Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

MOBY DICK AL TEATRE GOYA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, marzo 13, 2018 13:52:40



¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!

INSENSATOS...


Con estos gritos de alerta, el capitán Ahab (Josep María Pou) nos advierte a los tripulantes (espectadores) del gran mal que se nos cae encima, la ballena MOBY DICK, el gran blanco nos engulle en una fenomenal y contundente puesta en escena sobre las tribulaciones y los miedos del capitán, contra su gran enemigo, la ballena que le arrancó la pierna de cuajo y que no le deja vivir ni dormir, hasta que su venganza sea completa.
Su primer oficial Starbuck (Jacob Torres), ya le advierte que ir a la venganza contra un animal salvaje es una blasfemia contra Dios y la humanidad misma.
Pero el capitán Ahab no lo duda y cuando huele la gran ballena, se lanza a su persecución hasta su propia muerte, que no la de la ballena. Mientras, Pip (Oscar Kapoya) con sus canciones y cuentos, ya nos prepara para el fatal desenlace.
El espíritu del capitán arrebata el alma de la tripulación para que llegado el momento todos le sigamos en el naufragio de la aventura y en el final horroroso que nos aguarda, aunque todos vendamos el alma al capitán, por un doblón de oro español.

Esta es una experiencia, que sólo J.M. Pou nos podía hacer vivir con tal intensidad en una adaptación libre de Juan Cavestany, sobre la famosa novela de Herman Melville y que Andrés Lima dirige de forma que el público está dentro del barco Pequod, desde el primer minuto, y que los tres actores nos convenzan de los males que los grandes mares nos van a deparar, hasta el momento fatal en que la ballena se hace presente en nuestras mentes.

Tal fuerza dramática nos da la sensación sólo comparable a una obra de Shakespeare, que la de un autor americano del XIX. La adaptación argumental nos condensa, en un tiempo breve todos los pesares y puñales clavados por la ballena en el alma del capitán Ahab.

En resumen, una gran obra, una gran adaptación y dirección, y sobre todo la fuerza que transmite J.M. Pou, hacen más que recomendable esta obra teatral, que se está en cartel en el Teatre Goya de barcelona, hasta el 15 de abril.



Texto: Albert Loaso
Fotos: David Ruano (todos los derechos reservados)






FUNDACIÓ TÀPIES - PROGRAMA 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, enero 01, 2018 13:05:00
Carles Guerra, director de la fundació Tàpies, va presentar les líneas del programa 2018, en el que es van repassar diversos aspectes de la pròpia fundació, com que des dels seus inicis ha estat un aixopluc de l'art modern, amb les portes obertes als autors i temes reivindicatius, de caire polític i social, en el que Tàpies sempre va voler estar en contacte.

Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies

Antoni Tàpies. Biografia Política

Precisament, l'exposició estrella de la fundació per 2018 serà la que es dedicarà a reseguir el compromís de Tàpies, amb la política, a travès d'obres que malgrat les èpoques franquistes, van establir un llenguatge que ultra passès la censura, que a través d'una estètica informalista i abstracta, Tàpies aconseguia marcar el seu signe d'una politització silenciosa.
Les èpoques que es veuran seran les que van des de mitjans 1950, en plena post-guerra; el franquisme dels 60, fins 1977, la mort del dictador.
Per primer cop es veuran tres peces de gran format que Tàpies va presentar a la Dokumenta de Kassel el 1964, que es troben repartides en tres museus diferents.

Grande toile pour Kassel de 1964, realitzat per a la Documenta III


Per Cales Guerra, la fundació té bona salut financera, donat que només el 48% del seu pressupost prové d'aportacions públiques, la resta són aportacions dels mecenes i patrons, a més de la venda d'entrades i publicacions, els que cobreixen el pressupost.
En quant a visitants, hi hagut un petit retrocès aquest 2017, passant dels 60.000 de 2016 als 55.000 el 2017.Es constata que el 80% dels visitants són de fora del pais, per això es vol fomentar la visita al públic local.
Es de destacar, els 10.000 escolars que van visitar la fundació durant l'any.

Allora & Calzadila
L'altre exposició programada pel 2018, serà la de dos artistes que viuen a Puerto Rico, encara que són d'origen d'USA Jennifer Allora, i de Cuba Guillermo Calzadilla.
Presentaran a la fundació, obres produïdes entre els anys 1996 i 2017, amb una clara subversió de conceptes físics i estètics, que es complementa amb performances en directe.
Com l'obra realitzada amb un piano que es toca des de l'interior de la caixa de cordes, Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano


Altres exposicions:
Antòni Tàpies. T de Teresa

UNa exposició que gira en la figura de Teresa Barba, esposa de Tàpies, des de la correspondència epistolar amorosa dels seus inicis, recollits en collage a Cartes a Teresa (1974), que ret homenatge a la seva relació, fins diferents obres en que ell destaca la seva relació amorosa i artística amb ella.



El gan bosc
The Green Parrot, col·lectiu resident a la fundació, realitzarà el llançament de la publicació The great forest de l'artista Daniel Steegmann Mangrané.
La pràctica d'aquest artista es basa en la creació i migració de formes entre la natura, l'art i l'arquitectura a travès de mitjans com el cinema, l'escultura, el so, el dibuix o el paisatgisme.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts. Tots els drets reservats


MACBA - PROGRAMACIÓ 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, diciembre 26, 2017 18:58:00


L'espai de l'arxiu de la col·lecció MACBA, va ser el marc escollit per presentar el programa 2018


La col·lecció
El 2018 la Col·lecció tindrà un paper protagonista, que fins ara s'havia presentat de forma anual, amb obres fixes, fent una imatge permanent durant el temps d'exposició.
Des del 2018, la Col·lecció tindrà la planta 1 de l'edifici Mier, un espai permanent, amb la voluntat de fer rotacions contínues en el temps, per donar la oportunitat de que el públic vagi apreciant un patrimoni que ja arriba gairebé a les 6.000 obres.
Així, el relat permetrà múltiples lectures de les corrents i moviments de l'art contemporàni, que es mou segons els temps polítics, poètics, esportius, socials i els xocs tan intel·lectuals com bèlics; en la transició de la modernitat a la contemporanitat, del segle XX al XXI.
Les peces es mostraran de forma rotatòria, amb l'objectiu d'oferir una visió tant polièdrica com sigui possible.
En aquest sentit, el vast i ric fons de la Col·lecció MACBA, serà el referent pel programa educatiu del museu, les publicacions i el diàleg amb les exposicions.

Ferran Barenblit, director del MACBA, presentant la nova programació del 2018

Exposicions 2018
"El programa MACBA 2018 serà, en conjunt, una mostra de la contundència formal d'un ampli espectre del treball en art dels últims cinquanta anys, que abraça teoria i pràctica artística com a parts d'un tot i inclou les relacions de l'art amb altres camps del coneixement, com la música, la psicoanàlisi, l'arquitectura o la literatura"; en paraules de Tanya Barson, responsable del programa 2018.
Les utopies també hi seran presents, encara que s'acostumen a entendre com a projeccions ideals sobre el futur, també ens obren nous camins per abordar la reflexió sobre la realitat, per forjar noves relacions i maneres de fer.
Les exposicions estaran dedicades a les obres de Francesc Torres, Oscar Masotta, Melanie Smith, Raqs Media Collective i Jaume Plensa.

Tanya Barson, presentant el programa d'exposicions 2018

Programes
Els programes públics del museu es conceben com una màquina capaç de suscitar noves formes de subjectivitat política i cultural.
L'Àrea de programes està definida per la seva transversalitat, mirant diferents angles de l'espai MACBA, l'arxiu documental i biblioteca; el centre d'estudis i documentació, el programa d'estudis independents, els programes públics i el programes educatius.
L'any 2018 suposarà la consolidació del programa que s'ha treballat el 2017, de la mà dels seu responsable Pablo Martínez, com ara els programes de performance Idiorítmies, que s'aproximarà a la pràctica artística noruega Mette Edvarsen ; el de música Lorem Ipsum; Extrevagàncies sonores; el de cinema Focus.
Els programes d'estudis independents s'afegeixen als programes ja establerts, MACBA en família, Parlem de ... i Habitació 1418, entre d'altres.


Pablo Martínez, responsable de l'àrea de programes

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

SUMER i el paradigma modern

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, diciembre 08, 2017 20:48:36
La fundació Miró presenta fins el 21 de gener l'exposició SUMER i el paradigma modern, a cura de Pedro Araza, que posa en conversa la creació mesopotàmica i l'obra d'artistes moderns, sobretot en el període entre guerres (1918-1939).
Al mateix temps ens proposa que l'espectador dialogui entre l'obra moderna i le seves fonts d'inspiració ancestrals.

Les publicacions en els mitjans gràfics i la divulgació de troballes arqueològiques a Síria i a l'raq als inicis del segle XX, llavors colònies francesa i britànica, són en si mateixos font d'inspiració per als artistes moderns.

Le Courbusier. Mudaneum, museu nacional, 1929
Segell cilíndric amb ziggurat. Pedra d'àgata i argilla

Sumer i el paradigma modern inclou obres antigues i modernes, així com els documents mediadors entre les dues èpoques tan distants, convertint-se en models ètics i estètics.

Artistes com Willem de Kooning, Barbara Hepworth, Henry Moore, Alberto Giacometti, Joan Miró o Henri Michaux van trobar en l'art mesopotàmic una font d'inspiració i model de una forma d'escriptura gràfica i simbólica.

Willi Baumeister, Gilgamesch und Ischtar 1947


Willi Baumeister 1946Willi Baumeister 1947

David Smith, Three figures, 1957

Joan Miró, Femme 1969

Estatueta d'Asur, II mil·leni aC

Henry Moore, 1929

Figura femenina, 1500-2000 aC


En aquestes imatges s'evidencia com la figuració de les obres de Mesopotàmia entra a formar part de l'imaginari de l'art occidental i com l'escriptura cuneïforme és molt apreciada, primer pels museus occidentals i desprès pels artistes.

Joan Miró, maqueta de monument, 1964

Joan Miró, project pour un monument, 1964

Les obres mesopotàmiques segueixen donant reposta a preguntes que s'han plantejat a la primera part del segle XX i fins i tot avui en dia.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso
Tots els drets reservats de succ. de Joan Miró



AGON! La competició a l'antiga Grècia

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, diciembre 03, 2017 22:47:23
Caixa Forum amb el British Museum, presenta una exposició de l'antiga Grècia, amb el fil conductor de la competició en tots els àmbits de la vida. Es podrà veure fins el 18 de febrer.

Des de la infància es fomentaven la competitivitat i introduïen normes i regles de conducta. Els grecs eren uns fanàtics de l'esport. Els Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia, Delfos, Ïtsmia i Nemea atreien els millors atletes. Els guanyadors es consideraven heroïs i podien guanyar grans premis, que podien ser materials o bé fama i prestigi. Els esdeveniments atreien grans multituds i eren una de les formes principals d'entreteniment.


Victòria, atorgadora
de dolços presents [...]
al costa de Zeus, decideixes
l'èxit final de llurs gestes
per als mortals, i fins i tot
per als immortals.

Baquílides, Epinicis, oda XI, segle IV a.C.

Niké observant el seu reflex; 300-200 a.C.

El joc en la infantesa
Els infants tenien diferents tipus de joguines i feien jocs diversos, en molt casos han perdurat fins avui dia. La majoria es basaven en el principi de guanyar i perdre, que fomentaven la competitivitat. Als nens se'ls orientava de ben petits a tenir un bon exercici físic, per preparar soldats i atletes, però també es fomentava la intel·lectualitat. A la majoria de ciutats estat gregues, les dones rebien educació a casa, per part dels seus marits, germans o pares. Fora de la llar sols estudiaven música i dansa.


Dues dones jugant a les tabes.

Els déus juguen. Crater de campana de ceràmica 420-400 a.C.

Zeus, rei dels déus de l'Olimp. Cap de marbre 460-450 a. C.

Competicions esportives
Els antics grecs eren uns autèntics fanàtics de l'esport. En temps de pau, les grans proves esportives oferien una oportunitat de competir i rivalitzar, mentre que, en temps de guerra, fins i tot s'aturaven els combats per permetre'n la celebració.
La competició esportiva més famosa era la que se celebrava cada quatre anys a Olímpia, ja de del 776 a.C. i amb una continuïtat de més de mil anys.


El pugilat i la lluita. Amfora de ceràmica. c. 480-460 aC

Diadumen, el que es cenyeix la diadema. Estàtua de marbre. c. 430aC




Certamens teatrals i musicals

Les competicions d'arts escèniques eren part integrant dels festivals religiosos celebrats en honor de Dionis, el déu del teatre i del vi. Aquests concursos es feien en teatres a l'aire lliure, odèons i fins i tot en escenaris efímers. El teatre i la poesia oferien una bona oportunitat per aprofundir en temes socials i religiosos importants, com també per criticar obertament la política i els polítics.

Base de marbre amb les nou Muses. 100aC

Niké coronant un escriptor de tragèdies victoriós. Crater de ceràmica 400-380 aC


La guerra: l'enfrontament suprem
El conflicte entre les ciutats estat o els regnes rivals era una constant a l'antiga Grècia. La majoria de les guerres eren litigis pels recursos naturals i el territori, o reflectien les ambicions polítiques de reis i governants.
Els nens començaven la seva formació militar amb tot just set anys, mentre que els homes podien ser cridats a les armes ben entrats els cinquanta.
En aquest terreny, els espartans eren reconeguts pel seu règim estricte d'instrucció rigorosa i d'exercici.

Aquil·les lluita contra Pentesilea, reina de les amazones. Amfora de ceràmica 440 aC

Relleu en memòria d'un guerrer heroic. 100aC

Afrodita, la deessa de l'amor. Estàtua de marbre 250 aC


Bloc d'un fris amb una batlla entre grecs i amazones. Relleu de marbre 350 aC


Rivalitat social en la vida quotidiana i la mort
L'estatus social era probablement la forma més subtil de competència entre els antics grecs. La competició era inherent a la vida quotidiana i la rivalitat es manifestava en la manera com cadascú es presentava i era considerat pels altres.
Els antics grecs paraven molta atenció a tot allò relacionat amb la mort i donaven molta importància als preparatius funeraris, els enterraments i el més enllà.




Lleó guardià de la tomba. Cap de marbre 350 aC

Estela funerària de Fila. 200-100 aC

Estela funerària amb un lutròfor i coloma. 400 aC


Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso



Andy Warhol. L'art mecànic

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, noviembre 24, 2017 19:53:31



Caixa Forum presenta una amplia mostra de la vida artística i creativa d'Andy Warhol, amb la col·laboració del Museu Picasso de Màlaga. La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l'avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a "propis d'una cadena de muntatge".

Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una selecció de retrats de l'artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

En un article de 19559, Marcel Duchamp, que era un dels prominents invitats a l'estudi novaiorquès The Factory creat per Warhol, afirmava que l'espectador és un mèdium inconscient del pla estètic en que es col·loca en recrear l'objecte artístic. L'obra no és només una cosa que fa l'artista, sinó que depèn de com l'exploti qui la contempla.

Warhol va fer seva la premissa que és l'espectador qui posa l'obra en contacte amb el món exterior. Una bona quantitat dels seus treballs són respostes visuals a propostes que altres li fan, ja sigui una caràtula de disc, el disseny d'un rellotge, una samarreta per un concert, un cartell publicitari, una pintura per encàrrec o una exposició en un museu.

INICIS COM DISSENYADOR PUBLICITARI A NOVA YORK 1950

Felicitacions de Nadal

Caixes d'embalatge BRILLO i HEINZ

Les Brillo Soap Pads Box, fabricades a ma en sèrie a la seva factory, eren reconegudes com caixes per llençar, era el contenidor preferit pels americans per les seves mudances, per desar i traslladar llibres, plats o roba, convertint la caixa de Brillo en una obra d'art sobre la cultura del consum nord-americà en general.
Warhol ho anomenaria més endavant com bussines art:"L'art com negoci és el pas que ve desprès de l'art (...) guanuyar diners és art i treballar és art i fer bons negocis és el millor art".


LA REPETICIÓ D'UNA IMATGE FINS L'INFINIT

Els retrats utilitzats com a forma repetitiva d'una imatge, va ser una de les formes de mecanitzar un procediment, que basat en el canvi de colors, donava una visió de fantasia, dita pop, allò que era portar fins el límit una mateixa imatge. Warhol va utilitzar la serigrafia com a tècnica per repetir en colors els diversos retrats. Aquesta sèrie va quedar com una icona de l'art pop.




Retrats de Marilyn 1968


Retrats de Liz Taylor 1968

Retrats de Brooke Hayward 1973

Retrats del Sha, l'emperadriu i la princesa de Pèrsia (Iran) 1977


EL CAS DE LA XINA i MAO

Poc desprès de la visita a la Xina de Richard Nixon, president dels EUA, el 1972, Warhol es va inspirar en la de la imatge que apareixia en el llibre roig de Mao Zedong. la paradoxa que buscava l'artista era convertir el màxim propagador del comunisme en un producte de consum per a l'economia capitalista.
Va pintar onze obres aquell mateix any, una d'elles la va pintar totalment, que és la que veiem a l'exposició, donat-li un aspecte transvestit, al que era una imatge autoritària d'una persona gran.



ALTRES MATERIALS

Warhol va entrar en el món del tèxtil, fent que les seves flors entressin en el món de la moda.




LA MORT A LA OBRA D'ANDY WARHOL

Warhol sempre va tenir com a tema recurrent la mort. A la Skull de Warhol, les ombres que accentuen les òrbites i la boca insinuen una parca macabra i somrient , mentre que projecta el conjunt de la calavera formen el perfil d'un fetus o un nadó.

Skull. Calavera 1976

Cadires elèctriques 1971

CARTELLS, VINILS i ALTRES




GALERIA DE RETRATS DE WARHOL

Molts fotògrafs van plasmar la seva visió sobre el personatge de Warhol, des de la dècada de 1950 fins poc abans de la seva mort.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

Total Records. Vinilos y fotografía

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mié, noviembre 22, 2017 17:44:30

Se ha inaugurado la exposición TOTAL RECORDS, en FOTO COLECTANIA en Barcelona, con gran asistencia de socios, amigos y público en general.

TOTAL RECORDS muestra una selección de portadas de los vinilos de música más emblemáticos de todos los tiempos, resultado de la colaboración entre destacados fotógrafos y artistas.

La historia musical y fotográfica del siglo XX se recoge en estas sorprendentes colaboraciones surgidas entre artistas como Robert Frank y los Rolling Stones, Bernd & Hilla Becher y Kraftwerk, Weegee y George Michael, Helmut Newton e INXS, Herb Ritts y Madonna, Annie Leibovitz y Cindy Lauper, Nobuyoshi Araki y Björk, Jeff Wall e Iggy Pop, Anton Corbijn y U2, William Klein y Serge Gainsbourg, Jean-Paul Goude y Grace Jones, Irving Penn y Miles Davis, Ryan McGinley y Sigur Ros. Artistas visuales como Andy Warhol, Robert Rauschenberg y Dieter Roth, también han dejado su huella en el vinilo, utilizando la portada del álbum como espacio para la experimentación con diversas técnicas fotográficas y prácticas artísticas.



Portadas de LP de los 50 con figuras del jazz

Portada doble de los Rolling Stones

La banana en un LP, creación de los 50 de Andy Warhol

Ilustración de Andy Warhol

Imágenes del característico y camaleónico David Bowie

La exposición

La exposición va a cargo del festival Les Rencontres de la Photographie d'Arles, y está comisariada por Antoine de Beaupré, Serge Vincendet y Sam Stourdzé, con la complicidad de Jacques Denis.
En Foto Colectania no sólo han ocupado el espacio de la sala, sino que han pintado con colores planos las paredes aisladas para contrastar mejor las portadas.
El público estuvo con interés y atención en la inauguración, mirando sorprendidos el vasto universo que la fotografía y el grafismo han convertido estes particular universo del siglo XX, en iconos que no pasan de moda como la portada de los Beatles de Sgt. Peppers.


¿Qué sería de un álbum sin su portada? Nada más que un disco de vinilo negro intercambiable y sin nombre. No es de extrañar que fotógrafos y artistas de renombre internacional estén detrás de muchas de las portadas icónicas de la historia de la música pop, imágenes que permanecen profundamente inscritas en nuestra memoria colectiva.



La inauguración


D. Mario Rotllant, presidente de la fundación Foto Colectania, orgulloso de esta nueva exposición


La capacidad de la sala quedó desbordada, produciéndose largas colas en la calle.





Texto y fotos: Albert Loaso



VISA POUR L'IMAGE 2017- WORLD PRESS PHOTO

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, octubre 01, 2017 20:46:29
Visa pour l'image, es un certamen fotográfico de alcance mundial que se celebra anualmente en Perpignan, Francia. Los fotoreporteros presentan sus proyectos un año antes. Todos los proyectos son seleccionados en función de diversos criterios, por la historia, el relato, el momento; sean guerras, conflictos sociales, conflictos morales, la naturaleza, el ser humano y sus visicitudes, angustias y felicidad.
Anualmente los visitantes, quieren descubrir los reportajes, que despiertan conciencias y codenan la barbarie, el racismo, el fanatismo y la degradación del planeta. También descubrimos la belleza de este mundo, para que quede constancia del mundo que dejamos y que queremos preservar.



WORLD PRESS PHOTO
Dentro de VISA POUR L'IMAGE, la exposición WORLD PRESS PHOTO que se puede ver en más de 100 ciudades de 45 países, muestra las mejores selección de los fotoreporteros.
Veamos una selección de esta exposición,


Brent Stirton - África del Sur
La reputación de la virtudes médicas del cuerno de los rinocerontes. Una situación de mayor demanda y de pocos ejemplares, han puesto en riesgo esta especie. Un rinoceronte al que le han cortado su cuerno (arriba); un equipo de seguridad de despliega en el rancho de Hume (abajo)
===================================================




Ami Vitale- USA
Hace unos años los oso panda estaban en peligro de extinción, hoy empieza a recuperar su población, gracias al cuidado que en China se tiene de entorno natural de estos animales, en las laderas de Sichuan,l ricas en caña de bambú donde viven los dos tercios de la población mundial de osos panda.
Un guarda con vestido de panda, para así evitar cualquier contacto humano lleva un pequeño panda para su reintroducción en el medio natural de Sichuan (arriba)
Dos guardas escuchan la radio señal emitida por un panda equipado de un collar, en el momento que a lo lejos se libera al estado salvaje, en Wolong (abajo)
===================================================



Tomás Munita, Chile

El 28 de noviembre de 2016 murió Fidel CAstro, el comandante. Un ferviente homenaje le fue rendido en todo el país en duelo. Las cenizas de Castro, siguieron en sentido inverso, las etapas de su marcha victoriosa de Santiago a la Habana en 1959.
Una mujer comparte un taxi, para ir a Santiago de Cuba (arriba)
El cortejo fúnebre pasa por Santa Clara, en el centro de la isla (abajo)
===================================================

Daniel Berehulak, Australia

Poco después de la llegada al gobierno, el presidente filipino Rodrigo Duterte ha emprendido una cruzada contra el narcotráfico. Según la policía 7.025 personas relacionadas con el tráfico de drogas han sido asesinadas por los agentes o grupos paramilitares, entre el 1 de julio 2016 y el 21 de enero d 2017.

La policía busca pruebas examinando el lugar del asesinato de Romeo Joel Fontanilla, por hombre armados no identificados, en Manila (arriba)

===================================================


Giovanni Capriotti, Italia

En 2003 se fundó el club de rugby de Toronto (Canadá) Muddy York, está situado actualmente en la primera liga, y está abierto a los homosexuales. El club se fundó como respuesta a que los homosexuales no podrían ser buenos jugadores de un deporte tan masculino. El RFC Muddy York se enfrenta a equipos tradicionales, y también viaja para enfrentarse a otros equipos homosexuales.

Los jugadores del Muddy York John-Paul Markides besa a su compañero , Kasimir Kosakowski, durante la celebración del día del orgullo gay (arriba)

Los jugadores del Muddy York, Michael Smith ( a la izquierda), Davin Mc Carney (en el centro) y John-Paul Markides, se preparan para la fiesta anual de los jugadores vestidos de drag queens (abajo)

====================================================


Francis Pérez- España

Una tortuga boba nada entre los hilos de una red abandonada, cerca la isla de Tenerife. El material abandonado por los barcos de pescadores, son la principal amenaza para las tortugas en general.

======================================================

Antonio Gibotta, Italia

Cada año, los habitantes de Ibi, Alicante, simulan un golpe de estado y se enfrentan a golpes de harina y huevos, acompañados de petardos. Se conoce a esta fiesta como "els enfarinats"

===================================================



Hossein Fatemi, Iran

Desde la revolución islámica iraniana de 1979, el país sigue una línea teocrática totalmente conservadora. El autor nos documenta los complejos aspectos de la sociedad iraniana , para mostrar ciertos aspectos poco conocidos de la vida cotidiana.

Un hombre ejecutado, es protegido por un cordón de guardias de la revolución (arriba)
Religiosos a la salida de una mezquita de la ciudad de Qom, en suroeste de Téhéran(centro)
Parientes de los hombres caídos en la guerra de Irak-Irán de 1980-1988, rezan en un lugar conmemorativo , cerca de la frontera iraquiana (abajo)

Mujeres miembros de la milicia Basij, formada por voluntarias vigilantes de la moral pública, dejan las armas para asistir a un desfile militar(arriba)
Mujeres que se maquillan en un salón de belleza (centro)
Unas mujeres observan desde una atalaya la ciudad de Teheran (abajo)

==================================================
Texto: Albert Loaso
Todos los derechos reservados de las fotografías y sus autores.



« AnteriorSiguiente »