Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

OSCAR MASOTTA - La teoría como acción - al MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, marzo 30, 2018 11:36:47
Hasta el 11 de septiembre se podrá ver en el MACBA la exposición sobre Oscar Masotta ( Buenos Aires 1930 - Barcelona 1979), un intelectual argentino clave en la transformación cultural argentina de los años sesenta y setenta, exiliado y establecido en Barcelona desde 1975, fallece al poco de su llegada en 1979, con tan sólo 49 años.
Amplio en su estructura intelectual, Masotta destaca en tres primas, en el psicoanálisis, siendo el introductor de Jacques Lacan en la América Latine y España; la pol´tica donde se manifiesta por las tendencias comunistas; y el prisma artístico en que su pensamiento se extiende en diversas vertientes como el cómic, la literatura, la vanguardia artística, creando y observando diversas performances.
En el MACBA pone de manifiesto estos prismas, como de su estudio constante del psicoanálisis des Freud a Lacan, Masotta se convierte en maestro de profesionales, con una capacidad de influencia personal que desata un corriente tanto en Buenos Aires como en Barcelona, de una escuela Massotta - por así decirlo - del que que forman parte los actuales psicoanalistas. En 1977 funda la Biblioteca Freudiana en Barcelona, con el ánimo de debate y estudio del pensamiento humano en sus más variadas formas de representación tanto psíquicas como materiales.

Presentación de la exposición con Ferran Barenblit (director del MACBA), Ana Logoni (comisaria de la exposición) y Cloe Masotta (hija del artista)


Cloe Masotta

Ana Longoni, comisaria de la exposición

Momento de la rueda de prensa

La exposición es el resultado de varios años de investigación de la obra de Masotta, comisariada por Ana Longoni, y pretende a través de una amplia selección de material documental, obras de los artistas de los escribió, y obras que él mismo llevó a cabo. Esta exposición es itinerante, se pudo ver en el MUAC de México 2017, y seguirá en el Parque de la Memoria de Buenos Aires, a finales de este año.


Ana Longoni, comentando la obra de Masotta

La teoría como acción
La teoría como acción, se estructura en ocho bloques.
El primer bloque, agrupa sus Papeles personales; con cartas, fotos, libros dibujos y otros documentos de Masotta.

Fotos , caricaturas y recortes de prensa, de Oscar Masotta en Buenos Aires

El segundo bloque, Exilio y psicoanálisis. Entre 1975 y 1979, Masotta crea en Barcelona grupos de estudio (el primero de los cuales tuvo lugar en el estudio de Josep Guinovart). Estuvo vinculado con grupos de jóvenes intelectuales y también con la movida de la "Gauche Divine" de Barcelona.

El tercer bloque, Literatura y peronismo, se recoge su participación, en los años cincuenta, en la revista Contorno; y su vinculación con el partido comunista.
Especial recuerdo se da a la provocadora acción de repartir estampas de Eva Perón, en los bares de Bueno Aires, donde se reunían intelectuales antipreonistas.

El cuarto bloque, Imagineros argentinos, se reúnen un conjunto significativo de obras de la vanguardia argentina de los sesenta.

Cosas colgadas, que formaron con muchas bolas un laberinto dentro de un bar de Buenos Aires

Los otros bloques son: Historieta: Literatura dibujada; Arte de los Medios; Masotta happenista; Derivas y Masotta polemista


Los imagineros argentinos, Dalila Puzzovio, Autorretrato, 1966





Los imagineros argentinos, Charlie Squirru 1963


Historieta, Un Faulduo, La historieta en el (faulduo) mundo moderno 2014-15


Derivas, Robertp Jacoby, Mensaje en el Di Tella, 1968-2011
Instalación que documenta la acción realizada en mayo 1968 en el "Instituo Di Tella" de Buenos Aires. Manifiesto sobre pizarra, teletipo y póster.

Texto: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

POESIA BROSSA, AL MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO sáb, marzo 17, 2018 11:46:05
El MACBA acaba de realitzar una gran mostra de la obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) , per veure en el temps el seu poema vital a través de la seva vida i les obres, que en la seva major part el MACBA té en el seu fons arxivístic, de documents, objectes i altres suports visuals; com cinema, llibres de referència i tota mena de fulls que el poeta anava guardant al seu estudi.

Novel·la de Joan Brossa amb litografies d'Antoni Tàpies

A l'exposició s'han pogut veure un total de 800 obres, a més d'abundant documentació, des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d'acció.

Striptease català, 1977. fotos: Ferran Freixa. Durant el striptease, la model va traient una carta de l'as de bastos per cada peça de roba, com un joc de màgia


Joan Brossa sempre va ser un poeta i artista inclassificable, una font d'idees portades i transformades al terreny poètic, passant per tota mena de suports, el paper, el cinema, la persona (la seva o la de l'altre) l'objecte, el teatre performatiu i el constant experiment del que es veu i el que no es veu, la trampa visual com l'art de la màgia.




El tren de les 9.23, cartell


El món transformista de Fregoli


L'exposició ha estat comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Roemro, i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Brossa, l'ACE Acción Cultural Española i l'IRL Institut Ramon Llull.




Brossa va estar captivat des de petit per dos fets imaginatius, els jocs de màgia, quan li van regalar de petit una de les primeres caixes de màgia Borrás, en la qual un objecte no és el que sembla i més endavant captivat per Fregoli, mestre del canvi d'aspecte i de vestuari en un temps molt curt, que es transforma i en un instant es converteix en un altre personatge.


Intermedi, 1991

Prohibit el pas, 1988


Aquest joc de l'engany visual i del canvi metamòrfic, van fer néixer a Joan Brossa una forma d'entendre la poesia com un canvi que des del paper es va anar barrejant amb diferents suports,fins arribar als poemes visuals posats en el paisatge urbà, a on el propi Brossa diu que el suport ha passat a ser el paisatge

Brossa, un home d'aspecte senzill i deixat, no donava cap importància als bens materials, i que el va a portar a la quasi indigència en els seus últims anys, en que l'Ajuntament de Barcelona, a canvi dels seus fons, li dona facilitats per viure de forma una mica digna.

Brossa a la fira del teatre de Tàrrrega, 1983

Aquest fet de la seva vida ascètica, podria venir de quan comença a destacar com a poeta, està en plena post guerra i amb un franquisme dictatorial sever, a on l'individu només podia ser un instrument del capital, per fer funcionar les fàbriques que s'anaven instal·lant. Aquesta economia de post guerra, fa que Brossa exploti tot i més la seva imaginació, la seva fantasia poètica, amb uns recursos mínims, portant una vida plena d'activitat, un treball de formiga, constant i amb una riquesa que anava mutant segons el pla que prenia, fos text, teatre o altres suports. En el cinema comptà amb l'ajuda de Pere Portabella.
Gràcies a l'ajuda de Enric Tormo i el seu amic Manuel Viusà, als anys 70, va poder anar materialitzant els objectes poema.

Tap, concepció 1968, realitzat 1982

Joan Brossa tenia tant artistes admirats com Josep Lluis Sert, Joan Miró; com artistes amics que l'admiraven com Antòni Tàpies, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Arnau Puig, el mateix Joan Miró i Lluis Permanyer, amb els qui va formar part del grup Dau al Set. Tot i aquestes amistats, Brossa va ser un personatge que només va viure de la poesia, o podríem dir mal viure, perquè sempre va anar a contracorrent.


El secret de l'alcova, 1984

Retrat de l'artista, 1983

La seva lluita política va ser la reclamació de les llibertats perdudes durant el franquisme i poder viure plenament en català.

L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis, etc. La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.



El moment Brossa, abans de tirar la cadena

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts






MOBY DICK AL TEATRE GOYA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, marzo 13, 2018 13:52:40



¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!

INSENSATOS...


Con estos gritos de alerta, el capitán Ahab (Josep María Pou) nos advierte a los tripulantes (espectadores) del gran mal que se nos cae encima, la ballena MOBY DICK, el gran blanco nos engulle en una fenomenal y contundente puesta en escena sobre las tribulaciones y los miedos del capitán, contra su gran enemigo, la ballena que le arrancó la pierna de cuajo y que no le deja vivir ni dormir, hasta que su venganza sea completa.
Su primer oficial Starbuck (Jacob Torres), ya le advierte que ir a la venganza contra un animal salvaje es una blasfemia contra Dios y la humanidad misma.
Pero el capitán Ahab no lo duda y cuando huele la gran ballena, se lanza a su persecución hasta su propia muerte, que no la de la ballena. Mientras, Pip (Oscar Kapoya) con sus canciones y cuentos, ya nos prepara para el fatal desenlace.
El espíritu del capitán arrebata el alma de la tripulación para que llegado el momento todos le sigamos en el naufragio de la aventura y en el final horroroso que nos aguarda, aunque todos vendamos el alma al capitán, por un doblón de oro español.

Esta es una experiencia, que sólo J.M. Pou nos podía hacer vivir con tal intensidad en una adaptación libre de Juan Cavestany, sobre la famosa novela de Herman Melville y que Andrés Lima dirige de forma que el público está dentro del barco Pequod, desde el primer minuto, y que los tres actores nos convenzan de los males que los grandes mares nos van a deparar, hasta el momento fatal en que la ballena se hace presente en nuestras mentes.

Tal fuerza dramática nos da la sensación sólo comparable a una obra de Shakespeare, que la de un autor americano del XIX. La adaptación argumental nos condensa, en un tiempo breve todos los pesares y puñales clavados por la ballena en el alma del capitán Ahab.

En resumen, una gran obra, una gran adaptación y dirección, y sobre todo la fuerza que transmite J.M. Pou, hacen más que recomendable esta obra teatral, que se está en cartel en el Teatre Goya de barcelona, hasta el 15 de abril.



Texto: Albert Loaso
Fotos: David Ruano (todos los derechos reservados)






FUNDACIÓ TÀPIES - PROGRAMA 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, enero 01, 2018 13:05:00
Carles Guerra, director de la fundació Tàpies, va presentar les líneas del programa 2018, en el que es van repassar diversos aspectes de la pròpia fundació, com que des dels seus inicis ha estat un aixopluc de l'art modern, amb les portes obertes als autors i temes reivindicatius, de caire polític i social, en el que Tàpies sempre va voler estar en contacte.

Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies

Antoni Tàpies. Biografia Política

Precisament, l'exposició estrella de la fundació per 2018 serà la que es dedicarà a reseguir el compromís de Tàpies, amb la política, a travès d'obres que malgrat les èpoques franquistes, van establir un llenguatge que ultra passès la censura, que a través d'una estètica informalista i abstracta, Tàpies aconseguia marcar el seu signe d'una politització silenciosa.
Les èpoques que es veuran seran les que van des de mitjans 1950, en plena post-guerra; el franquisme dels 60, fins 1977, la mort del dictador.
Per primer cop es veuran tres peces de gran format que Tàpies va presentar a la Dokumenta de Kassel el 1964, que es troben repartides en tres museus diferents.

Grande toile pour Kassel de 1964, realitzat per a la Documenta III


Per Cales Guerra, la fundació té bona salut financera, donat que només el 48% del seu pressupost prové d'aportacions públiques, la resta són aportacions dels mecenes i patrons, a més de la venda d'entrades i publicacions, els que cobreixen el pressupost.
En quant a visitants, hi hagut un petit retrocès aquest 2017, passant dels 60.000 de 2016 als 55.000 el 2017.Es constata que el 80% dels visitants són de fora del pais, per això es vol fomentar la visita al públic local.
Es de destacar, els 10.000 escolars que van visitar la fundació durant l'any.

Allora & Calzadila
L'altre exposició programada pel 2018, serà la de dos artistes que viuen a Puerto Rico, encara que són d'origen d'USA Jennifer Allora, i de Cuba Guillermo Calzadilla.
Presentaran a la fundació, obres produïdes entre els anys 1996 i 2017, amb una clara subversió de conceptes físics i estètics, que es complementa amb performances en directe.
Com l'obra realitzada amb un piano que es toca des de l'interior de la caixa de cordes, Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano


Altres exposicions:
Antòni Tàpies. T de Teresa

UNa exposició que gira en la figura de Teresa Barba, esposa de Tàpies, des de la correspondència epistolar amorosa dels seus inicis, recollits en collage a Cartes a Teresa (1974), que ret homenatge a la seva relació, fins diferents obres en que ell destaca la seva relació amorosa i artística amb ella.



El gan bosc
The Green Parrot, col·lectiu resident a la fundació, realitzarà el llançament de la publicació The great forest de l'artista Daniel Steegmann Mangrané.
La pràctica d'aquest artista es basa en la creació i migració de formes entre la natura, l'art i l'arquitectura a travès de mitjans com el cinema, l'escultura, el so, el dibuix o el paisatgisme.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts. Tots els drets reservats


MACBA - PROGRAMACIÓ 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, diciembre 26, 2017 18:58:00


L'espai de l'arxiu de la col·lecció MACBA, va ser el marc escollit per presentar el programa 2018


La col·lecció
El 2018 la Col·lecció tindrà un paper protagonista, que fins ara s'havia presentat de forma anual, amb obres fixes, fent una imatge permanent durant el temps d'exposició.
Des del 2018, la Col·lecció tindrà la planta 1 de l'edifici Mier, un espai permanent, amb la voluntat de fer rotacions contínues en el temps, per donar la oportunitat de que el públic vagi apreciant un patrimoni que ja arriba gairebé a les 6.000 obres.
Així, el relat permetrà múltiples lectures de les corrents i moviments de l'art contemporàni, que es mou segons els temps polítics, poètics, esportius, socials i els xocs tan intel·lectuals com bèlics; en la transició de la modernitat a la contemporanitat, del segle XX al XXI.
Les peces es mostraran de forma rotatòria, amb l'objectiu d'oferir una visió tant polièdrica com sigui possible.
En aquest sentit, el vast i ric fons de la Col·lecció MACBA, serà el referent pel programa educatiu del museu, les publicacions i el diàleg amb les exposicions.

Ferran Barenblit, director del MACBA, presentant la nova programació del 2018

Exposicions 2018
"El programa MACBA 2018 serà, en conjunt, una mostra de la contundència formal d'un ampli espectre del treball en art dels últims cinquanta anys, que abraça teoria i pràctica artística com a parts d'un tot i inclou les relacions de l'art amb altres camps del coneixement, com la música, la psicoanàlisi, l'arquitectura o la literatura"; en paraules de Tanya Barson, responsable del programa 2018.
Les utopies també hi seran presents, encara que s'acostumen a entendre com a projeccions ideals sobre el futur, també ens obren nous camins per abordar la reflexió sobre la realitat, per forjar noves relacions i maneres de fer.
Les exposicions estaran dedicades a les obres de Francesc Torres, Oscar Masotta, Melanie Smith, Raqs Media Collective i Jaume Plensa.

Tanya Barson, presentant el programa d'exposicions 2018

Programes
Els programes públics del museu es conceben com una màquina capaç de suscitar noves formes de subjectivitat política i cultural.
L'Àrea de programes està definida per la seva transversalitat, mirant diferents angles de l'espai MACBA, l'arxiu documental i biblioteca; el centre d'estudis i documentació, el programa d'estudis independents, els programes públics i el programes educatius.
L'any 2018 suposarà la consolidació del programa que s'ha treballat el 2017, de la mà dels seu responsable Pablo Martínez, com ara els programes de performance Idiorítmies, que s'aproximarà a la pràctica artística noruega Mette Edvarsen ; el de música Lorem Ipsum; Extrevagàncies sonores; el de cinema Focus.
Els programes d'estudis independents s'afegeixen als programes ja establerts, MACBA en família, Parlem de ... i Habitació 1418, entre d'altres.


Pablo Martínez, responsable de l'àrea de programes

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

SUMER i el paradigma modern

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, diciembre 08, 2017 20:48:36
La fundació Miró presenta fins el 21 de gener l'exposició SUMER i el paradigma modern, a cura de Pedro Araza, que posa en conversa la creació mesopotàmica i l'obra d'artistes moderns, sobretot en el període entre guerres (1918-1939).
Al mateix temps ens proposa que l'espectador dialogui entre l'obra moderna i le seves fonts d'inspiració ancestrals.

Les publicacions en els mitjans gràfics i la divulgació de troballes arqueològiques a Síria i a l'raq als inicis del segle XX, llavors colònies francesa i britànica, són en si mateixos font d'inspiració per als artistes moderns.

Le Courbusier. Mudaneum, museu nacional, 1929
Segell cilíndric amb ziggurat. Pedra d'àgata i argilla

Sumer i el paradigma modern inclou obres antigues i modernes, així com els documents mediadors entre les dues èpoques tan distants, convertint-se en models ètics i estètics.

Artistes com Willem de Kooning, Barbara Hepworth, Henry Moore, Alberto Giacometti, Joan Miró o Henri Michaux van trobar en l'art mesopotàmic una font d'inspiració i model de una forma d'escriptura gràfica i simbólica.

Willi Baumeister, Gilgamesch und Ischtar 1947


Willi Baumeister 1946Willi Baumeister 1947

David Smith, Three figures, 1957

Joan Miró, Femme 1969

Estatueta d'Asur, II mil·leni aC

Henry Moore, 1929

Figura femenina, 1500-2000 aC


En aquestes imatges s'evidencia com la figuració de les obres de Mesopotàmia entra a formar part de l'imaginari de l'art occidental i com l'escriptura cuneïforme és molt apreciada, primer pels museus occidentals i desprès pels artistes.

Joan Miró, maqueta de monument, 1964

Joan Miró, project pour un monument, 1964

Les obres mesopotàmiques segueixen donant reposta a preguntes que s'han plantejat a la primera part del segle XX i fins i tot avui en dia.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso
Tots els drets reservats de succ. de Joan Miró



AGON! La competició a l'antiga Grècia

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, diciembre 03, 2017 22:47:23
Caixa Forum amb el British Museum, presenta una exposició de l'antiga Grècia, amb el fil conductor de la competició en tots els àmbits de la vida. Es podrà veure fins el 18 de febrer.

Des de la infància es fomentaven la competitivitat i introduïen normes i regles de conducta. Els grecs eren uns fanàtics de l'esport. Els Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia, Delfos, Ïtsmia i Nemea atreien els millors atletes. Els guanyadors es consideraven heroïs i podien guanyar grans premis, que podien ser materials o bé fama i prestigi. Els esdeveniments atreien grans multituds i eren una de les formes principals d'entreteniment.


Victòria, atorgadora
de dolços presents [...]
al costa de Zeus, decideixes
l'èxit final de llurs gestes
per als mortals, i fins i tot
per als immortals.

Baquílides, Epinicis, oda XI, segle IV a.C.

Niké observant el seu reflex; 300-200 a.C.

El joc en la infantesa
Els infants tenien diferents tipus de joguines i feien jocs diversos, en molt casos han perdurat fins avui dia. La majoria es basaven en el principi de guanyar i perdre, que fomentaven la competitivitat. Als nens se'ls orientava de ben petits a tenir un bon exercici físic, per preparar soldats i atletes, però també es fomentava la intel·lectualitat. A la majoria de ciutats estat gregues, les dones rebien educació a casa, per part dels seus marits, germans o pares. Fora de la llar sols estudiaven música i dansa.


Dues dones jugant a les tabes.

Els déus juguen. Crater de campana de ceràmica 420-400 a.C.

Zeus, rei dels déus de l'Olimp. Cap de marbre 460-450 a. C.

Competicions esportives
Els antics grecs eren uns autèntics fanàtics de l'esport. En temps de pau, les grans proves esportives oferien una oportunitat de competir i rivalitzar, mentre que, en temps de guerra, fins i tot s'aturaven els combats per permetre'n la celebració.
La competició esportiva més famosa era la que se celebrava cada quatre anys a Olímpia, ja de del 776 a.C. i amb una continuïtat de més de mil anys.


El pugilat i la lluita. Amfora de ceràmica. c. 480-460 aC

Diadumen, el que es cenyeix la diadema. Estàtua de marbre. c. 430aC




Certamens teatrals i musicals

Les competicions d'arts escèniques eren part integrant dels festivals religiosos celebrats en honor de Dionis, el déu del teatre i del vi. Aquests concursos es feien en teatres a l'aire lliure, odèons i fins i tot en escenaris efímers. El teatre i la poesia oferien una bona oportunitat per aprofundir en temes socials i religiosos importants, com també per criticar obertament la política i els polítics.

Base de marbre amb les nou Muses. 100aC

Niké coronant un escriptor de tragèdies victoriós. Crater de ceràmica 400-380 aC


La guerra: l'enfrontament suprem
El conflicte entre les ciutats estat o els regnes rivals era una constant a l'antiga Grècia. La majoria de les guerres eren litigis pels recursos naturals i el territori, o reflectien les ambicions polítiques de reis i governants.
Els nens començaven la seva formació militar amb tot just set anys, mentre que els homes podien ser cridats a les armes ben entrats els cinquanta.
En aquest terreny, els espartans eren reconeguts pel seu règim estricte d'instrucció rigorosa i d'exercici.

Aquil·les lluita contra Pentesilea, reina de les amazones. Amfora de ceràmica 440 aC

Relleu en memòria d'un guerrer heroic. 100aC

Afrodita, la deessa de l'amor. Estàtua de marbre 250 aC


Bloc d'un fris amb una batlla entre grecs i amazones. Relleu de marbre 350 aC


Rivalitat social en la vida quotidiana i la mort
L'estatus social era probablement la forma més subtil de competència entre els antics grecs. La competició era inherent a la vida quotidiana i la rivalitat es manifestava en la manera com cadascú es presentava i era considerat pels altres.
Els antics grecs paraven molta atenció a tot allò relacionat amb la mort i donaven molta importància als preparatius funeraris, els enterraments i el més enllà.




Lleó guardià de la tomba. Cap de marbre 350 aC

Estela funerària de Fila. 200-100 aC

Estela funerària amb un lutròfor i coloma. 400 aC


Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso



Andy Warhol. L'art mecànic

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, noviembre 24, 2017 19:53:31



Caixa Forum presenta una amplia mostra de la vida artística i creativa d'Andy Warhol, amb la col·laboració del Museu Picasso de Màlaga. La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l'avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a "propis d'una cadena de muntatge".

Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una selecció de retrats de l'artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

En un article de 19559, Marcel Duchamp, que era un dels prominents invitats a l'estudi novaiorquès The Factory creat per Warhol, afirmava que l'espectador és un mèdium inconscient del pla estètic en que es col·loca en recrear l'objecte artístic. L'obra no és només una cosa que fa l'artista, sinó que depèn de com l'exploti qui la contempla.

Warhol va fer seva la premissa que és l'espectador qui posa l'obra en contacte amb el món exterior. Una bona quantitat dels seus treballs són respostes visuals a propostes que altres li fan, ja sigui una caràtula de disc, el disseny d'un rellotge, una samarreta per un concert, un cartell publicitari, una pintura per encàrrec o una exposició en un museu.

INICIS COM DISSENYADOR PUBLICITARI A NOVA YORK 1950

Felicitacions de Nadal

Caixes d'embalatge BRILLO i HEINZ

Les Brillo Soap Pads Box, fabricades a ma en sèrie a la seva factory, eren reconegudes com caixes per llençar, era el contenidor preferit pels americans per les seves mudances, per desar i traslladar llibres, plats o roba, convertint la caixa de Brillo en una obra d'art sobre la cultura del consum nord-americà en general.
Warhol ho anomenaria més endavant com bussines art:"L'art com negoci és el pas que ve desprès de l'art (...) guanuyar diners és art i treballar és art i fer bons negocis és el millor art".


LA REPETICIÓ D'UNA IMATGE FINS L'INFINIT

Els retrats utilitzats com a forma repetitiva d'una imatge, va ser una de les formes de mecanitzar un procediment, que basat en el canvi de colors, donava una visió de fantasia, dita pop, allò que era portar fins el límit una mateixa imatge. Warhol va utilitzar la serigrafia com a tècnica per repetir en colors els diversos retrats. Aquesta sèrie va quedar com una icona de l'art pop.




Retrats de Marilyn 1968


Retrats de Liz Taylor 1968

Retrats de Brooke Hayward 1973

Retrats del Sha, l'emperadriu i la princesa de Pèrsia (Iran) 1977


EL CAS DE LA XINA i MAO

Poc desprès de la visita a la Xina de Richard Nixon, president dels EUA, el 1972, Warhol es va inspirar en la de la imatge que apareixia en el llibre roig de Mao Zedong. la paradoxa que buscava l'artista era convertir el màxim propagador del comunisme en un producte de consum per a l'economia capitalista.
Va pintar onze obres aquell mateix any, una d'elles la va pintar totalment, que és la que veiem a l'exposició, donat-li un aspecte transvestit, al que era una imatge autoritària d'una persona gran.



ALTRES MATERIALS

Warhol va entrar en el món del tèxtil, fent que les seves flors entressin en el món de la moda.




LA MORT A LA OBRA D'ANDY WARHOL

Warhol sempre va tenir com a tema recurrent la mort. A la Skull de Warhol, les ombres que accentuen les òrbites i la boca insinuen una parca macabra i somrient , mentre que projecta el conjunt de la calavera formen el perfil d'un fetus o un nadó.

Skull. Calavera 1976

Cadires elèctriques 1971

CARTELLS, VINILS i ALTRES




GALERIA DE RETRATS DE WARHOL

Molts fotògrafs van plasmar la seva visió sobre el personatge de Warhol, des de la dècada de 1950 fins poc abans de la seva mort.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

« AnteriorSiguiente »