversitat i, per descomptat, la nostra salut. Per altra banda, al celler, s'afegeix poc àcid sulfurós al procés de vinificació, minimitzant els sulfits.

Tot i aquesta experiència de producció ecològica, es considera que la demanda interna a Espanya no arriba al 4% del total de vins consumits. Per això, es comprensible que la major demanda es troba als països del Nord d'Europa, tal i com ens comenta Anna Toledano de les vinyes Albet i Noya, quan cap els anys 80, compradors de Dinamarca buscaven pel Penedès, productors de vi ecològic, i aquest va ser el punt d'arrencada d'aquest celler, que es publicita com a Pioner de la vinya i del vi ecològic, en aquesta denominació.

D'aquells inicis els anys 80 fins ara, han convertit a la zona del Penedès en un referent al sud d'Europa, amb més de 8.000 Ha. de terres i vinyes sota aquest forma d'agricultura, de les quasi 18.000 Ha. que té la DO en total.
Les dades globals ens diuen que Espanya és el primer productor en vins ecològics a nivell mundial, situant el país com a referent mundial, per davant de França i Itàlia.



L'Anna Toledano, del celler Albet i Noya, ens comenta l'agricultura ecològica tot i veient les vinyes


Procés de producció
Hem pres com exemple la bodega Albet i Noya, que tot i tenir una extensió de vinyes de 85 Ha., aconsegueix amb 24 varietats de raïms, una gamma de vins i escumosos molt diversos i d'alt reconeixement internacional.
La forma de treballar la vinya en aquest celler són molt respectuosos amb el medi ambient, la biodiversitat i la forma de treball.
L'agricultura ecològica parteix de la mínima utilització de fertilitzants, canviant els de tipus químic pels de d'origen natural a través del compost que suma els fems de vaca amb els residus orgànics de les vinyes, i que desprès de fermentar, s'aconsegueix un fertilitzant natural.
També es restringeixen els components fito sanitaris o insecticides, que s'han substituït per un substrat vegetal a l'entorn de la vinya que permet fixar el nitrògen i evitar les malalties que puguin atacar la vinya.
A Albet i Noya, treballen constanment en noves línies d'investigació, una d'elles és la recuperació de vinyes anteriors a la fil·loxera com la nova Mariona Rion (batejada així en honor a la besavia de l'actual propietari) trobada al Pirineu i que no estava catalogada a l'Institut Català del Vi; o varietats perdudes d'entre les tradicionals del Penedès, com les noves Badal i Vidal.
Per últim, la poda i collita es fan a mà, per una major qualitat del vi i apreciant el moment de la collita i verema del raïm.


El terreny de les vinyes, d'Albet i Noya



Verema i fermentació
Quan arriba el moment de la verema, el raïm ha assolit el seu punt òptim de grau de sucres i ja està llest per ser premsat per obtenir el primer most, a on les cubes d'acer i altres materials com el ciment, argila o ceràmica, faran que el vi fermenti per aconseguir el seu primer punt d'alcohol.
A Albet i Noya ens ha presentat unes cubes anomenades ous de ciment, a on el vi pren uns altres gustos que a les grans tines d'acer.




Quan s'aconsegueix el grau adequat, el vi es porta a les botes per la seva maduració o s'embotella.
Aquest etapa és similar a la del procés tradicional.

Maduració i embotellat

Per la segona fermentació i maduració, el vi es posa en botes de fusta que acostumen a ser de roure francès o americà.


En aquesta DO Penedès hi ha una tradició secular en la realització de vins escumosos, que actualment molts petits cellers, com és el cas d'Albet i Noya, no posen el segell de DO Cava, sinò "Clàssic Penedès", per distingir-los d'altres escumosos realitzats en altres llocs d'Espanya. Això és per fer notori el seguiment d'un procés de maduració del vi i la presència d'almenys una de les varietats del Penedès, com el Macabeo, Xarel·lo o Perellada.

Ampolles d'escumòs en la fase de la segona fermentació

A 15 metres de fundaria, les botes tenen el grau d'humitat i temperatura estabilitzat tot l'any. Aquí es creen els aromes i les essències orgàniques, que faran distingir cada un dels vins.
En el cas d'Albet i Noya, també utilitzen tines de fusta d'acacia per mantenir de forma més natural els aromes dels vins blancs.

A la filosofia ecològica, hi ha una etapa en que també es fa la diferència. Es tracta de no afegir o en molt poca quantitat sulfits que estabilitzen el vi un cop embotellat, i que el guarden per més temps, a l'ampolla.

Nau d'embotellat i embalatge


El Tast
Per últim, sigui a la bodega, a casa, al restaurant o qualsevol altre lloc, el tast del vi, és un procés que abans de compartir el vi amb altres elements sòlids, cal estar atents a les tres fases del tast, el primer és mirar el color del vi, la seva untuositat a la copa, l'aire que entra en contacte dins de la copa.
Desprès atansem la copa al nas, deixant que els aromes entrin i ens portin sensacions i els aires del vi.
Finalment el tast en boca és el punt culminant, aquí tots elements i matisos del vi s'han de reconèixer i deixar que el paladar ens doni tota la informació sobre el vi que estem tastant.




Diferents moments del tast de vins

El mercat del vi ecològic
Actualment, només el quatre per cent del vi ecològic produït a Espanya és per a consum interior, la resta es dirigeix a la resta d'Europa, en especial als països Nòrdics i la resta del món.
Un marc molt ampli, a on Albet i Noya, tot i la seva petita capacitat ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements internacionals per la qualitat dels seus vins en els darrers anys.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso






Centenari de la mort del Sr. Eusebi Güell, a la Pobla de Lillet

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO mié, julio 11, 2018 19:10:09
El passat 9 de juliol es va celebrar la commemoració del centenari de la mort del Compte Güell, promotor de la primera industria del ciment a Espanya, la nova societat industrial de ASLAND, fundada el 1901, i la fàbrica es va inaugurar el 1907.

Per aquesta efemèride es van programar una sèrie d'actes, a on el tren del ciment va ser el que ens va permetre lligar la història de la vila amb l'impuls industrial de la zona promogut pel Sr. Güell.

Aquest carrilet amb un recorregut de 3,5 Km., té el rècord de la menor amplada nacional amb 60 centímetres, és un trenet que inicia el recorregut al museu del tren a l'estació de Pobla Lillet, d'allà arriba al centre del poble, i té parada als Jardins Artigas i final a la fàbrica de ciment.

Les personalitats que hi van assistir, van ser el Sr. Enric Ticó, President de FGC; el Sr. Francesc Sutrias, director general de Patrimoni Cultural; i els alcaldes de la Pobla Sr. Vicenç Linares i el de Castellar de N'Hug Sr. Francesc Juncà., així com membres dels dos consistoris i promotors culturals i patrimonials de la comarca.

EL MUSEU DEL TREN
L'estació d'inici del recorregut del tren del ciment està separada del poble, i a més de ser el punt d'informació turística, té adossada en una nau el museu dedicat al món ferroviari de les principals línies tan del Berguedà com d'altres punts de Catalunya, així com material mòbil de la mineria.

El trenet del ciment

Els Srs. Enric Ticó Presiden de FGC, el Sr. Francesc Juncà alcalde de Castellar de N'Hug, el Sr. Francesc Sutrias director general de Patrimoni Cultural, i el Sr. Vicenç Linares alcalde La Pobla de Lillet (d'esq. a dreta)


El Sr. Ticó, presentant els plans de millora del tren del ciment, pel període 2018-2021

Visita del museu del tren, presentat pel director de la Vall de Núria, responsable d'aquest carrilet

Locomotora Berga

Unitat elèctrica pel servei de mines




ELS JARDINS ARTIGAS

Un dels punts que mereix una especial visita són els jardins Artigas, promoguts per l'industrial tèxtil Joan Artigas i dissenyats per l'arquitecte Gaudí, en una de les seves visites a la zona de l'Alt Llobregat de la mà dels seu mecenes Sr. Güell.

Comença el viatge i passem per La Pobla-centre


La cova del Jardi Artigas

El pont del collaret

LA FABRICA ASLAND

Com hem dit la fàbrica ASLAND va ser la primera a Espanya amb producció de pòrland, amb forns rotatoris verticals. Una obra modernista que s'intenta preservar i que actualment forma par dels MNATEC

Estació de la fàbrica de ciment

Cotxeres i material estacionat

Els serveis de premsa que recollien l'acte

Se'ns va oferir una visita comentada a la fàbrica


RECORD DE LA COMMEMORACIÓ

Amb motiu de l'acte commemoratiu es van descobrir unes plaques ceràmiques recordant les dates 1918-2018, dates del centenari de la mort del Sr. Güell, col·locades en el monument de la Pobla de Lillet a tal il·lustre promotor empresarial.

Els parlaments de l'alcalde en record del Sr. Güell

El Sr. Ticó, recordant el que va ser l'impuls de la fàbrica per la comarca del Bergadà.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso


TORRONS D'AIRE VICENS

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO jue, abril 26, 2018 09:37:46
Torrons Vicens ha presentat durant el certamen ALIMENTARIA, el nou torró AIRE, creació entre el xef Albert Adrià i el mestre torronaire Angel Velasco.
El nou producte és una innovació, sorgida com a millora de la línia Souflé.
En aquest nou pas, se sotmet la barreja del torró a un procés d'extracció de l'aire, aconseguint el buit, i mitjançant una injecció d'aire fred s'obté aquesta textura tan aèria i vaporosa. El resultat: un torró que, com si es tractés d'aire, es desfà en boca en menjar-nos-el. Això es veu a l'envàs a on el pes de 140g del nou torró aire, queda a la meitat dels 315 g. d'un altre torró que ocupa la mateixa mida.





El Sr. Velasco, presentant la nova especialitat al saló Alimentaria


Per a l'elaboració d'aquest torró s'ha aplicat una tecnologia inspirada en les postres de El Bulli, que és la que permet obtenir aquesta textura innovadora basada en la tècnica del buit. Així, amb aquesta nova tecnologia, se sotmet la barreja del torró a un procés d'extracció de l'aire, aconseguint el buit, i mitjançant una injecció d'aire fred s'obté aquesta textura tan aèria i vaporosa. El resultat: un torró que, com si es tractés d'aire, es desfà en boca en menjar-nos-el.


El Sr. Velasco, felicitant a David Gil de l'equip d'Albert Adrià, com a principal artífex per trobar la solució per industrialitzar la idea que venia dels postres del Bulli


Vista de l'estranya forma del torró, en que les bombolles d'aire es veuen i es mengen


El nou torró Aire forma part de la línia ‘Adrià Natura’, que neix el 2013 de la passió i estima pel torró, que conserva des de fa tres segles la firma agramuntina, i suposa una aposta consolidada per la transformació del torró en unes postres exquisides per ser consumides no només el Nadal, sinó durant tots els mesos de l’any.

Fotos: Albert Loaso
Text: Marti Plana





75è ANIVERSARI LA MOLINA - ACTES CONMEMORATIUS

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, marzo 16, 2018 20:21:57
La Molina celebra questa any, el 75è aniversari de la instal·lació del primer remuntador a l'estació d'esquí alpí.
Amb aquest motiu, FGC actual empresa explotadora de l'estació, ha programat diferents actes socials per celebrar amb tots els protagonistes passats i presents, la bona marxa de l'estació pionera a Catalunya i Espanya.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MOLINA, 75 ANYS D'UN SOMNI"

El dia 21 de febrer es va celebrar la presentació del llibre commemoratiu del 75 aniversari de la Molina, amb un recull d'històries personals i fotografies de totes les èpoques, com a testimoni d'aquest aniversari de la primera estació d'esquí a la Península.
La presentació es va celebrar al local social del CEC - Centre Excursionista de Catalunya- que com impulsor de l'esport de l'esquí alpí va iniciar les primeres excursions cap el 1908, un moment en que no hi havia cap instal·lació per la pràctica de l'esquí, fins i tot el tren no hi arribava, i els més esportistes pujaven a un autocar des de Ribes, a on acabava la línia ferroviària. Arribats a la Molina, ascendien a peu el pendent de la muntanya, i feien un descens al dia.
El CEC va construir el 1925, el primer xalet amb ermita, per celebrar les misses dominicals per honrar el dia del Senyor. Altres clubs i noves construccions, van començar a popularitzar aquest esport, fins que el 1943, es comença a instal·lar el primer tele arrossegador a Font Canaleta.

L'ermita del xalet del CEC, el 1925

Imatge del primer telearrossegador a Font Canaleta a la Molina, el 1943-44

La història va fer que l'àmbit històric i esportiu, s'ajuntessin en la presentació el CEC i l'empresa FGC , promotora del llibre.

Els autors, directius del CEC i de FGC i la Molina, van participar a la presentació del llibre

La sala d'actes del CEC, estava plena de públic, en els qui hi havien fills o néts dels prionners de La Molina

Portada del llibre i imatge evocadora dels esquiadors amb l'estació de FFCC al fons


SOPAR COMMEMORATIU AL REFUGI DEL NIU DE L'AGUILA
Per celebrar en família i amics els 75 anys de la Molina, es va celebrar al refugi del Niu de l'Àguila a 2.500 m. un sopar, a on es van nomenar els nou ambaixadors de la Molina.

Vistes des dels 2200 m. de la posta de sol, amb el Puigmal al fons
A més de 2.000 m. ens preparem per arribar al refugi


Pep Plaza i David Alegret, serien nomenats els nous ambaixadors de la Molina

El bon ambient al sopar

Jordi Rull, un invitat sorpresa i sorpès; en presència d'Enric Ticó, president de FGC

CONCERT A LA MOLINA

Tres mil persones de totes les edats van assistir al concert dels Amics de les Arts, com a acte lúdic i festiu de les celebracions dels 75 aniversari de la Molina, el 3 de març. Tot un èxit de participació popular i en el que la música, els Food-Trucks i marxandatge, van donar un aire familiar i amigable, tal com ha estat sempre l'esperit de la Molina.




Text. Albert Loaso
Fotos: Albert Loaso, arxiu CEC i FGC




Barcelona fa un reconeixement a la imaginació popular i l’orgull de barri de la Festa Major de Gràcia

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO jue, julio 13, 2017 21:58:15


El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha acollit, avui a la tarda, l’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a la Fundació Festa Major de Gràcia, un reconeixement que arriba en l’any del bicentenari de la celebració de la festa popular.



Bicentenari festiu

En ocasió de la celebració del Bicentenari de la festa, el districte de Gràcia ha anunciat que recuperarà l’antiga tradició de l’ajuntament de la Vila de guarnir la seva façana enguany, durant la Festa Major de Gràcia. El guarnit s’inaugurarà durant el Pregó de la Festa Major, el 14 d’agost, i s’hi quedarà fins a l’octubre de 2017, moment en què el districte aprofitarà per repintar la façana de la seu del districte per tornar-lo al seu estat original. El guarnit no tindrà elements efímers, i estarà composat només per una pintura a la façana.



Barcelona instal·la un estand antimasclista a la zona d’oci nocturn del Front Marítim sota el lema ‘No és no’

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO jue, junio 29, 2017 11:28:36
L’estand estarà obert les nits de dijous a dissabte, entre les 23 i les 5 hores, del 29 de juny al 25 de setembre, per informar, sensibilitzar i atendre en cas d’agressió sexual

Aquesta acció s’inclou en el paquet de mesures Barcelona Antimasclista i s’acompanya d’un protocol d’actuació coordinat entre Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, serveis sanitaris i serveis municipals d’atenció.

A l’espai hi haurà dues persones expertes que faran assessorament sobre què són les violències masclistes i els assetjaments i podran activar el protocol en cas de necessitat. També hi haurà una parella de professionals fent itinerància per la zona



París i Barcelona homenatgen juntes a Francesc Boix, el fotògraf barceloní testimoni de l’horror de Mauthausen

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO lun, junio 19, 2017 12:47:11
El tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello ha participat avui a l’acte d’homenatge al fotògraf Francesc Boix, que s’ha celebrat avui al cementiri de Père-Lachaise, a París. Boix, un barceloní antifeixista presoner al camp de Mauthausen, va ser testimoni de l’horror del camp de concentració nazi i posteriorment va participar en els judicis identificant els criminals de guerra de Núremberg i Dachau.

Pisarello ha intervingut juntament amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en els parlaments que s’han realitzat al cementiri en un acte que ha comptat amb la presència dels tinents d’alcaldia de París, dels representants de l’Amical Mauthausen de París, del conseller de Relacions Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva i del comissionat de Programes de Memòria del consistori barceloní, Ricard Vinyes.

L’acte estava organitzat conjuntament pel consistori parisenc i l’Amicale Mauthausen francès. L’Ajuntament de Barcelona ha col·laborat, amb una aportació de 9.000 euros, al trasllat de les restes de Boix des d’un poble dels afores de París on fins ara estava enterrat –a Thiais, a 10 km de París—a aquest cementiri històric on es troben moltes grans personalitats franceses de la cultura, del pensament i de la política.


Amb aquest homenatge a Francesc Boix, París i Barcelona estableixen un nou vincle entre ambdues ciutats, la memòria històrica, que ve a sumar-se a d’altres que ja estan donant els seus fruits especialment en relació a la lluita contra el canvi climàtic, l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la tecnologia i la innovació, o en la gestió de les polítiques d’habitatge i el turisme.


Gerard Pisarello, primer tinent de l'alcaldia de Barcelona, i Anne Hidalgo alcaldessa de Paris



Siguiente »