Europea Presse

JAUME PLENSA AL MACBACULTURA

Postado por ALBERT LOASO sáb, diciembre 01, 2018 11:59:18

El MACBA presenta fins el 22 d'abril de 2019 una gran exposició retrospectiva de més de trenta anys de la obra de Jaume Plensa, en la que s'ha ocupat la planta baixa del museu i l'espai entre el museu i el CCCB per presentar un jardí mediterrani.
Només arribar, a la paret que dona pas a l'exposició trobem una glosa d'aquest artista de valor internacional que ha trencat motllos i que com escultor ha utilitzat tota mena de materials. També hi podem veure una fotografia gegantina del seu taller ubicat a Sant Feliu de Llobregat, a mida 1:1, que és el seu altar creatiu de totes les obres que ha portat per tot el món.

Blog imageBlog imageFerran Barenblit, comissari, i Jaume Plensa, presentat l'exposició


Jaume Plensa <> IN-OUT


Jaume Plensa és un artista que transita entre l'exterior i l'interior, entre l'espai tancat de la sala d'un museu, d'una galeria d'art, d'una capella, d'un palau; i arriba a projectar-se a l'exterior d'un parc, d'una illa, d'una platja, d'una muntanya, o d'un jardí.

Blog imageSeto Inland Sea, illa de Ogijima, Japó. Projecte que multiusos amb bar, zona de descans i passeig davant del mar

A l'espai obert, Plensa ens explica que per a ell la obra efímera, que només resta un temps, és una forma d'obrir-se a l'espai públic, a on la selva de mil coses troba un lloc per la seva escultura, que és un boci del seu pensament.

Blog imageThe Crown Fountain, parc del mil·leni, Chicago. Instal·lació que interactua amb la gent, permetent resfrecar-se, veure la car d'altres ciutadans com els hi brolla un raig d'aigua com les gàrgoles.

En canvi, el neguiteja la obra que està a l'espai públic de forma permanent, per veure l'ús que en fa la gent, com es comporta la seva obra sota la erosió del temps. Per a ell hi han dues obres que sempre va a visitar així que arriba al lloc, una és la Crown Fountain a Chicago i l'altre és la Seto Inland Sea a la illa de Ogijima al Japó. Són obres que s'integren a la vida de la ciutat i no formen part del seu corpus escultòric, són una proposta radical i diferent per fer visible que art i vida poden fluir pels mateixos camins.

Jaume Plensa <> silenci i música

En tots aquests espais Plensa s'interroga sobre el silenci versus el so, la mida ample o estreta del pensament, la porta alta o baixa, el moment estàtic o el moment cinètic, l'esfera com element perfecte amb un diàmetre regular o convertida en una el·lipsi
Per posar un punt de partida, pensem en l'interrogant que Plensa va aportar a la biennal de Florència de 1992 amb un interrogant gegantí, punt de reflexió d'un home que amb els anys apareix com un erudit en la seva reflexió permanent, del que hi ha dins nostre i que es projecta en els altres, i allò que els altres ens projecten dins nostre. una qüestió en dos sentits.


Blog imageInterrogant, Firenze II. L'artista es planteja en majúscules totes les preguntes sobre el concepte, les formes, els materials i tot allà que abordarà en el futur.


Per Plensa, la nostra mirada des de dins amb els ulls tancats, per rebre les sensacions que l'entorn i els altres ens envien, el camí del silenci establert entre la introspecció i els sons dels elements més bàsics com el vent, l'aigua i com es modulen segons el material que toquen o que repiquen.
Ell es defineix com a home mediterrani, l'aigua que pica en el terra, en el metall, o sobre la pedra, i que ens traslladen al mar, als rius i torrents, a les fonts, a les gàrgoles. Per ell, l'aigua en un context ornamental refresca l'aire, vincula millor el diàleg entre els elements circondants i els diàlegs entre els homes, per que l'aigua purifica, neteja, il·lumina l'ànima i fa brollar la nostra part més infantil.

Blog imageLes vint-i-quatre portes del montage de Valence, França.


Blog imageEnregistrant per la ràdio, el soroll de l'aigua que va caient de l'ampolla fins la galleda metàl·lica, tal com podem sentir en les fonts dels parcs o en els patis de les viles mediterrànies

Per Plensa el silenci és la millor forma per entendre l'exposició que presenta, ens demana silenci i ens dona a canvi ens aporta molt sons musicals per meditar, com un yin i yang del nostre ésser.
La seva forma d'interpretar el silenci queda reflectit en la gran cortina de la declaració universal dels drets de l'home, que a la sala a on està exposada, ens talla el pas en diagonal, està formada per grans lletres metàl·liques; al creuer-les ens emeten uns sons musicals.
Aquests sons poden ser percebuts des de l'alegria de la capacitat de l'home per fer tan bonica declaració, en un conjunt de virtuts que podríem gaudir-ne tots els homes; o pels crits de tots aquells que no han pogut gaudir-ne d'aquests drets en guerres, migracions, persecucions, fam, desnonaments, judicis injustos, i molts altres pecats de la humanitat.

Blog imageLa declaració dels drets de l'home

Blog imagePlensa meditant sobre l'us que té la seva cortina, i el valor dels drets universals aplicats en el món actual


En una petita habitació trobem contraposats dos gongs, un està marcat com MATÈRIA, té un to greu, pesant, gravitacional; l'altre, és ESPERIT i té el so més agut, més fi, més eteri.
Plensa els ha escollit com instruments disfuncionals, que tenen el privilegi de donar la nota final en una orquestra; la seva reveberació cap a uns nivells sonors que ens esquerden en el fons de la nostra ànima-matèria, perquè tocats fluixets van a l'ànima, i tocats forts o molt forts, ens arriben a la matèria per la seva ona vibracional que arruga la pell i fa tremolar els óssos.

Blog imagePlensa i Barenblit apreciant el so dels gongs

Així Plensa ens atansa al món musical amb un element simbòlic que és una esfera a modus de globus terraqüi, que totes els capes de meridians i paral·lels està plena de notes musicals.
En cert sentit ens diu que la música ho omple tot, ho dona tot des del silenci més profund de l'ànima fins el gong que tanca una gran simfonia. Ens interpreta una melodia tancada en el record de cada persona, i que recordant aquella frase de Pau Casals que va dir en certa ocasió, que li hagués agradat haver tocat les sonates de Bach a totes les fàbriques del món.
Portar la música a tots els llocs a on la música pot enaltir les ànimes que els hi en manca.


Blog imageSelf-portrait with music, obra realitzada per l'exposició



Jaume Plensa <> materials i vivències

Tal com hem dit Plensa treballa amb molts material, un d'ells ha estat el ferro colat, utilitzat a al obra "prière", a on les boles evoquen en el text del poema, i són paraules espirituals que s'eleven a l'ànima i que es van fonent fins fer-se pols fèrrica, i Plensa ens col·loca en dos espais, com l'abans i el desprès, les boles completes en un cubicle, i l'altre, amb la pols del ferro que no ha pogut resistir el pas del temps, que s'ha oxidat i que ens dona compte de la pèrdua del record, l'oblit de les paraules.

Blog imagePlensa explicant la seva obra "Prière" de 1989

Blog image Tervuren, obra de ferro colat, data de 1989, representa el moviment del pensament, convertit en matèria orgànica al sortir de l'anus


Un altre dels materials utilitzats per Plensa és el vidre, a al seva obra Islands de 1995, treballa amb metall, polièster i resines.
Aquesta obra composta per 72 peces, i que permet interpretar una simfonia amb la combinació de totes elles. Estan formades per la caixa de resina, que al seu interior hi han diferents recipients que confereixen una sonoritat a cada un d'ells, cada caixa està numerada i hi ha escrit el nom d'un compositor alemany.

Blog imageIslands

Plensa <> del jardí interior al cor dels arbres

Volem destacar aquesta obra pel seu significat metafísic i per l'especial significació que ha tingut per Plensa el seu muntatge en l'espai del MACBA.
Plensa s'ha trobat en un espai allargat, tancat entre portes al carrer i portes al pati interior del CCCB.
En aquest espai compartit per les dues institucions, ha volgut col·locar el seu jardí mediterrani, un muntatge compost per 14 arbres que són abraçats per la silueta del propi escultor.
Plensa ha volgut que sigui un espai transitable i de contemplació, per això hi ha col·locat un banc de fusta, per poder gaudir-ne amb la mirada abstreta.

Blog image
Blog imageBlog imageThe heart of Trees, 2007
Plensa gaudint del jardí meditarrini que ha preparat per aquesta exposició


Plensa <> Silenci

Tornem a la premissa inicial, Plensa estima el silenci i arriba a concloure que un retrat que es mira al mirall interior és el que obtenim quan tanquem els ulls i es produeix la connexió còsmica entre el nostre ésser i tot l'espai exterior que el circumval·la.
Aquests són els retrats de la sèrie Silence, a on la disposició de les bigues de fusta de grans dimensions sostenen retrats de grans dimensions, per dibuixar-nos la relació entre ells mateixos i nosaltres com participants exteriors que penetrem al seu entorn.



Blog imageBlog imageSilence

Plensa <> MACBA

I acabem fent referència al gran feina que Ferran Barenblit, director del MACBA, i comissari de l'exposició ha fet per presentar a Barcelona.
Una exposició que agrupa obres dels 30 anys de treball de Jaume Plensa, tenint en compte que l'últim cop que es va fer una exposició monogràfica, va ser fa 22 anys a la Fundació Miró el 1996.
Un recull d'obres que posen de manifest la constant transformació de la seva obra, interrogant-se constantment com ja va deixar escrit el 1992 a Firenze II, i que aporta per a cada projecte respostes diferents, materials poc utilitzats, així com idees de silenci contraposades a la música.
En definitiva, una exposició molt recomanable d'un dels grans escultors conceptuals contemporanis, que deixa oberta la porta als interrogants de les seves obres.

Blog imagePlensa esperant la resposta del públic a la seva exposició


Text: Martí Plana
Fotos: Albert Loaso






Velázquez i el segle d'or CULTURA

Postado por ALBERT LOASO lun, noviembre 26, 2018 16:52:51

Blog image

Al Caixa Forum de Barcelona, es presenta fins el 3 de març de 2019, l'exposicíó "Velázquez i el Segle d'Or"

Blog image
Aquesta exposició ha estat possible gràcies al Museo del Prado de Madrid, que seguint una norma pròpia ha deixat per aquesta exposició el màxim de set obres de Veláquez que pot enviar fora del museu, donat que és un dels seus principals actius i la seva demanda per part d'altres museus.


L'exposició a més a més, està complementada per tot d'obres de la mateixa època d'altres autors com Rubens, Ticià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes, l’obra dels quals acompanya les pintures de Velázquez.


Blog image

Així, la representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la natura morta, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez. Per a cada qüestió, un llenç de Velázquez. I al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.

Blog image

L'obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s'inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, a territoris d'Itàlia i en algunes zones d'Amèrica i Àsia, com a les Filipines. Aquest cosmopolitisme es reflectia en les col·leccions del rei, molt riques en pintures d'artistes d'aquests territoris. És dins d'aquest marc internacional on s'entén millor l'art de Velázquez.


Blog image


La mostra ens acosta a aquest món de Velázquez a través de set obres del mestre sevillà i cinquanta obres més de grans artistes relacionades amb ell mateix. Obres d'artistes internacionals contemporanis al pintor espanyol ordenades seguint un criteri expositiu temàtic que permet entendre millor l'originalitat de Velázquez com a narrador. Alhora, la mostra possibilita que a cada secció es barregin artistes de procedències diverses, de manera que es trenca, efectivament, la barrera de les escoles nacionals

Blog image
La mostra ens permet veure de prop la comparativa de cada escola, la seva paleta de colors, la forma de il·luminar un tema, el tractament dels personatges, dels fons de la obra, la fidelitat a cada escena plasmada o la imaginació que cada autor hi aplicava.

Blog image
En definitiva, una exposició molt recomanable tant pel valor de les obres de Velázquez i els altres autors que l'acompanyen com per descobrir que Velázquez i els altres pintors trobaven la manera de pintar temes lliures buscant la mitologia o les escenes dels artesans o escenes rurals, i les formes d'interpretació de la vida quotidiana.

Redacció





Les estacions d'hivern de FGC - temporada 2018-19NATURALEZA

Postado por ALBERT LOASO sáb, noviembre 17, 2018 19:41:35


Blog imageEscuts de les estacions de FGC



Vídeo promocional de la Molina


S'ha presentat al museu Olímpic i de l'esport la nova temporada d'hivern de les estacions d'esquí i muntanya de FGC, presidida pel Sr. Ricard Font, amb els responsables de les estacions de la Molina, Espot, Porta Ainé, Vall de Núria Vallter 2000 i les estacions d'esquí Nòrdic.

Blog imageActe de presentació de la temporada d'hivern

Blog imageEl Sr. Ricard Font, President de FGC, exposant les fites de present i futur

També hi van assistir el cap de la oficina Olímpica dels Jocs d'hivern 2030 Barcelona-Pirineus, i per primer cop hi era present el director de l'estació de la Masella.

Com a principals novetats, FGC s'ha proposat tenir totes les estacions digitalitzades pel proper any, de cara a que amb una app, es puguin comprar els forfets, tenir informació de cada estació i altres avantatges.

El relleu donat pel fet de que està seguint endavant la proposta de la seu olímpica pel 2030 de Barcelona-Pirineus, ha fet accelerar les millores que es pretenen en les properes temporades, en especial la millora en la producció de neu, augment de màquines trepitjaneu, serveis d'hostaleria i altre millores de l'entorn, com la millora de les carreteres d'accessos a les estacions.

També s'impulsarà la importància de la pràctica de l'esquí de base amb els alumnes d'escoles de les comarques properes a les estacions, per augmentar el nivell esportiu a mig i llarg termini.

També s'ha subratllat l'acord de fa uns mesos per estendre el tele cadira de la Molina fins la cota 2.500 m, per arribar a la Tosa d'Alp, aquest nou accés ràpid es pot realitzar gràcies a l'acord la veïna estació de la Masella., que comparteix el terreny amb la de la Molina.

NOVETATS DE LES ESTACIONS

La Molina.-
Amb el sistema de venda "La Molina check In"; el client que compra per primera vegada i no disposen de targeta xip, compra a través de la xarxa i pot recollir el forfait o a l'estació, o a les màquines expenedores sense fer cues.
També es millora la producció de neu amb l'adquisició i implantació d'onze nous canons de producció de neu.

Vall de Núria.-

· Nou recinte i espai per als més menuts “El Cau de la Marmota” amb gran diversitat d’activitats adaptades a les diferents èpoques de l’any. Les activitats estrelles són: Taller del cremallera, la Marmota, granota vermella...

· Programa d’animació per als clients allotjats, amb activitats esportives i culturals per als adults i amb propostes innovadores i carregades d’acció per als menuts

Vallter 2000.-

· Servei de bus llançadora entre cotes de l’estació: Vallter, ofereix un servei de mini bus per a vianants per desplaçar-se de la cota 1900 a la base de l’estació (cota 2000). Aquest servei opera els dies de màxima afluència a l’estació.

· Food Truck: Durant aquesta temporada d’hivern el Food Truck de Vallter amplia la seva oferta de menjar artesà amb productes locals per gaudir-los a peu de pistes.

Espot i Port Ainé.-

· Implantació de la recollida selectiva de residus.

· Nous circuits infantils a la zona de debutants. A Espot portarà per nom: circuit infantil “Lo Tamarro” i a Port Ainé “Gall Fer”.

Blog imageEl director de la Masella exposant els avantatges de l'acord amb la Molina per arribar en tele cabina a la cota 2500

Text: Marti plana
Fotos: Albert Loaso









Your mobile does not support playing flash video.

LYON - LA CONFLUENCEARQUITECTURA

Postado por ALBERT LOASO mié, octubre 31, 2018 12:40:48

LYON, una ciudad con valor arquitectónico

Hoy visitamos la ciudad de Lyon, la tercera ciudad de Francia, marcada por la historia de los telares de la seda, se unen con la actividad comercial e industrial entre París y Marsella, ya que la ciudad tiene el privilegio de ser el centro geográfico de Europa occidental.

Actualmente su población asciende a más de 500 mil habitantes, y su esfuerzo por aumentar el valor patrimonial arquitectónico histórico, con los nuevos proyectos que desde los años 80 vienen dando a esta urbe un aire de transformación hacia el futuro y preservación de los elementos históricos.

Su geografía viene marcada por dos ríos navegables, el Saona y el Ródano. Su posición le permite ser un enclave estratégico en la navegación norte-sur en Europa. El punto de unión de los ríos se conoce como Presqu'île (casi una isla). Veamos la situación de este punto de la ciudad en un mapa.

Blog image

Blog image
Este espacio señalado en colores se conoce como la Confluence (la confluencia) de los dos ríos, y es en él donde vamos a conocer uno de los proyectos en marcha en la ciudad desde 1995 bajo la alcaldía de Raymond Barre.
La zona 1 marcada en rojo corresponde a la orilla del Saona, incluye el antiguo puerto Rambaud. Esta zona ya está prácticamente definida después de 15 años de trabajos.
La zona 2 marcada en azul, corresponde a la orilla del Ródano, y es la que se está en trabajos actualmente.
La zona marcada en amarillo, es el barrio de la Perrache delimitado al norte por el cruce este-oeste de la estación ferroviaria del mismo nombre. Esta zona de la estación también va ser reformada urbanísticamente.

LYON LA CONFLUENCE, principales datos

En la zona del nuevo barrio se extendía el puerto de mercancías de Rambaud, la Sucrière, y otras zonas logísticas y naves industriales que se establecieron en esta zona de la ciudad.
En el 1997 se presenta el proyecto a desarrollar en dos fases o ZAC en una superficie total de 150 ha. y que prevé una modificación urbanística de 70 ha. aproximadamente.
La ZAC 1 desarrollada desde 2003 hasta este año, es la que está más avanzada, se ha urbanizado una área de 41 Ha., de los cuales 22,5 Ha. son de espacio público. La inversión en esta ZAC 1 se cuenta por 1.200 millones de euros.
Estos datos no son significativos si no tocan la vida de los ciudadanos, por eso este gran proyecto no sólo significa un modelo urbanístico más sostenible, con edificios de oficinas y viviendas, comercios, grandes superficies, rascacielos, puentes, pasarelas, el museo de la Confluence, etc. sino que se ha pasado de una zona industrial que antes no tenía población permanente, a los 11.000 habitantes actuales a 16.000 en 2025.
Las empresas implantadas en esta zona ascienden a 850, con una previsión de los 15.000 empleos directos actuales a 25.000 para 2025.
En suma, una gran expansión en el centro de la ciudad y la creación de nuevas oportunidades para la ciudad y sus habitantes.

Blog imageMaqueta de la zona de la Confluence

Blog image
Los edificios en blanco corresponden al eje de crecimiento urbanístico y de zonas públicas, como el hotel de la región, los parques y jardines, el museo, entre otros espacios emblemáticos

Blog imageEl gran edificio de la región Auvergne-Rhone-Alpes

Blog imageBlog imageEl gran hall del hotel de la región, se celebran exposiciones sobre la región y es un activo foro de las iniciativas de la región

La Confluence - la visión actual

Estos 15 años de trabajos han dado como resultado, una manera de entender la ciudad, más abierto con nuevos puentes y sistemas de transporte como el tranvía T1, que conectó el resto de la trama de transporte urbano por el sur, a través del puente Raymond Barre.
En su trayecto cruza el Ródano, conecta con el museo y sigue por la avenida Carlomagno, pasando por el hotel de la región y cruzando de norte a sur todo el barrio de la Perrache.

Blog image Puente Raymond Barre, exclusivo para peatones, ciclistas y tranvía

Blog imageEl tranvía de la línea T1
Blog imageEl museo de la Confluence, situado en la punta de encuentro de los dos ríos

Blog imageEl paso de la autopista A7, está previsto anularlo para pacificar este barrio

Blog imageEl paso de trenes regionales se ha integrado totalmente en el nuevo barrio

Otro aspecto es que esta zona de la ciudad se ha diseñado para que el resto de la ciudad se lo haga suyo, por eso hay desde un gran centro comercial, zonas de copas y discos, para ello se construyó el puente Raymon Barre y está prevista una nueva pasarela peatonal sobre el Ródano, para ir recorriendo toda la orilla del Saona desde de la Confluence, llegando hasta la zona del Ayuntamiento, mucho más allá de este barrio.

Blog imageBlog imageZona de pasillo peatonal y para ciclistas en toda la ribera del Saona.

Lyon Confluence - un laboratorio de arquitectura

Hasta ahora se ha seguido un modelo de trabajo que permite la mezcla de edificios para oficinas, comercios y viviendas, siguiendo el ejemplo del barrio de la Perrache, dando continuidad al sentido de pertenencia a una nueva zona de la ciudad.
En cuanto a los edificios se ha dado gran libertad a los equipos de arquitectura, logrando una combinación urbanística de gran valor social, con edificios singulares.

Blog imageConjunto de edificios "Lyon Islands", con 221 viviendas y comercios
Blog imageZona del canal navegable abierto en esta nueva urbanización

Blog imageEste mini bus, es el prototipo de un primer vehículo de transporte urbano eléctrico sin conductor, y circula a lo largo de la zona del Saona

Blog image Edificio de oficinas "el Monolito"

Blog imageEdificio "Hikari" (Luz, en japonés; en en el centro de la imágen) del gran arquitecto japonés Kengo Kuma, busca la mejor sensación de luz para las 36 viviendas

Blog imageAl fondo vemos el edificio de viviendas de lujo, diseñado por el arquitecto Jean Nouvel

Blog imageÁticos del edificio de Jean Nouvel

Blog imageZona de juegos

Blog imageLa vida en el nuevo barrio
Blog imageEjemplo de vida de bario, un edificio de oficinas y zona de restauración

Blog imageCombinación de la arquitectura anterior, con los silos de la Sucrière y un nuevo edificio, mientras circula el mini bus sin conductor


Blog imageBlog imageBlog imageBlog imageEl edificio singular de Euronews, con su cubierta semejando la vegetación, obra de Jakob+MacFarlane

La Confluence -historia y nuevos retos en el futuro

¿Cómo era esta zona de la ciudad a inicios del siglo XX?
La principal infraestructura era el puerto Rambaud, inaugurado en 1926, estaba atravesado por grúas, vías de ferrocarril y silos, era el puerto de mercancías de Lyon, que conectaba con Marsella. Su valor económico y de flujo de mercancías era muy importante para el desarrollo de la ciudad.

Blog imageVista aérea del puerto Rambaud, en 1926, cuando fue inaugurado

Blog imageVista aérea de la zona en 1995, cuando Raymond Barre; alcalde de Lyon; se propuso lanzar el proyecto de la urbanización de la zona sur del barrio de la Perrache, ahora la Confluence

Blog imageEstación de la Perrache, que está siendo de obras de transformación, para que no sea una barrera en la ciudad. La idea de mejora del barrio ha procurado que la antigua cárcel (a la izquierda de la estación, en forma de estrella), se haya transformado en la sede de la Universidad Católica


Blog imageLa antigua prisión, ha quedado enmarcada dentro del nuevo edificio de la Universidad Católica

La zona del Ródano

Ya hemos visto las transformaciones surgidas en la vida de la ciudad después de 15 años de trabajos en la orilla del Saona, ahora los trabajos se concentran en la orilla del Ródano en la denominada ZAC 2. Todavía quedan en pie antiguo almacenes, que está previsto se transformen en casas totalmente limpias con el medio ambiente, sin emisiones de CO2 y reciclado de todos los elementos domésticos.


Blog image
Blog image
Blog image
Esta segunda fase se desarrollará hasta 2025, momento en el que el gran proyecto de transformación de esta zona de la ciudad de Lyon será una realidad en su totalidad. Para ello es muy importante que los escolares de primaria y de los institutos de la zona de Perrache conozcan tanto la vida moderna, como la historia de este barrio.

Ejemplo de ello ha sido la integración de la prisión dentro de en la Universidad, para recordar lo antiguo y crear un polo de conocimiento moderno.

También podríamos señalar el proyecto de horticultura para lo pequeños escolares, donde aprenden a cuidar las hortalizas y legumbres plantadas en algunos puntos cercanos a la estación de Perrache.

Blog image
Blog imageEstos dos tomates plantados en un huerto para escolares, nos muestran las semillas del futuro que la Confluence va a permitir crear un barrio que sea ejemplo moderno de arquitectura, respeto al medio ambiente, energías verdes, reconversión, respeto histórico y puerta abierta al resto de la ciudad de Lyon.


Texto: José Mendizabal
Fotos: Albert Loaso






100 anys del funicular de Sant Joan de MontserratSOCIEDAD

Postado por ALBERT LOASO mié, octubre 24, 2018 11:17:27

El dia 11 d'octubre es va celebrar a Montserrat el centenari de la posada en funcionament del funicular de Sant Joan, que uneix el monestir amb l'ermita de Sant Joan i es a tocar del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. El recorregut és de 503 m. amb un desnivell de 248 m., el que li dona un pendent del 32% al 65%
El fet de que el cremallera arribés a Montserrat el 1892, va propiciar una enorme augment de visitants i pelegrins a la muntanya sagrada dels catalans, i per aquest motiu alguns prohoms varen pensar en trobar un punt de vista panoràmic, que donés una vista d'ocell del monestir.
És així quan el 1918 s'inaugurà aquest funicular de Sant Joan, que en l'estació de dalt s'hi ubicà un mirador i un restaurant, que actualment s'han convertit en una aula de natura, que mostra la vida d'animals i plantes al massís.


Presentació de la festivitat
Un grup d'animació ens va explicar la història de la iniciativa de la construcció del funicular, ara fa cent anys.

Hi van ser presents el President de FGC Sr. Ricard Font i el Pare Abat de Montserrat Sr. Josep Maria Soler, a més dels alcaldes de Monistrol, Manresa, Olesa i altres viles properes a la muntanya.

El Sr. Joan Carles Salmeron, historiador dels ferrocarrils catalans, ens va fer una resumida explicació històrica del que el funicular i els diferents modes de transport a al muntanya, han significat al llarg d'aquests 100 anys.

Blog image
Blog image
Blog image
Blog image
El viatge en el funicular

Al llarg d'aquests anys, el funicular ha sofert notables reformes i millores. Ja només el 1926 i donat l'èxit d'aquest nou transport, es van canviar les cabines per augmentar-ne la capacitat i unificant l'ample de via a 1000 mm, com el cremallera i el tren dels Catalans. L'any 1997, sota la direcció de FGC, es va reformar totalment, amb cabines de 48 passatgers. El 2015 es van canviar els cotxes amb sostres panoràmics, més capacitat i un sistema de tracció totalment automàtic.
Aquest transport l'utilitzen més de 340 mil visitants a l'any

Blog image
Noves inversions de FGC per a Montserrat

A la cota 1.000 m. es troba l'estació alta del funicular, a on trobem camins i llocs per l'esbarjo i la tranquil·litat del passejant.
En l'explanada enfront de l'estació se'ns van donar detalls de les properes inversions de FGC pels propers anys, en el conjunt dels transports públics del muntanya de Montserrat.
En el cremallera s'afegiran dues unitats més, provinents de la vall de Núria, i posteriorment es col·locaran unes de noves per la vall. Això permetrà augmentar la freqüència de pas del cremallera, i passar de 1.050 a 1400 persones a l'hora. Aquesta millora està prevista per l'hivern 2019-2020
Un altre punt de l'inversió prevista és per al funicular de la Santa Cova, en el que ja esporta temps treballant-t'hi, a on s'ha renovat el control i la maquinaria dels sistema d'accionament. Els cotxes seran renovats passant de 48 a 62 places, amb nou sistema de frens i també es millorarà el confort, i es posarà en marxa de nou el 2019.

Blog image
Blog image
Un altre punt a millorar del funicular, és la talaia des de la part superior de l'estació, que en proper futur s'equiparà amb alguns elements indicadors de la geografia propera


Blog image
Blog image

Parlaments finals

Desprès del viatge de tornada, tant el President de FGC, com el Pare Abat de Montserrat, van fer uns parlaments assenyalant els seus millors vots pel bon funcionament de les instal·lacions de transport públic a la muntanya, així com celebrar el proper centenari amb els millors equipament possibles.

Blog image
Blog image
Blog image
Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso




Fira de la Mediterrània a ManresaFESTES PROPULARS

Postado por ALBERT LOASO lun, octubre 22, 2018 13:54:27

El passat 7 d'octubre i dins del marc de la Fira de la Mediterrània a Manresa, es va presentar el folklore de les Balears dins de les activitats obertes al carrer.

Els dimonis de Mallorca


Els dimonis de Mallorca apareixen per carrers i places durant la festivitat de Sant Antoni, amb una component dual, la de infernal i la de burlesca.
Es sabut que la primera referència del dimoni santantonier apareix a Artà amb la 'Comèdia de Sant Antoni' del 1719. A partir d’aquest punt, la figura festiva del dimoni acompanyant l’anacoreta egipci segurament s’expandí o seria incorporada per altres pobles de la comarca de Llevant al llarg del segle XIX, com per exemple Capdepera, Son Servera o Manacor. A la capital llevantina no es documenten els dimonis santantoniers fins al 1883. Aquest seria el dimoni infernal.

Pera altra banda el dimoni festiu, apareix amb la festa del Corpus a la ciutat de Mallorca, el 1380. Posteriorment apareix el dimoni en altres processons de Corpus, com de Sóller el 1478 o la d'Alcúdia el 17961.

A Manresa ens van presentar les dues cares dels dimonis de Mallorca, i que va ser tot un èxit de públic, en la rua i a les escalinates de la parròquia.

Blog image
Blog image
Blog image
Grup de ball pagès es Broll

El grup de ball pagès es Broll inicià la seva activtat a Santa Eulàlia, a la illa d'Eivissa, l'any 1981. Després d'ensenyar a un grup vint-i-tres infants, presentaren la seva primera ballada l'any 1989.
Dels vint-i-tres al·lots d’entre vuit i dotze anys que començaren, l’any 2003 són ja en formen part una vuitantena, entre els grans i els petits.
Celebren de forma especial les dues grans festes patronals: Santa Eulària el dotze de febrer i el primer diumenge de maig i dins del programa de festes, fan una ballada popular sense la indumentària tradicional.
És un grup molt actiu que ha viatjat per diversos països d’Europa, Estats Units i Sud-Amèrica.
A Manresa, ens varen explicar la història de la indumentària, com la del vestit de núvia amb vuit sota faldilles.
Els sons de la dansa es reparteixen entre flautes, castanyoles i tamboril. Les castanyoles són originàries de la illa d'Eivissa.
La seva presidenta, Anna Costa, ens va estar donant les explicacions del moviment i sentit de les danses a pagès.

Blog image
Blog image

Blog image

Text: Marti Plana
Foto: Albert Loaso



Fira de la Bruixeria a Sant Joan les FontsFIRES PROPULARS

Postado por ALBERT LOASO sáb, octubre 13, 2018 18:52:38

Blog image
Sant Joan les Fonts, és un petit municipi a prop d'Olot, a la Garrotxa. El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre es va celebrar una nova edició de la Fira de la Bruixera, a on els amants d'aquesta branca dels misteris i les trobades esotèriques gaudeixen d'un cap de setmana ple d'activitats, parades i celebracions , festes d'akelarre.

Les bruixes que varen inaugurar la fira van ser la dama blanca, i la Imma del Destí, que van cremar les supersticions. Elles dues amb la presència del professor Sebastià d'Arbó, van donar la benvinguda i van procedir a cremar plantes aromàtiques i altres elements, que van permetre desitjar una bona i màgica arribada de les bruixes i bruixots en aquesta fira, oferint en una gran rotllana una flor a cada assistent.

Més d'una cinquantena de parades oferien tota mena de productes, per encanteris, sortilegis, lectura del tarot, cremes i pocions, amulets i figures màgiques, i mentrestant tant els nens i nenes podien gaudir de les cuques feres, que permetien còrrer pel prat, per alegria de pares i mares.

El tradicional Ball de Bruixes arribarà en aquesta edició a l’onzè aniversari, amb el so atronador de la tradicional tamborada al prat, amb els grup de timbalers Dum Dum Dum.


Blog image
Blog image
Blog image
Blog image
Blog image
Blog imageBlog image
Blog image

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso



Un segle breu:Col·lecció MACBACULTURA

Postado por ALBERT LOASO mar, octubre 09, 2018 20:40:19

El MACBA ha iniciat una nova etapa que pretén exposar de forma permanent a la planta primera la col·lecció d'art, que està sota la seva custodia. Que sigui una aposta permanent, no vol dir que les obres no vagin canviant sota noves formes de presentació i ocupació de l'espai.
L'espai només ha permès exposar 137 obres, de les més de cinc mil que hi han als dipòsits del museu. La necessitat de més espai expositiu és incontestable.
Aquesta primera aposta s'acota des de 1929 amb el moment en que es celebra a Barcelona l'Exposició Internacional, fins l'actualitat. La línia cronològica es va desencadenat sala a sala.
Tal com hem dit, aquesta nova forma d'exposició dinàmica, permetrà desplegar de manera canviant al llarg del temps un gran nombre d'obres, amb l'idea d'interpretar cronològicament els moviments artístics i intel·lectuals que s'han anat succeint al llarg d'aquest darrer segle.

Blog imageFerran Barenblit, director del MACBA, presentant l'exposició amb els seu equip

Blog imageDe camí a l'exposició


Sala 1 ++++ de 1929 fins la guerra civil
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni d’una ruptura amb les formes d’art establertes i d’una profunda transformació en el camp de la reflexió estètica. La idea d’una avantguarda artística, sumada a valors com la novetat i l’originalitat, van conduir a una experimentació radical amb materials i formes. Entre les principals tendències de l’avantguarda destacaven les que intentaven construir llenguatges artístics de l’universal i l’utòpic a partir d’un enfocament analític de les formes.

Blog imageBlog imageBlog imageObres d'Alexander Calder, 1931


Sala 2 +++ La guerra civil espanyola; 1936-1939
La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser també una guerra d’imatges. Artistes i cineastes es van implicar, a través dels mitjans d’expressió respectius, en la difusió de les diverses ideologies polítiques en joc. Dins el territori fidel al Govern de la República, el disseny de cartells va tenir una rellevància especial. Es va recórrer als llenguatges visuals i tipogràfics més avançats de l’avantguarda internacional per comunicar missatges amb claredat a un públic de masses.

Blog imageCartells de la guerra civil


Sala 3 i 4 +++ La postgeurra i final de la Segona Guerra Mundial
Durant els anys posteriors a la Guerra Civil i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els artistes van explorar formes divergents d’abstracció. Articulades sovint com una confrontació entre l’abstracció geomètrica i l’art concret, d’una banda, i una abstracció que explorava la matèria i l’estètica informalista de l’altra, aquestes dues tendències principals també van experimentar diversos graus de proximitat. Malgrat que algunes vessants posteriors d’art concret van seguir el camí de l’abstracció utòpica obert per l’avantguarda internacional, van començar a sorgir en la pràctica artística elements d’organicitat, biomorfisme i gest. De manera semblant, poden detectar-se exemples de formes geomètriques en l’abstracció més material.

Blog imageBlog imageBlog image

Sala 5 +++ Els anys seixanta


Als anys seixanta l’art es va impregnar d’imatges de la publicitat i dels mitjans de comunicació. Els artistes van començar a experimentar amb aquests nous llenguatges visuals, que sovint eren emprats per abordar qüestions polítiques candents i com una via molt efectiva per reclamar llibertat d’expressió.

Les revoltes del maig de 1968 a diverses parts del món, el procés de descolonització, així com els moviments a favor dels drets civils, feministes i pacifistes, van convergir en una època de canvi turbulent i lluita contracultural en el si d’una societat que es transformava i s’enfrontava a les seves contradiccions.

En el cas de l’Estat espanyol, la realitat social i política estava definida per la dictadura franquista (1939-1975) i per una societat conservadora amb una profunda empremta catòlica. Aquest context «gris» (un color que, a més de descriure el sentiment de viure sota la dictadura, era el dels uniformes de la policia de l’època) va suscitar pràctiques artístiques que comprenien des de la denúncia fins a la ironia, un recurs per burlar la censura. A través de la seva obra, els artistes van configurar una iconografia crítica, de vegades remetent a l’estètica del còmic, que coexistia amb els espais alternatius de la psicodèlia.


Blog imageBlog image
Sala 6, 7 i 8 +++ Finals del seixanta

Des de 1970 Nova York va esdevenir l’exemple paradigmàtic de morfologia arquitectònica i urbana, que demostrava com els canvis en el teixit de la ciutat n’alteraven la distribució social. A la degradació de les àrees urbanes van seguir les inversions immobiliàries a gran escala i els processos de gentrificació que comporten. Així, els edificis abandonats, l’especulació immobiliària, la impossibilitat de l’espai públic i l’existència dels sensesostre es van convertir en la primera matèria i el tema per excel·lència de la crítica artística compromesa socialment. Les obres d’art soscavaven el discurs oficial del nou 7 urbanisme i la seva concepció de la ciutat, suposadament asèptica i aliena al conflicte.

Sala 9 +++ Els anys vuitanta

Als anys vuitanta, art i activisme van estrènyer la seva relació. Els artistes van crear obres radicalment vinculades al carrer o a qualsevol domini fora de l’estudi, expressant-se a través del grafiti, el còmic o l’encartellada sense permís. En paral·lel a l’avanç del feminisme, l’antiracisme, els drets de gais i lesbianes i les polítiques de la identitat, es van desenvolupar formes artístiques i d’activisme que abordaven qüestions concretes com la crisi de la sida. Altres aspectes que van ser blanc de les crítiques de l’art activista van ser l’expansió del neoliberalisme, les polítiques econòmiques de lliure mercat i les intervencions neocolonials.

Blog imageJean-Michel Basquiat, Self-portrait, 1986

Blog image
Blog image
Sala 10 +++ Els anys noranta

Mentre les polítiques de la identitat continuaven influint l’art en començar la dècada dels noranta, quan encara es negociava el llegat del minimalisme i la seva tendència a defugir tot el que fos personal, els artistes van començar a treballar amb escenografies i instal·lacions a gran escala d’una manera que, malgrat les referències al minimalisme, explorava temàtiques d’un alt contingut personal o polític. Les al·lusions al cos sovint s’expressaven a través de la seva absència, o mitjançant attrezzo, pròtesis i accessoris que servien per modificar-lo, o mitjançant mobles o altres objectes que podien substituir-ne una part o el cos sencer

Blog image
Blog imageJuan Muñoz, The Nature of Visual Illusion, 1994-1997

Sala 11 +++ L'art més recent

L’art més recent s’ha centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització i, simultàniament, ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder. Dins la nostra economia transnacional, el mar obert constitueix un espai econòmic per a la mobilitat de mercaderies, però és també un espai en disputa on es desenvolupa un tens debat social i polític. Si les mercaderies viatgen lliurement en vaixells de càrrega, les persones veuen restringida la seva mobilitat encara que siguin víctimes de persecució i violència. Es perfila un rígid contrast lingüístic i conceptual entre els qui són considerats migrants econòmics i els refugiats.

Blog imageBlog image

Text: Marti Plana i MACBA
Fotos: Albert Loaso