Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

VISA POUR L'IMAGE 2017- WORLD PRESS PHOTO

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, octubre 01, 2017 20:46:29
Visa pour l'image, es un certamen fotográfico de alcance mundial que se celebra anualmente en Perpignan, Francia. Los fotoreporteros presentan sus proyectos un año antes. Todos los proyectos son seleccionados en función de diversos criterios, por la historia, el relato, el momento; sean guerras, conflictos sociales, conflictos morales, la naturaleza, el ser humano y sus visicitudes, angustias y felicidad.
Anualmente los visitantes, quieren descubrir los reportajes, que despiertan conciencias y codenan la barbarie, el racismo, el fanatismo y la degradación del planeta. También descubrimos la belleza de este mundo, para que quede constancia del mundo que dejamos y que queremos preservar.



WORLD PRESS PHOTO
Dentro de VISA POUR L'IMAGE, la exposición WORLD PRESS PHOTO que se puede ver en más de 100 ciudades de 45 países, muestra las mejores selección de los fotoreporteros.
Veamos una selección de esta exposición,


Brent Stirton - África del Sur
La reputación de la virtudes médicas del cuerno de los rinocerontes. Una situación de mayor demanda y de pocos ejemplares, han puesto en riesgo esta especie. Un rinoceronte al que le han cortado su cuerno (arriba); un equipo de seguridad de despliega en el rancho de Hume (abajo)
===================================================




Ami Vitale- USA
Hace unos años los oso panda estaban en peligro de extinción, hoy empieza a recuperar su población, gracias al cuidado que en China se tiene de entorno natural de estos animales, en las laderas de Sichuan,l ricas en caña de bambú donde viven los dos tercios de la población mundial de osos panda.
Un guarda con vestido de panda, para así evitar cualquier contacto humano lleva un pequeño panda para su reintroducción en el medio natural de Sichuan (arriba)
Dos guardas escuchan la radio señal emitida por un panda equipado de un collar, en el momento que a lo lejos se libera al estado salvaje, en Wolong (abajo)
===================================================



Tomás Munita, Chile

El 28 de noviembre de 2016 murió Fidel CAstro, el comandante. Un ferviente homenaje le fue rendido en todo el país en duelo. Las cenizas de Castro, siguieron en sentido inverso, las etapas de su marcha victoriosa de Santiago a la Habana en 1959.
Una mujer comparte un taxi, para ir a Santiago de Cuba (arriba)
El cortejo fúnebre pasa por Santa Clara, en el centro de la isla (abajo)
===================================================

Daniel Berehulak, Australia

Poco después de la llegada al gobierno, el presidente filipino Rodrigo Duterte ha emprendido una cruzada contra el narcotráfico. Según la policía 7.025 personas relacionadas con el tráfico de drogas han sido asesinadas por los agentes o grupos paramilitares, entre el 1 de julio 2016 y el 21 de enero d 2017.

La policía busca pruebas examinando el lugar del asesinato de Romeo Joel Fontanilla, por hombre armados no identificados, en Manila (arriba)

===================================================


Giovanni Capriotti, Italia

En 2003 se fundó el club de rugby de Toronto (Canadá) Muddy York, está situado actualmente en la primera liga, y está abierto a los homosexuales. El club se fundó como respuesta a que los homosexuales no podrían ser buenos jugadores de un deporte tan masculino. El RFC Muddy York se enfrenta a equipos tradicionales, y también viaja para enfrentarse a otros equipos homosexuales.

Los jugadores del Muddy York John-Paul Markides besa a su compañero , Kasimir Kosakowski, durante la celebración del día del orgullo gay (arriba)

Los jugadores del Muddy York, Michael Smith ( a la izquierda), Davin Mc Carney (en el centro) y John-Paul Markides, se preparan para la fiesta anual de los jugadores vestidos de drag queens (abajo)

====================================================


Francis Pérez- España

Una tortuga boba nada entre los hilos de una red abandonada, cerca la isla de Tenerife. El material abandonado por los barcos de pescadores, son la principal amenaza para las tortugas en general.

======================================================

Antonio Gibotta, Italia

Cada año, los habitantes de Ibi, Alicante, simulan un golpe de estado y se enfrentan a golpes de harina y huevos, acompañados de petardos. Se conoce a esta fiesta como "els enfarinats"

===================================================



Hossein Fatemi, Iran

Desde la revolución islámica iraniana de 1979, el país sigue una línea teocrática totalmente conservadora. El autor nos documenta los complejos aspectos de la sociedad iraniana , para mostrar ciertos aspectos poco conocidos de la vida cotidiana.

Un hombre ejecutado, es protegido por un cordón de guardias de la revolución (arriba)
Religiosos a la salida de una mezquita de la ciudad de Qom, en suroeste de Téhéran(centro)
Parientes de los hombres caídos en la guerra de Irak-Irán de 1980-1988, rezan en un lugar conmemorativo , cerca de la frontera iraquiana (abajo)

Mujeres miembros de la milicia Basij, formada por voluntarias vigilantes de la moral pública, dejan las armas para asistir a un desfile militar(arriba)
Mujeres que se maquillan en un salón de belleza (centro)
Unas mujeres observan desde una atalaya la ciudad de Teheran (abajo)

==================================================
Texto: Albert Loaso
Todos los derechos reservados de las fotografías y sus autores.



Dalí, breaking news

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, septiembre 18, 2017 11:14:03
Fins el 15 d'octubre es pot visitar al Palau Robert de Barcelona, l'exposició "Dalí, breaking news"; a on s'analitza la figura de Dalí des del punt de vista del periodisme i de l'habilitat innata del personatge per convertir-se en el focus d'atenció de la premsa.
Es poden admirar fotografies de des diverses facetes de Dali davant de la premsa.

Les fotografies que conforman l'exposició están separades en sis àmbito que representan les possibles seccions d'un diari: Ciencia; Cultura; Internacional; Media; Política, i Societat.

L'exposició ens invita a l'entrada, a seure en el sofà dels llavis de Mae West, amb una foto de Dalí al costat de la seva mascota, un tigre baby.



Dalí era un personatge que sabia captivar l'atenció de les celebritats, com ara la visita de Walt Disney el 1957 a Port Lligat, acompanyats de Gala i l'esposa de Walt.

A Dalí li agradava coneixer la vida dels personatges de la ciutat, i de pas captivar la càmera del reporter, com ara aquesta conversa amb el guardia de trànsit de Barcelona.



Dalí feia sessions performàtiques com aquesta, en que pinta en directe un rellotge fos, a Nova York

Un altre dels aspectes de Dalí era la seva afició per compartir moments amb les models i personatges singulars, aquí el veiem al costat de copito de nieve, el famós goril·la albí del Zoo de Barcelona.


La famosa entrevista entre Dalí i Joaquin Soler Serrano, realitzada en el programa "A fondo" de TVE, el 23 de novembre de 1977. A l'exposició es pot veure en pantalla, tota l'entrevista.

Dalí no només és una figura internacional que transcendeix a la seva època, i el marxandatge és una font inesgotable per repetir la seva obra i la seva imatge, com ara els banyadors per l'equip de natació sincronitzada que van presentar el 2004 per anar als JJOO d'Atenes.

Fotos: originals de EFE i altres fonts, Albert Loaso
Text: Albert Loaso


THE KING IS BACK - BEN PORTSMOUTH IS ELVIS

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, septiembre 03, 2017 21:22:27
En la sala Barts de Barcelona se ha presentado uno de los espectáculos más auténticos para los amantes del Rock'n Roll, el retorno de Elvis Presley, "THE KING IS BACK"
El retorno se produce gracias al artista de UK, Ben Portsmouth, un artista musical multi talento, cantante y compositor.
Fue en 2005 que acompañado de la banda "Taking care of Elvis", que presentó su Elvis tribute.
Después de ganar en 2010, los concursos más prestigios en USA, los Elvis Tribut Artist en Menphis, se aupó su fama y no ha parado de realizar giras internacionales por Europa y USA
Sólo hay un Elvis pero Ben es lo más próximo al alma y al estilo de Elvis, su voz y carisma en el escenario, lo convierten en una llamada a la época del gran artista del 50 y 60 del siglo XX.



La voz de Ben es melodiosa y sigue las notas de Elvis, con atractivo estilo. El público reaccionó muy bien a sus homenajes a distintas épocas del artista desparecido. Aquí le vemos en el tema inicial, con el sello de SUN records que en 1952 editó las primeras canciones de Elvis.

Aquí le vemos interpretando una canción que Elvis dedicó a su madre

Repasando la filmografía de Elvis, Ben brindó momentos de figuras como las que hacía Elvis, fue un bonito tributo al artista.



Ben tuvo la idea de invitar a una espectadora a acompañarlo con unas maracas, bailando al ritmo del rock'n roll

El vestuario era auténticamente de la época de Elvis, Ben es el rey que da un gran tributo a la figura inolvidable del rock histórico.

Texto: Albert Loaso
Fotos: Albert Loaso



PICASSO Y SU TAUROMAQUIA REVISITA LA OBRA GRÁFICA DE GOYA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, agosto 29, 2017 12:59:55

En el museo Goya de Zaragoza, se expone hasta el 29 de octubre, "la Tauromaquia: pasión e innovación" Francisco de Goya y Pablo Picasso.

La exposición se compone de veintiséis aguatintas al azúcar grabadas sobre cobre realizadas por el artista para ilustrar el libro “La Tauromaquia o arte de torear de Pepe Illo”, la portada realizada en la técnica de la punta seca, 2 estampas adicionales con el tema del picador y 10 imágenes tomadas por el fotógrafo americano David Douglas Duncan, durante el proceso de creación de La Tauromaquia por Picasso.

Lola Durán y Rafael Inglada, comisarios de la exposición, y Rosario Añaños, directora del Museo Goya; han sido los protagonistas en la presentación de este encuentro entre dos genios de la pintura española y universal.


Juan Carlos Sánchez, jefe de la Obra Social de Ibercaja; Magdalena Lasala, coordinadora general de la exposición y responsable del Programa de Educación y Cultura de la Obra Social de Ibercaja; Lola Durán y Rafael Inglada, comisarios de la exposición, y Rosario Añaños, directora del Museo Goya.

Goya y Picasso son los artistas que mejor comprenden y expresan el mundo de los toros en un país y unas épocas en las que el eje de la sociedad pasaba por los ruedos.


Francisco de Goya

Goya trabajó la serie de grabados de la “Tauromaquia” entre 1814 y 1816, en un momento en el que había realizado las colecciones de las copias de Velázquez y los Caprichos, y estaba metido en la creación de los desastres de la Guerra, simultaneando ambas series en algunos casos.


El pintor aragonés muestra una visión histórica de la tauromaquia en España desde la antigüedad. Puso en relieve las diferencia entre las dos escuelas de toreo que dominaban el panorama en la época, la navarro- aragonesa, con el Estudiante de Falces, Juanito Apiñani y Martincho por un lado, y la sevillana por otro, con Pepe Illo y Pedro Romero. Además, representó las diferentes suertes del toreo. Inicialmente grabó 33 planchas, aunque siete cobres fueron trabajados en el anverso y reverso, composiciones desechadas por el artista que no forman parte de la primera y segunda edición, pero que fueron incorporadas a las sucesivas.


Goya también fijó su atención en Pepe Illo, que con la colaboración de José de Tixera en la redacción, publicó por primera vez en Cádiz, en 1796, un texto en el que el torero sevillano quería establecer los cánones de la torería. Un tratado didáctico y regulador de lo que se consideraba la pureza del toreo. Le dedicó dos estampas: “Pepe Illo haciendo el recorte del toro” y “La desgraciada muerte de Pepe Illo” en la plaza de Madrid, además el diestro puede también identificarse en al menos tres de las estampas descartadas.



Pablo Picasso

Pablo Picasso fue aficionado a las corridas desde la infancia ya que su padre, Don José Ruiz Blasco, le llevaba a la plaza tanto en Málaga como en La Coruña. La figura del toro y el torero fascinaron desde el primer momento al artista y el tema de sus primeras obras, tanto en pintura como en escultura y grabado fueron picadores.

Anna Maria Torra, Mariuccia Galfetti, Gustau Gili Esteve y Gustau Gili Torra con Pablo Picasso viendo pruebas de La tauromaquia en La Californie, Cannes, 1957.

A lo largo de su trayectoria, la fiesta estuvo presente en su vida y su obra; siempre tuvo contacto con toreros, e incluso cuando fija su residencia en el sur de Francia intentó recuperar el espectáculo de la corrida y buscó el contacto con aquellas personas relacionadas con el mundo taurino en Arles, Vallauris o Fréjus.



En 1928, Gustavo Gili y Roig pidió a Picasso que realizase las planchas para una edición de bibliofilia de “La Tauromaquia o arte de torear de Pepe Illo”, encargo que entusiasma al pintor malagueño, tanto por su devoción por la fiesta taurina, como por su profunda admiración al genio de Goya, y especialmente a su obra grabada. En ese momento Picasso realizó siete aguafuertes. Tras muchos avatares, Picasso recibió en Cannes, en 1956, la visita de Gustavo Gili, hijo, con el fin de renovar la idea del proyecto de la tauromaquia iniciado por su padre.



En 1957, el artista realizó en los sótanos de su villa “La Californie”, la punta seca y las veintiséis augatintas sobre cobre que ilustrarán el libro. La Tauromaquia (La Cometa. Gustavo Gili) fue publicado en 1959 en Barcelona. Ilustrado por Picasso, impreso por los talleres de la Sociedad Alianza de Artes Gráficas (SADAG), por talleres de Jaume Pla, de Barcelona y por Atelier Lacouriere. En enero de 1960 se exhiben las 26 aguatintas originales en la Sala Gaspar de Barcelona y en febrero del mismo año llega un ejemplar de la carpeta de La tauromaquia, al Museo Provincial de Bellas Artes de Málaga.



En la realización de esta exposición han colaborado El Museu Picasso de Barcelona, La Fundación Picasso-Museo Casa Natal de Málaga, la Galería Antonio de Suñer de Madrid y el archivo fotográfico de Edward Quinn.

Reservados todos los derechos, en favor de sus propietarios.




Mercè 2017

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, julio 17, 2017 22:50:15

La festa de la Mercè d’aquest any començarà el divendres 22 de setembre amb el Pregó que obre com cada any la celebració de la Festa Major de la ciutat, i finalitzaran el dilluns 25 de setembre amb el Piromusical.


Javier Mariscal signa el cartell de la Mercè 2017


El dissenyador i dibuixant Javier Mariscal signa el cartell de les festes de la Mercè en l'any en què es commemora el vint-i-cinc aniversari dels Jocs Olímpics del 1992.

La Mercè d’enguany, està representada per un personatge femení nascut de la ment de Javier Mariscal. El que va ser el pare de Cobi, la mascota olímpica de 1992, torna a crear un símbol per a la ciutat, aquest cop un cartell de la Mercè que representa una noia de barri dotada d'uns atributs cent per cent barcelonins: des d'un pentinat amb el perfil del Tibidabo a un tatuatge amb la imatge de l'estàtua de Colom.

La Mercè imaginada per Mariscal porta un collaret que fa referència a la necessitat de reciclar i unes ulleres de sol que fan de plaques solars. I és que aquesta Mercè de barri no només al·ludeix a la descentralització de la Festa major de Barcelona, sinó que ens recorda també la necessitat imperativa de protegir el medi ambient i convida els ciutadans i les autoritats barcelonines a recolzar totes aquelles iniciatives que facin de Barcelona una ciutat sostenible.

MUSEU DEL FFCC DE VILANOVA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mié, marzo 08, 2017 13:03:50
El museu de ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, pertany a la categoria d'equipaments culturals de la ciència i la tecnologia de Catalunya des de 1996.
Ubicat al costat de l'estació de passatgers de Vilanova, aprofita el vell dipòsit amb rotonda circular per exposar tota mena de locomotores des de l'època del vapor, el dièsel i les elèctriques.


Imatge del dipòsit de locomotores de vapor, que va ser clausurat el 1967 i va obrir de nou el 1990 com a museu.


Des d'aleshores al museu ha passat per diverses etapes de gestió, el 1990 com Museu del ferrocarril de Catalunya i el 1992 la Fundación de los Ferocarriles Españoles es fa càrrec de la col·lecció.

ÈPOCA PRIMITIVA i VAPOR
Al museu hi podem admirar la locomotora de vapor més antiga d'España, la rèplica de la que va circular per primer cop a la Península el 1848, construïda el 1948 amb motiu del centenari de la línia Barcelona a Mataró.
L'altre peça extraordinària és la locomotora Martorell, fabricada al 1854 i que és una peça original i que segueix ensenyant-nos la seva fortalesa amb més d'un segle de presència.







LA HISTÒRIA DE TALGO
Cal mencionar en especial, l'apartat dedicat a TALGO incorporant una composició del TALGO II, que va ser la primera rama a circular a Espanya amb la tecnologia de l'enginyer Goicochea. Aquesta rama va ser fabricada i importada d'Estats Units el 1950. Donava servei a la línia Madrid- Hendaya.


Detall de la composició TALGO II estacionada al museu i sistema de rodatge entre vagons.


La nova tecnologia TALGO va permetre que els cotxes de ferro amb boggies molt pesats, passessin a tenir amb la tecnologia de TALGO una estructura molt lleugera , un punt de gravetat més baix i un sistema de rodatge entre vagons, que assegurava la seva continuïtat fins i tot en cas de descarrilament. La primera composició TALGO II arribava a la velocitat de 120 Km/h, una fita que en la època de la post guerra era tota una novetat en la RENFE d'aquells anys.

Al costat de la composició esmentada hi ha un vehicle TALGO, reconvertit en sala audiovisual amb la història gràfica i fílmica de la companyia.

ALTRES INSTAL·LACIONS
Al museu hi poden trobar no tan sols locomotores i vagons d'època, també podem admirar bonics exemples de l'arquitectura ferroviària com els dipòsits d'aigua, els dipòsits de locomotores, la gran rotonda de vies, i el propi edifici del museu a on tenen antics comandaments d'enclavaments manuals, exposicions de vestuaris, i altres materials.


El museu és molt recomanable tant per famílies com grups escolars, i per suposat pels amants d'aquest món ple de màgia del viatge en ferrocarril, dit d'altre manera, el món circulant per la finestra d'un vagó de tren.

TEXT i FOTOS: ALBERT LOASO



ORIOL VILANOVA. DIUMENGE

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, febrero 27, 2017 19:24:09
Exposició d'Oriol Vilanova a la Fundació Tàpies fins el 28 de maig de 2017

Unes 27.000 postals han pres literalment les parets de la planta baixa i el primer pis de la Fundació Tàpies, amb l'exposició a forma de pell de serp, que Oriol Vilanova ha anat col·leccionant diumenge rere diumenge.
N'Oriol ha despullat tot l'interior de l'espai i ha vestit les parets per donar-lis una nova funció, com una massa que escapa al clixè, una altre percepció de la imatge. Intervencions que juguen amb la llum, l'arquitectura.
Muntatge conceptual a les parets de la Fundació

Presentació de l'exposició amb Carles Guerra, Núria Oms, Xavier Casas i Oriol Vilanova (d'esq. a dreta)

Durant els últims anys l' Oriol s'ha passejat pels mercats de puces dominicals per diverses ciutats europees, com Brusel·les (a on resideix), Barcelona, Praga, i ha anat comprant targetes postals utilitzades, que més li han agradat. Totes tenen un relat, una història, però ha quedat amagada per la imatge que hi al seu front.




Des de Brusel·les l'Oriol va anar preparant aquesta exposició, marcant la posició de cadascuna, fent que les imatges es converteixin en taques de color en uns casos, en una repetició de la mateixa imatge o simplement, barrejades.
Al muntar-ala ha destacat dos punts, la imatge més repetida, que és una postal del Museu de Cera de Barcelona, que l'ha trobada per tot Europa, o la imatge més insòlita i poc entenedora, una postal d'un petit parc d'Almeria.

La imatge més repetida, del Museu de cera de Barcelona

Conceptualment, per l'Oriol es tracta d'omplir l'espai, donar contingut a l'espai i complementar l'arquitectura, com exemple al primer pis ha afegit tres columnes falses.



Com homenatge a a quests mercats de puces el dia 11 de març hi haurà unes parades de venda de postals dels Encant de Sant Antoni, dins de la Fundació.



Text i fotos: Albert Loaso



PICASSO I EL ROMÀNIC AL MNAC

CULTURAPostado por ALBERT LOASO sáb, febrero 04, 2017 21:09:10
Picasso, un artista extraordinari, amb moltes facetes i variades expressions de l'art al llarg de la seva vida, va tenir dues trobades amb l'art rmànic.
La primera fou en un viatge a la població de Gósol, al Berguedà, que Picasso va fer amb la seva companya Fernande Olivier. Van estar-hi dos mesos i mig, després de fer un llarg i complicat viatge des de Barcelona, als peus del Pedraforca i a lloms de cavalleries des de Berga.



Mare de Déu de Gósol S. XI

Fou una estada molt fructífera, no tan sols pel nou tractament dels colors ocres en les obres que va pintar, també per l'art romànic que va veure i apreciar en l'església, a on hi era la mare de Déu de Gósol, actualment al MNAC.

I al setembre de 1934, moment en que Picasso amb 52 anys visità per primer cop el Museu d'Art de Catalunya. Aquesta visita va ser poc abans de la inauguració del museu, i va quedar captivat per la col·lecció d'art romànic.

Amb motiu d'aquella visita, el MNAC ha portat a terme l'exposició "Picasso i el romànic". L'exposició ens revela a través de la visita paral·lela de les obres de la col·lecció de romànic del museu, amb diferents obres del pintor, amb obres procedents del Mussée national Picasso-Paris.

Vegem la classificació i relacions de l'exposició:

PRIMITIVISMES
Picasso romànic gira sobre tres eixos temàtics. El primer d’aquests eixos explora els primers contactes de Picasso amb el romànic i especialment es centra en les obres realitzades el 1906 i 1907, i la seva estada a Gósol. La talla de la Mare de Déu, que avui forma part de la col·lecció del museu, es trobava llavors a l’església de Gósol. Picasso fa aquest viatge en el moment que la seva obra experimenta un retorn a un cert primitivisme, com a reacció contra l’anomenat període rosa anterior, que llavors ell mateix qualifica de «sentimental».



Absis de Sant Pere d'Urgell. Segona quart del segle XII.

Gran banyista. Paris, 26 de maig de 1929

Lapidació de Sant Esteve. Cap a 1100

Bust d'home (estudi per les Demoiselles d'Avignon)
Paris, primavera de 1907

Estudi de cap per a Nu amb tovallola. Paris, tardor de 1907



Baldaquí de Tost. Cap a 1220


Petit nu assegut. Paris, estiu de 1907

CRUCIFIXIONS
La violència inherent a les crucifixions i a les decapitacions es fa palesa en determinats moments de la creació picassiana, escenes també presents a la iconografia medieval.
La figura de Crist crucificat esdevé en els darrers dibuixos un conjunt d’ossos concatenats, una iconografia molt representativa del període surrealista de l’artista. Encara que no es pugui parlar de cap mena d’influència directa ni indirecta, és impressionant comprovar com aquestes crucifixions [des]articulades de Picasso es relacionen amb les crucifixions articulades del romànic. Aquestes alteracions fisonòmiques, amb l’efecte de traslladar la convulsió dels cossos, es fan més explícites encara a les escenes de decapitació, de gran violència visual.

La Crucifixió. 4 d'octubre 1932

Davallament de Santa Maria de Taüll. Segona meitat S. XII - S. XIII



La Cruxifició. Setembre 1932

Davallament de Santa Maria de Taüll. Segona meitat S. XII - S. XIII


ROSTRES
La distorsió de la figura humana, sobretot en el tractament dels rostres, és una constant de Picasso i amb diverses variants. Assoleix un dels moments àlgids durant la Segona Guerra Mundial, durant el seu exili a la localitat francesa de Royan.


Cap de dona

El petó

Cap de dona. 1943


CRANIS

La mort és un dels grans temes transversals de l’obra picassiana, present des dels seus inicis fins als darrers autoretrats, en què es mostra com una calavera. Però la presència simbòlica de la mort a la seva obra es desplega en diverses variants: com a evocació de la pèrdua, com a pressentiment de futur o directament com a realitat viscuda.

Cap de cabra. 1951

Vanitas. 1946

Majestat Batlló. Mitjan S. XII

Biga de la Pasió. S. XIII

Text. Albert Loaso i altres
Fotos: Albert Loaso






Siguiente »