Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

FORENSIC ARCHITECTURE - Cap a una estètica investigativa al MACBA

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO mié, mayo 03, 2017 11:44:19
Forensic Architecture és una exposició al MACBA que es podrà visitar fins el 15 d'octubre de 2017.
Forensic Architecture ens desafia a considerar com les pràctiques artístiques contemporànies i les tecnologies digitals poden servir per afrontar la realitat de la postveritat.
Aquesta exposició parla de la vida de les persones, una humanitat compartida, per generar un món més just.
L'exposició va al cor del paper de la cultura, l'art cap a un món millor.
Eyal Weizman va crear el 2010 l'agència d'investigació Forensic Architecture (FA) . Reuneix arxius de proves sobre els conflictes contemporanis, està format per un equip de 15 a 20 arquitectes, artistes, acticvistes, científics, advocats i cineastes que treballa per destapar la violència d'Estat confrontant fets amb relats oficials.
Per això la pregunta és, pot l'arquitectura pot canviar el món? l'aquí i ara pot servir per reflexionar sobre el món.

Eyal Weizman, fundador de FA, i Ferran Barenblit, director del MACAB, a la presentació de l'exposició

Rosario Güiraldes, comissària de l'exposició, fent una visita guiada


L'exposició es divideix en tres àmbits - proposició, investigacions, Centre for Comtemporany Nature -

Reconstrucció projectiva de l'entrada d'un misil en una habitació, a l'interior d'un edifici i la seva fragmentació a l'habitació, que permet establir el tipus de bomba i identificar el país i agència que l'ha llençat amb un dron.

Misil identificat per la reconstrucció anterior, a partir d'un video realitzat per un testimoni a Pakistan, llençat per un dron dirigit per la CIA

Una exposició que pretèn analitzar amb tota una sèrie de mitjans i disciplines, diferents punts de vista, per crear la realitat sense filtres de les accions en temps de guerra, per millorar la veritat i fer-la més clara i imparcial.


Text i Fotos: Albert Loaso






TORRE BELLESGUARD - GAUDI

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO mar, marzo 07, 2017 21:11:45
Dins del patrimoni de la obra Barcelonina de Gaudi, us portem un reportatge sobre la torre Bellesguard, situada al turó de la Bonanova, al peu del Tibidabo, des d'on podem admirar unes esplèndides vistes de Barcelona al capdemunt dels terrats.




La torre Bellesguard va ser construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909, amb unes formes rectes poc habituals a la seva obra. Es va inspirar en el castell del rei Martí I l'Humà, últim rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, que va viure a Bellesguard fins el 1410.





A l'entrada es pot veure restaurada part de l'antic castell, constituint un element que ens porta a la torre i els seus jardins, construïts a mig camí entre el gòtic i el modernisme.




Com Antoni Gaudí era fervent admirador de Nostra Senyora, ho senyala amb una inscripció al dintell de la porta principal de la torre. Segueixen altres símbols com els peixos de bonica factura en els bancs laterals de la porta i l'edifici queda coronat per un pinacle rematat per una creu als quatre vents.






Els jardins tenen un aire romàntic i es troben diverses espècies d'arbres tan mediterranis com africans, donant-li un ambient agradable pel passeig i l'estada tranquil·la.




Els canvis produïts pel pas de les generacions de la família propietària, han fet que el solar quedi reduït i que s'hagi trocejat per altres instal·lacions com una piscina aillada i es pot veure en un altre troç la casa dels masovers, avui residència privada.
Tot i que la visita està permesa als matins, a les tardes la família propietària pren la vida a l'edifici i els jardins que en resten.





Text i fotos: Albert Loaso



MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA- Inicis, història i edifici DHUB

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO mar, enero 19, 2016 10:33:31
El Museu del disseny de Barcelona, és el museu de les arts de l'objecte i del disseny, producte de la integració de les col.lecions de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat.

El museu conserva un fons de més de 70.00 objectes que tradicionalment s'han classificat sota la denominació d'arts decoratives o arts aplicades. Les col.leccions abracen del segle IV aC fins a l'actualitat.

La majoria són o han estat "objectes per viure", o sia, propis de la vida quotidiana, personal o col.lectiva.

Història i creació dels diversos museus de Barcelona

La història d'aquest museu comença per l'Exposició Universal de Barcelona el 1890, i al finalitzar, els pabellons que quedaren buits, l'Ajuntament aprofita els espais per conformar els primers museus de la ciutat.
-) 1902 s'inauguren el museu d'Art Decoratiu i Arqueològic, el 1932 s'inaugura el Museu de les Arts decoratives al Palau de Pedralbes.
-) 1932 Per engrandir la col.lecció, l'Ajuntament compra a Lluis Plandiura una gran i rica col.lecció de pintura antiga i moderna, ceràmica, vidre i mobles.
-) 1942, desprès del període de la Guerra Civil, es crea el museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, amb una secció del Gravat Popular, origen de la col.leccció d'arts gràfiques.
-) 1966 s'inaugura el Museu de la Ceràmica
-) 1968 s'inaugura el Museu de les Puntes
-) 1969 s'inaugura el Museu de l'Indumentària, provinent de la col.lecció Rocamora
-) 1971 s'inaugura el Museu de Carruatges
-) 1981 s'inaugura el Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, que el 1989 pasa a denominar-se Museu de les Arts Gràfiques
-) 1999 El Pla estartègic de cultura de l'Ajuntament de Barcelona considera clau per a la ciutat l'existència d'un musseu del disseny
-) 2002 S'inicien les obres de la seu del nou museu a la plaça de les Glòries, obra de l'equip MBM arquitectes
-) 2013 La integració dels quatre museus conforma l'actual Museu del Disseny de Barcelona, a l'edifici Disseny Hub Barcelona
-) 2014 S'inaugura del Museu del Disseny de Barcelona en l'esdifici Disseny Hub

EDIFICI DISSENY HUB BARCELONA









L'edifici és obra de l'equip MBM, format per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David MacKay, Oriol Capdevila i Francesc Gual

Text i fotos: Albert Loaso





Parc de la Villette, Paris

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO dom, enero 17, 2016 12:44:10
En la zona noreste de Paris en una extensión de 55 hectáreas, se encontraba el matadero y mercado de ganado de Paris desde 1867 hasta 1974, entre la Porte de la Villettte al norte y de la Porte de Pantin al Sur, atravesado por el canal del Ourcq que comunicaba con los grandes molinos de Pantin que abastecían Paris de los cereales preparados para la alimentación.


Grande Halle, obra de Jules de Mérindol (1867), realizada con metal y cristal. Actualmente es un espacio polivalente

Los grandes molinos de harina que tocaban al canal de Ourcq, utilizado para transportar la harina a los mercados de Paris.

Esta zona ha sufrido grandes transformaciones, que aún hoy siguen marcando un camino entre industrial, residencial y de placer en esta zona de Paris.

Fue en 1979 cuando se lanzó la idea del gran proyecto de rehabilitación y ambientación. Una vez demolidos los mercados de abastos de la zona y del cierre de los mataderos, fue tomando la idea de localizar un gran museo de la ciencia y la técnica y un parque en consonancia con la naturaleza.

Jardines de la Villette, obra de Bernard Tschumi

Los jardines de la Villette siguen la línea norte-sur y están salpicados por las 26 folies o pequeños pabellones de color rojo, construidos sobre una base de un cubo de 10,80 metro de lado, pensados como puntos de diferentes usos, están intercalados cada 120 metros por todo el parque. Los jardines se construyeron entre 1983 y 1987.

Folie de información

Folie de la música

Folie de de talleres y primeros auxilios, al fondo



Folie del puente sobre el canal Ourcq. Los pabellones y el jardin son obra de Bernard Tschumi.

En 1985 se inauguró la reforma del Grande Hall, y el Geode para proyecciones de 3D

El Géode es obra de Adrien Fainsilber y Gérard Chamayou

En 1986 se inauguró la Ciudad de las ciencias y de la industria, donde se realizan exposiciones y dispone de mediatéca sobre las nuevas tecnologías.

La cité des ciences et de l'industrie es obra de Adrien Fainsilber

En 1990 se inaugura el conservatorio de la música y la danza de Paris.

Y finalmente en 1996 se inaugura la Ciudad de la música, con una imponente salsa de conciertos y museo de la música.


Ciudad de la música, obra de Christian de Porzamparc

Así, en la actualidad el parc de la Villtte ofrece tanto a familias como a el público en general un lugar de paseo, entretenimiento, cultura e historia para pasar unas horas en un entorno amplio lleno de propuestas todo el año, de la música a la ciencia, del circo al cabaret, de la danza a los más variados espectáculos.

Texto y fotos: Albert Loaso
Todos los derechos de reproducción reservados por los autores de las obras.


SANTA COLOMA DE QUERALT

ARQUITECTURAPostado por ALBERT LOASO vie, julio 31, 2015 12:53:05

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, situada al límit de l'Anoia i la Segarra, està inclosa dins de la Conca de Barberà, la vila conserva el seu títol de Baronia de Queralt.
El castell Comtal és un bon exemple de l'arquitectura medieval, així com el conjunt de monuments i església situats al pati del castell.
Fins el 1492 hi hagué una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys.


Plaça porxada amb l'escut heràldic de la vila.


El nucli antic de la vila era abans totalment encerclat per les muralles dels segles XIV i XV, que tenien sis portals, dels quals es conserven avui quatre: el de Cervera, el del Martí, el de Santa Maria i el de Santa Coloma.




Pati del Castell





Plaça de les Eres



Call jueu



Església de Santa Maria



Portal del Martí


Font de les Canelles o dels Comtes, construïda per Dalmau III de Queralt, el 1614, just en el punt de naixença del riu Gaià.

Torre circular de l'homenatge, amb el blasó dels Comtes de Queralt.


Text: Albert Loaso i diverses fonts
Fotos: Albert Loaso