Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

30 ANIVERSARI DE VISA POUR L'IMAGE

CULTURAPostado por ALBERT LOASO jue, septiembre 20, 2018 21:18:30
VIS POUR L'IMAGE, és un certamen anual que des del 1989, presenta a Peprinyà els treballs seleccionats dels foto reporters al voltant del món. Aquest any s'ha volgut celebrar els 30 aniversari d'aquest certamen.
I per celebrar-ho l'equip que habitualment selecciona els treballs que els fotògrafs de tot el món els hi envien, han seleccionat els que per a ells les fotografies que ens parlen d'aquests trenta anys.

Obama es pren un petit descans abans d'entrar en escena. És el segon o tercer discurs del dia. Muscatine, Iowa, 2007
Foto: Callie Shell / Aurora per TIME

Sis marines americans pujan la bandera dels USA per segon cop al cim del mont Suribachi a Iwo Jima. Tres d'ells van caure en combat i no van veure mai la fotografia. 23 gener 1945
Premi Pulitzer de fotografia, 1945 Joe Rosenthal /AP

´Les autoritats a Lomé van interceptar un carregament de marfil, provinent d'una massacre d'elefants a Dzanga, a la República Centroafricana, el 2013. Lomé, Tongo, 2015
Foto: Ben Stirton per National Geography Society

Sedija Katica, que va perdre les dues cames desprès de tocar una mina anti persona, juga amb la seva filla Amra de 5 anys, prop de l línia del front. Sarajevo, 1994
Foto: Tom Stoddart

Venus, Manhattan, 1993
Foto: Scott Thode

Una mare i la seva filla passen davant de les restes d'un cotxe tirotejat, que ha fet un mort i un ferit. Barri de Wardhigley, sud de Mogadiscio, 27 de febrer de 2015
Foto: Mohamed Abdiwahab /AFP


Un gat de religió indeterminada fuig dels combats entre cristians i musulmans. Centre de Beirut, Líban, febrer de 1984
Foto: Patrick Chauvel


Corea, desembre 1950
Foto: David Douglas Duncan


La sortida de la Casa Blanca del president Nixon l'endemà de la seva dimissió, 9 d'agost 1974
Foto: Jean -Pierre Lafont

Les vinyes i els vins ecològics

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, agosto 10, 2018 20:07:06
En aquest article tractarem d'entendre el món de l'agricultura ecològica, dins de les vinyes i els vins, en concret a la DO Penedès.

Després de més de 30 anys, les bodegues que treballen amb tractaments ecològics han anat madurant i consolidant el seu mercat.
Les vinyes no són tractades amb productes químics ni sistèmics i s'utilitzen fertilitzants orgànics respectant el seu entorn natural, la biodiversitat i, per descomptat, la nostra salut. Per altra banda, al celler, s'afegeix poc àcid sulfurós al procés de vinificació, minimitzant els sulfits.

Tot i aquesta experiència de producció ecològica, es considera que la demanda interna a Espanya no arriba al 4% del total de vins consumits. Per això, es comprensible que la major demanda es troba als països del Nord d'Europa, tal i com ens comenta Anna Toledano de les vinyes Albet i Noya, quan cap els anys 80, compradors de Dinamarca buscaven pel Penedès, productors de vi ecològic, i aquest va ser el punt d'arrencada d'aquest celler, que es publicita com a Pioner de la vinya i del vi ecològic, en aquesta denominació.

D'aquells inicis els anys 80 fins ara, han convertit a la zona del Penedès en un referent al sud d'Europa, amb més de 8.000 Ha. de terres i vinyes sota aquest forma d'agricultura, de les quasi 18.000 Ha. que té la DO en total.
Les dades globals ens diuen que Espanya és el primer productor en vins ecològics a nivell mundial, situant el país com a referent mundial, per davant de França i Itàlia.



L'Anna Toledano, del celler Albet i Noya, ens comenta l'agricultura ecològica tot i veient les vinyes


Procés de producció
Hem pres com exemple la bodega Albet i Noya, que tot i tenir una extensió de vinyes de 85 Ha., aconsegueix amb 24 varietats de raïms, una gamma de vins i escumosos molt diversos i d'alt reconeixement internacional.
La forma de treballar la vinya en aquest celler són molt respectuosos amb el medi ambient, la biodiversitat i la forma de treball.
L'agricultura ecològica parteix de la mínima utilització de fertilitzants, canviant els de tipus químic pels de d'origen natural a través del compost que suma els fems de vaca amb els residus orgànics de les vinyes, i que desprès de fermentar, s'aconsegueix un fertilitzant natural.
També es restringeixen els components fito sanitaris o insecticides, que s'han substituït per un substrat vegetal a l'entorn de la vinya que permet fixar el nitrògen i evitar les malalties que puguin atacar la vinya.
A Albet i Noya, treballen constanment en noves línies d'investigació, una d'elles és la recuperació de vinyes anteriors a la fil·loxera com la nova Mariona Rion (batejada així en honor a la besavia de l'actual propietari) trobada al Pirineu i que no estava catalogada a l'Institut Català del Vi; o varietats perdudes d'entre les tradicionals del Penedès, com les noves Badal i Vidal.
Per últim, la poda i collita es fan a mà, per una major qualitat del vi i apreciant el moment de la collita i verema del raïm.


El terreny de les vinyes, d'Albet i Noya



Verema i fermentació
Quan arriba el moment de la verema, el raïm ha assolit el seu punt òptim de grau de sucres i ja està llest per ser premsat per obtenir el primer most, a on les cubes d'acer i altres materials com el ciment, argila o ceràmica, faran que el vi fermenti per aconseguir el seu primer punt d'alcohol.
A Albet i Noya ens ha presentat unes cubes anomenades ous de ciment, a on el vi pren uns altres gustos que a les grans tines d'acer.




Quan s'aconsegueix el grau adequat, el vi es porta a les botes per la seva maduració o s'embotella.
Aquest etapa és similar a la del procés tradicional.

Maduració i embotellat

Per la segona fermentació i maduració, el vi es posa en botes de fusta que acostumen a ser de roure francès o americà.


En aquesta DO Penedès hi ha una tradició secular en la realització de vins escumosos, que actualment molts petits cellers, com és el cas d'Albet i Noya, no posen el segell de DO Cava, sinò "Clàssic Penedès", per distingir-los d'altres escumosos realitzats en altres llocs d'Espanya. Això és per fer notori el seguiment d'un procés de maduració del vi i la presència d'almenys una de les varietats del Penedès, com el Macabeo, Xarel·lo o Perellada.

Ampolles d'escumòs en la fase de la segona fermentació

A 15 metres de fundaria, les botes tenen el grau d'humitat i temperatura estabilitzat tot l'any. Aquí es creen els aromes i les essències orgàniques, que faran distingir cada un dels vins.
En el cas d'Albet i Noya, també utilitzen tines de fusta d'acacia per mantenir de forma més natural els aromes dels vins blancs.

A la filosofia ecològica, hi ha una etapa en que també es fa la diferència. Es tracta de no afegir o en molt poca quantitat sulfits que estabilitzen el vi un cop embotellat, i que el guarden per més temps, a l'ampolla.

Nau d'embotellat i embalatge


El Tast
Per últim, sigui a la bodega, a casa, al restaurant o qualsevol altre lloc, el tast del vi, és un procés que abans de compartir el vi amb altres elements sòlids, cal estar atents a les tres fases del tast, el primer és mirar el color del vi, la seva untuositat a la copa, l'aire que entra en contacte dins de la copa.
Desprès atansem la copa al nas, deixant que els aromes entrin i ens portin sensacions i els aires del vi.
Finalment el tast en boca és el punt culminant, aquí tots elements i matisos del vi s'han de reconèixer i deixar que el paladar ens doni tota la informació sobre el vi que estem tastant.




Diferents moments del tast de vins

El mercat del vi ecològic
Actualment, només el quatre per cent del vi ecològic produït a Espanya és per a consum interior, la resta es dirigeix a la resta d'Europa, en especial als països Nòrdics i la resta del món.
Un marc molt ampli, a on Albet i Noya, tot i la seva petita capacitat ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements internacionals per la qualitat dels seus vins en els darrers anys.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso






La cocina de Picasso

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, julio 20, 2018 13:46:52


La cocina de Picasso, es una exposición presentada por el museo Picasso de Barcelona, que podrá visitarse hasta el próximo 30 de septiembre.
De hecho, que coincida con el período veraniego no es de extrañar, dado que la mayoría de visitantes provienen de otros países, y aprovechan las vacaciones para visitar este museo.
Los comisarios de la exposición son: Emmanuel Guigon, Androula Michael y Claustre Rafart i Planas.
Esta exposición ha querido incidir en la interpretación e interrelación de la comida, de la cocina, el cesto de la compra, con la visión del artista en innumerables obras que nos permiten ver su prolija producción en torno a esta temática.
La exposición se presenta en nueve salas, y en cada una de ellas, se nos centra en torno a determinadas premisas, vamos a ver resumidos estos temas:

1 - La cocina catalana

En 1899 Picasso comenzó a frecuentar la taberna Quatre Gats, en la calle Montsió de Barcelona, activa entre el 12 de junio de 1897 y el 26 de junio de 1903. Sus impulsores fueron Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas y Pere Romeu.
El encargado, Pere Romeu, no tardó en fijarse en Picasso, a quien encargó varias tareas gráficas, como el menú y el cartel del plato del día. El grafismo de la taberna era casi exclusivo de Ramon Casas.

Opisso i els quatre gats (en primer plano, el encargado Pere Romeu, se puede ver a Picasso, Ramón Casas y otros artistas y mecenas)


Cartel de títeres en els quatre gats, espectáculo que a diario tenía mucho éxito

Ramón Casas y Pere Romeu en bicleta, cuadro que presidía els Quatre Gats


Naturaleza muerta (1901)

2- La cocina cubista

«¿Qué puede haber más familiar para un pintor, para pintores de Montmartre o de Montparnasse, que su pipa, su tabaco, la guitarra que cuelga sobre el diván o el sifón puesto encima de la mesita de café?» Así se expresa Picasso a propósito de la iconografía del cubismo, nacido en el bar y en la cocina.


El restaurante (1914)

Zumo, bol y limón (1907)

La alimentación y todos los objetos y espacios relacionados con ella son elementos de desacralización de la pintura y la escultura: dan valor a las acciones corrientes y arraigan el arte de Picasso en el «sabor de lo real».

3- Utensilios de cocina

Los objetos, según Picasso, son los vehículos de su pensamiento. En un destello, capta su capacidad de evocación. Un cucharón, por su forma redondeada, puede «significar» la cabeza de un personaje.


Cabeza de mujer 1929-1930

Figura (1935)

Gracias al potencial sugestivo del objeto de acuerdo con el contexto de su uso, Picasso juega con las combinaciones de la metamorfosis.

4- Las palabras de la cocina

Fragmentos de poemas de Picasso

«Fíjese, en esta naturaleza muerta he puesto un manojo de puerros. Pues bien: lo que me gustaría es que mi lienzo oliera a puerro.» (29 de junio de 1945)

“ya no puedo más de este milagro que es el no saber nada en este mundo y no haber aprendido nada sino a querer las cosas y comérmelas vivas y escuchar su adiós" «la lista de la compra solo se alarga a partir de ese momento sin la inevitable pausa en la mesa a la hora del almuerzo para poder escribir sentado en medio de tantas hipérboles que se mezclan con el queso y el tomate» (12 de noviembre de 1935)

«fandango de lechuzas escabeche de espadas de pulpos de mal agüero estropajo de pelos de coronillas de pie en medio de la sartén en pelotas puesto sobre el cucurucho del sorbete de bacalao frito en la sarna de su corazón de cabestro» (15-18 de junio de 1937)

«qué orgía de farolillos en la sartén» (20 de marzo de 1938)

«si la vida hierve en la gran sala de fiestas del olor de las coles su cocido de esperanzas» (3 octubre de 1936)

«juego de parábolas diversión de las hipérboles aceite puro de oliva garantizado sin mezcla mandarinas naranjas peras gris azul cerúleo verde manzana» (20 de febrero de 1937)


5- Cocina y penuria en tiempo de guerra

Replegado en Royan en el momento de la declaración de guerra en septiembre de 1939, Picasso se quedará allí cerca de un año. El pintor instala su estudio en el piso de arriba de la villa Les Voiliers, situada en el frente marítimo, desde donde pinta el Café de Royan (fechado el 15 de agosto de 1940). El 25 de agosto de 1940 Picasso llega a París, donde, mientras dure la ocupación, permanecerá refugiado en su estudio de Grands-Augustins. Picasso trata de adaptarse a los tiempos de guerra, hecho que se refleja en su pintura. Decoración, muebles, utensilios y comida —en suma, todos los ingredientes relativos a la cocina— se diseminan en sus bodegones: tarros y fruteros, pescados y crustáceos, morcillas y alcachofas, cuchillos y tenedores, mesas y sillas, mantel a cuadros azules y planta de tomates del estudio. Todo tiene un aire destartalado y caótico, donde uno come lo que se trae. Es también la encarnación de una abundancia fabulosa en tiempos de carestía, aunque esta ostentación del consumo se formula como un desafío a las penurias de la época. «¿Lo ves? También una cacerola puede gritar… Todo puede gritar», le dice a Pierre Daix.



Niño con langosta (1941)

El bufé de Le Catalan
El 30 de mayo de 1943 Picasso pinta dos versiones de El bufé de Le Catalan. Este restaurante regentado por un catalán llamado Arnau se convirtió en la cantina de Picasso, que llevó a varios de sus amigos, entre ellos a Georges Hugnet (que se erigiría en su cronista), Paul y Nusch Éluard, Dora Maar, Pierre Reverdy, Óscar Domínguez, Michel Leiris y Zette, Léon-Paul Fargue, Jacques Prévert, Apel·les Fenosa y algunos más.

La cocina (1948)

6 - Frutos del mar

Las sepias, las murenas, los erizos, los pulpos... Prenden a los centauros con cadenas de algas. Los limones emergen de la espuma. Venus dormida asciende hasta el mercado. Compra queso de cabra, aceite, pan y vino. — Rafael Alberti. «Picasso Antibes La Joie de vivre»

Naturaleza muerta con erizos de mar

Naturaleza muerta con puerro y pescado

7- De la tierra, del agua del fuego

Tierra, agua y fuego son los ingredientes imprescindibles de la cocina y de la cerámica, actividades ligadas al origen de la humanidad. En 1946 Picasso visitó el taller de cerámica Madoura, en Vallauris, propiedad de Suzanne y Georges Ramié, y al año siguiente regresó con unos proyectos modestos. Fue el inicio del Picasso ceramista.

Corrida de toros y pez (1957)
[Picasso] acababa de filetear un lenguado à la meunière con una precisión casi quirúrgica, y agarró la espina para rebañarla. Parecía que estaba tocando la harmónica; y le hicieron esta fotografía sin importarme lo más mínimo que tuviera la mirada perdida […]. Cuando hubo terminado, Picasso dejó la espina en el plato, se fue por el pasillo de la entrada de la casa y volvió con un fragmento de arcilla de alfarero tierna. Se había comido el lenguado, pero pensaba inmortalizar su espina.*
David Douglas Duncan


Naturaleza muerta con tres peces (1957)

Picasso en la Californie 1957. David Douglas Duncan

Butifarra y huevos (1951)


8- La cocina al aire libre

«Cuando veo el Déjeuner sur l’herbe, pienso: “Dolores para el futuro.”» Así se expresa Picasso, que mantiene con la obra de Manet un diálogo constante. El artista renueva paralelamente su interés por el aire libre, ya sea el del campo o el de la orilla del mar. Comer al aire libre no deja de recordar a Picasso la vida sencilla del campo: el de la España que persiste en su recuerdo y el del sur de Francia, donde vive.

Le Déjeneur sur l'herbe según Manet (1960)


9- Las recetas de la estampa

Picasso amó el grabado y la litografía. No en vano dedicó setenta años de su vida a las artes gráficas.
Trabajó las técnicas de grabado y estampación tradicionales. En el transcurso del proceso creativo, el grabador exploraba los procedimientos, las recetas químicas y las operaciones necesarias y llevaba a cabo constantes reinvenciones. Su obra gráfica comenzó como tanteo para luego convertirse, en numerosas ocasiones, en una reinvención. El Picasso gráfico, como el cocinero, experimentaba sin parar, y de esas investigaciones nacieron recetas particulares en algunas de las técnicas que trabajó, como por ejemplo el grabado sobre linóleo.

Naturaleza muerta con copa bajo la lámpara (1962)

Visitante veraniego, en la exposición

El museo Picasso nos brinda la oportunidad de conocer las muchas cocinas de Picasso, desde la comida a devorar los materiales del prisma artístico, los materiales, los conceptos.
Picasso se engulle lo que le rodea en la vida cotidiana y lo convierte en un nueva comida para el público que no cesa de masticar y digerir las obras que tan generosamente crearon su boca, sus manos, su instinto depredador y sobre todo el instinto creativo.


=====================================================


Todos los derechos reservados. Sucesores Picasso





La Mercè '18

BARCELONA CIUTATPostado por ALBERT LOASO sáb, julio 14, 2018 17:04:31
La Festa Major de la Mercè començarà el divendres 21 de setembre amb el pregó com a tret de sortida a les festes, i culminarà el dilluns 24 de setembre amb el Piromusical.




LETICIA DOLERA, pregonera de la Mercè 2018 Enguany l’encarregada de pronunciar el pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament serà l’actriu, guionista i directora de cinema barcelonina, Leticia Dolera.


SÒNIA PULIDO, l’autora del cartell de la Mercè 2018


LISBOA, ciutat convidada
És tradició que Barcelona convidi una ciutat del món en el marc de les festes de la Mercè des de l’any 2007. El programa de la Ciutat Convidada pretén mostrar expressions artístiques contemporànies de ciutats amb les quals Barcelona manté o vol mantenir vincles singulars d’amistat i cooperació, i aporta un impacte singular en la programació de la Mercè, impregnant la festa del perfil cultural de les ciutats que hi participen.


Centenari de la mort del Sr. Eusebi Güell, a la Pobla de Lillet

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO mié, julio 11, 2018 19:10:09
El passat 9 de juliol es va celebrar la commemoració del centenari de la mort del Compte Güell, promotor de la primera industria del ciment a Espanya, la nova societat industrial de ASLAND, fundada el 1901, i la fàbrica es va inaugurar el 1907.

Per aquesta efemèride es van programar una sèrie d'actes, a on el tren del ciment va ser el que ens va permetre lligar la història de la vila amb l'impuls industrial de la zona promogut pel Sr. Güell.

Aquest carrilet amb un recorregut de 3,5 Km., té el rècord de la menor amplada nacional amb 60 centímetres, és un trenet que inicia el recorregut al museu del tren a l'estació de Pobla Lillet, d'allà arriba al centre del poble, i té parada als Jardins Artigas i final a la fàbrica de ciment.

Les personalitats que hi van assistir, van ser el Sr. Enric Ticó, President de FGC; el Sr. Francesc Sutrias, director general de Patrimoni Cultural; i els alcaldes de la Pobla Sr. Vicenç Linares i el de Castellar de N'Hug Sr. Francesc Juncà., així com membres dels dos consistoris i promotors culturals i patrimonials de la comarca.

EL MUSEU DEL TREN
L'estació d'inici del recorregut del tren del ciment està separada del poble, i a més de ser el punt d'informació turística, té adossada en una nau el museu dedicat al món ferroviari de les principals línies tan del Berguedà com d'altres punts de Catalunya, així com material mòbil de la mineria.

El trenet del ciment

Els Srs. Enric Ticó Presiden de FGC, el Sr. Francesc Juncà alcalde de Castellar de N'Hug, el Sr. Francesc Sutrias director general de Patrimoni Cultural, i el Sr. Vicenç Linares alcalde La Pobla de Lillet (d'esq. a dreta)


El Sr. Ticó, presentant els plans de millora del tren del ciment, pel període 2018-2021

Visita del museu del tren, presentat pel director de la Vall de Núria, responsable d'aquest carrilet

Locomotora Berga

Unitat elèctrica pel servei de mines




ELS JARDINS ARTIGAS

Un dels punts que mereix una especial visita són els jardins Artigas, promoguts per l'industrial tèxtil Joan Artigas i dissenyats per l'arquitecte Gaudí, en una de les seves visites a la zona de l'Alt Llobregat de la mà dels seu mecenes Sr. Güell.

Comença el viatge i passem per La Pobla-centre


La cova del Jardi Artigas

El pont del collaret

LA FABRICA ASLAND

Com hem dit la fàbrica ASLAND va ser la primera a Espanya amb producció de pòrland, amb forns rotatoris verticals. Una obra modernista que s'intenta preservar i que actualment forma par dels MNATEC

Estació de la fàbrica de ciment

Cotxeres i material estacionat

Els serveis de premsa que recollien l'acte

Se'ns va oferir una visita comentada a la fàbrica


RECORD DE LA COMMEMORACIÓ

Amb motiu de l'acte commemoratiu es van descobrir unes plaques ceràmiques recordant les dates 1918-2018, dates del centenari de la mort del Sr. Güell, col·locades en el monument de la Pobla de Lillet a tal il·lustre promotor empresarial.

Els parlaments de l'alcalde en record del Sr. Güell

El Sr. Ticó, recordant el que va ser l'impuls de la fàbrica per la comarca del Bergadà.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso


Les estacions d'Espot i Port Ainé arrenquen la temporada d'estiu

NATURALEZAPostado por ALBERT LOASO mar, julio 03, 2018 20:37:51

Aquest estiu, Espot i Port Ainé, gestionades pel Grup FGC, posen en solfa les propostes més engrescadores i divertides del Pallars Sobirà per assaborir la natura amb els cinc sentits i aprofitar l’estiu com mai abans. Envoltades d’un paratge únic, amaguen els racons més increïbles i autèntics dels Pirineus, on descobrir els tresors de l’alta muntanya a peu o en bicicleta; sols, amb la família o el grup d’amics.

L’estació d’Espot es troba molt a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, àrea natural que també forma part de les comarques de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça. Per un altre costat, Port Ainé està envoltat del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya i compta amb l’excepcional mirador del Pic de l’Orri a 2.440 m. Les seves privilegiades ubicacions esdevenen un recer inigualable on desconnectar de la rutina i allunyar-se del tràfec i bullici de la ciutat.

Amb tot a punt per viure un estiu carregat d’aventura i noves sensacions, durant els mesos de juliol, agost i setembre els visitants podran gaudir de tota mena d’activitats i esdeveniments dirigits a totes les edats i gustos.

Naturalesa en estat pur

Al mes de juliol, l’estació de Port Ainé donarà la benvinguda a la temporada d’estiu amb l’obertura del Parc Lúdic i d’Aventura: obrirà els caps de setmana d’aquest mes i a partir del dilluns 16 estarà en funcionament cada dia ininterrompudament fins al diumenge 2 de se

tembre. L’horari serà de 10.00 a 18.00 h.

Els visitants podran gaudir de les pistes de tubbing, patinets i cars tot terreny o el Mini parc d’aventura als arbres (a partir dels 4 anys i fins a 1,30 m d’alçada), el qual consta de 10 jocs entre d’altres.

Cronoescalada Espot

Hotel Port Ainé 2000, el més alt dels Pirineus

A la mateixa estació de Port Ainé, a 2.000 m, s’alça l’Hotel Port Ainé 2000, de tres estrelles. Es tracta d’un allotjament d’alta muntanya, amb molt encant, que es caracteritza

per ser el més alt dels Pirineus. Gràcies a la seva privilegiada situació, ofereix unes vistes espectaculars i promet una experiència inoblidable i única per a tots els visitants.

Un any més, l’estació aposta per les activitats al bell mig de la muntanya com, per exemple, la Ruta de descoberta del Parc Natural, que disposa de dues rutes que es poden realitzar lliurement tot seguint els cartells indicatius o a través del servei de guies interpretadors del Parc Natural de l’Alt Pirineu (sota reserva prèvia). Com a tret característic, a més, durant la temporada, els visitants tindran la possibilitat de recórrer les rutes a peu i amb BTT, amb plànols físics i a través de l’APP de Port Ainé.


Port Ainé



Antoni Tàpies. Biografia política

CULTURAPostado por ALBERT LOASO jue, junio 14, 2018 13:31:34
Antoni Tàpies. Biografia política; és una exposició que presenta la fundació Tàpies a Barcelona, fins 24 de febrer de 2019. L'exposició ha estat comissariada per Carles Guerra, actual director de la fundació. Amb la resta de l'equip, amb la recerca de Glòria Domenech, Núria Homs, i Marta Perarnau, i la coordinació de Núria Homs, han aconseguit portar des de molts punts del món, una col·lecció d'obres i documents gràfics que ens relaten la biografia política d'Antoni Tàpies que va de 1977, i amb final al 1946.

Jesús Marull i Carles Guerra (d'esq. a dreta), presentant l'exposició

Hem escrit bé les dues dates, donat que l'esperit de compromís polític va anar a intervencions tant escrites com artístiques amb més entusiasme a l'inici de la transició que a la post guerra, a on les condicions de creació i expressió eren molt reduïdes.

Carles Guerra, comissari de l'exposició

El seu esperit de compromís polític va estar centrat en tres punts; la resposta a la lluita per les repressions franquistes, les penes de mort i el reconaixament de país.

L'inici del fil cronològic arrenca l'any 1977, quan Tàpies escriu les seves memòries, iniciades a la sortida de la caputxinada el 1966.Tàpies viu immers en la Barcelona de la post guerra, quan la ciutat ha estat destruïda pels bombradetjos de l'aviació italiana.

En el seu discurs polític Tàpies no vol jugar cap paper polític ni sindical, però sí que vol marcar amb una relació ostensiva entre els fets relatats i les obres.

10 instants de la biografia política

La creu. El signe de la creu apareix de bon principi a l’obra de Tàpies. En el context dels anys que segueixen a la Guerra Civil Espanyola s’establirà una connexió evident amb els paisatges de la mort i els cementiris. El fet és que Tàpies assimila aquest signe a la seva identitat com a artista. La signatura personal de Tàpies acabarà per confondre la T inicial del seu cognom amb el signe de la creu. Aquesta icona estarà present al llarg de tota la seva trajectòria sense que mai s’hagi pogut adscriure a un significat inequívoc.

L’abstracció matèrica. L’any 1958 Tàpies obté el premi Carnegie. Des d’aleshores gaudirà d’un ressò internacional que afavorí la circulació de la seva obra. Aquesta mena d’abstraccions, sovint descrites com murs anònims, consolidaran la imatge de Tàpies entre els representants de l’art modern. Aquest mateix any obtingué un reconeixement unànime a la Biennal de Venècia, coneix Marcel Duchamp i és retratat per Ugo Mulas, el fotògraf que desvetllarà el modus operandi d’un altre artista com Lucio Fontana. Poc després, el 1961,



Tàpies serà fotografiat per Hans Namuth, el fotògraf que va donar a veure els procediments poc ortodoxos de la pintura de Jackson Pollock. Tot i que el treball amb les matèries s’havia encetat l’any 1954, ara és quan la identitat pública de Tàpies assoleix un relleu insòlit.

Feixisme (1950-51)




Llençol amb signatures de diverses persones (1974)

Documenta 3. Tàpies va ser invitat a participar en la darrera Documenta organitzada per Arnold Bode l’any 1964. La invitació insistia a contribuir amb una gran pintura que resumís l’aportació de cada artista. Però Tàpies hi va participar amb vuit obres, tres de les quals són aquests grans formats realitzats entre 1963 i 1964 al nou estudi del carrer Saragossa a Barcelona que l’arquitecte J. A. Coderch havia construït per a ell. Malgrat la força d’aquest conjunt, les tres obres mai han estat considerades un tríptic. De fet, cadascuna d’elles va ser adquirida per col·leccions de museus diferents a Europa. Més de cinquanta anys després d’exposar-se a Kassel les podem tornar a contemplar penjades totes tres sobre una mateixa paret i en el mateix ordre. La restitució d’aquest conjunt ens permet reviure la potència estètica d’un Tàpies que ha estat disseminat com a efecte del seu èxit.



Relleu negre per a Documenta
Gran tela grisa per a documenta

Ocre per a documenta. Obra restaurada per aquesta exposició, i que acompanya les altres dues des de 1963
Les tres obres de la Documenta de 1963

Imatge de la documenta de 1963, amb les tres obres


A partir de la Caputxinada
. L’any 1966 Tàpies participa en la tancada que té lloc al Convent dels Caputxins de Sarrià on es convoca l’Assemblea Constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Aquest fet i altres van empènyer Tàpies envers una militància a favor de les llibertats democràtiques. Tot i que la pintura moderna de la qual Tàpies n’ha estat un representant ferm feia fora qualsevol mena de contingut literari o narratiu, aquests esdeveniments de caràcter polític sovint es converteixen en una referència que malgrat tot no es presenta de manera concloent ni evident. Una pintura com la titulada 7 de novembre (1971) evoca la trobada de les forces antifranquistes a l’església de Sant Agustí en aquella mateixa data, amb la voluntat d’acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. L’obra, que habitualment penja al Parlament de Catalunya, ha esdevingut un objecte de caràcter commemoratiu que no obstant segueix clamant per la seva autonomia com a obra d’art.


7 de novembre de 1971. Emplaçada al Parlament de Catalunya


Quadres d’història. La relació entre la pintura i els fets històrics ha estat sovint representada pel gènere del quadre d’història, aquell que relata fets als quals cal concedir una imatge per tal de ser debatuts i recordats. Que Tàpies pintés teles com A la memòria de Salvador Puig Antich (1974) o Composició amb números (1976) al voltant de fets com l’execució del jove militant que dóna títol a la primera obra o la mort d’Oriol Solé Sugranyes, del qual no en queda rastre o evocació al títol de la segona, no permet afirmar que estiguem davant de quadres d’història en el sentit més estricte del terme. Ans al contrari, ens recorda la relació ostensiva entre uns fets i una obra, una relació que l’artista interpreta com a més productiva i eficient que la del monument que al·ludeix de forma explícita els fets referits.
Aquest tipus de construcció memorialística recrea una relació contingent entre les formes triades per l’artista i el significat que els espectadors atorgaran en cas de vincular-les als fets esmentats. Fins i tot, l’artista està subjecte a aquesta lògica. Tàpies recorda que A la memòria de Salvador Puig Antich “el tenia pràcticament acabat” quan es va assabentar de la seva mort. “Llavors, tremendament impressionat, vaig introduir-hi algun element important, així com l’endreça a la part superior de l’obra que fa de títol”.

A la memòria de Salvador Puig Antich (1974)


T de Teresa
.

Les dues sèries de dibuixos que formen aquest bloc, Sèrie Teresa (1966) i Cartes per a la Teresa (1974), despleguen un llenguatge privat. La destinatària d’aquests missatges és l’esposa de l’artista, a qui Tàpies s’adreça mitjançant referències a l’àmbit familiar, la domesticitat pròpia de la parella, la intimitat i l’erotisme. Però en aquest espai privat també hi cap la política. Atès que a l’esfera pública les expressions de compromís polític no eren possibles, la intimitat es converteix en el refugi de l’acció política. Aquestes sèries són alhora un repertori formal del Tàpies més madur de finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970.


T de Teresa


Matèries en forma de...
Després que Tàpies assolís una extraordinària reputació com a pintor de matèries i que aquestes fossin vinculades indistintament a l’abstracció, a l’informalisme i a l’ art autre , les anomenades matèries van adoptar un aspecte figuratiu. La matèria de Tàpies remet a cossos i objectes que tot i el naturalisme aparent de la pintura desafien la identificació com a objectes de la realitat. La relació entre el títol d’aquestes obres i allò que suposadament representen està subjecta a la mateixa contingència que caracteritzaven algunes obres de Dadà, on el títol i el contingut de l’obra no mostraven cap correspondència. Aquesta manca de correlació continua sent d’interès per a Tàpies i expressa el seu vincle intacte amb la tradició de l’avantguarda.

Sèrie Història Natural. Des de finals de 1950 i fins al juliol de 1951 Tàpies resideix a París. Allí assistirà al debat que qüestiona el realisme socialista i l’oposa a una abstracció, que l’artista jutjarà més aviat inofensiva. També és l’època en què Cabral de Melo ha introduït Tàpies en les lectures del marxisme. La Sèrie Història Natural que evoca la sèrie homònima de Max Ernst malda per presentar una història de la injustícia sostinguda per relacions socials, al capdavall naturalitzades com un ordre jeràrquic i natural.


El toro. Un gran nombre de pintures realitzades durant l’any 1951 estan protagonitzades per la figura del brau. En una de les primeres lectures, el crític d’art Juan Eduardo Cirlot l’identificava amb un animal mitològic. Però les referències a la poesia de Pablo Neruda, Miguel Hernández, Federico García Lorca i Rafael Alberti guanyaran protagonisme i pes.
L’any 1952 la pintura titulada Homentage a Federico García Lorca (1951) va ser censurada, molt probablement arran del títol que retia homenatge al poeta màrtir, tot impedint la seva exportació per ser mostrada a l’exposició del premi Carnegie als Estats Units.


Porta metàl·lica i violí. Aquesta obra va ser concebuda l’any 1956 per als aparadorsnadalencs de la botiga Gales situada al passeig de Gràcia de Barcelona. Fins a l’any 1973 no torna a aparèixer i ho fa a través d’una fotografia de Lee Miller que mostra a Tàpies treballant a l’estudi amb una nova versió de Porta metàl·lica i violí. La desaparició d’aquesta obra durant gairebé vint anys en els quals predominaren les pintures matèriques i la seva reaparició en un moment en el qual Tàpies concedeix un paper destacat als objectes ens parla de com l’artista gestiona les seves troballes. Tot i que la porta metàl·lica i el mur coexistien a principis de la dècada de 1950 en un repertori on la poètica del carrer era palesa, la identitat de l’artista va quedar fortament associada a les pintures matèriques, gairebé amb exclusivitat.


Porta metàl·lica i violí (1956, revisió 1973)

Les obres, aquí recollides, tenen una relació ostensiva amb els fets relatats, tot queda en mans de l'espectador, donar-li el valor artístic i històric del moment viscut per l'artista.


Text: Marti Plana i FT
Fotos Albert Loaso






23a. Fira del Vi de Falset D.O. Priorat i D.O. Montsant

FIRES PROPULARSPostado por ALBERT LOASO sáb, mayo 05, 2018 17:50:19
Avui 4 de maig, ens hem apropat a Falset, capital del Priorat, comarca que abraça dues de les denominacions d'origen vinícoles de més anomenada nacional i internacional, com la denominació Priorat i la de Montsant.

El que més sobte és que les dues denominacions estan circumscrites a la mateixa comarca geogràfica del Priorat, per això ens hem fet una entrevista a n'en Ferran Vidilla, responsable de comunicació, de la cooperativa Falset-Marçà.

El gran edifici de la cooperativa Falset-Marçà construït el 1919, per l'arquitecte César Martinell


Ens defineix aquestes dues denominacions com la necessitat de distingir els terrers i els microclimes que tant aporten a la maduració del raïm.
La DO Priorat vindria a ser com la zona de més concentració aromàtica, amb terra menys porós, a on les licorelles (tipus de pissarra autòctona) són majoria, granits i calisses predominen i el clima és més eixut.
En canvi, a la DO Montsant a la qual pertanyen els terrenys la Cooperativa Falset Marçà, els terrers són més argilosos, amb barreja de granit, i un clima més humit pels aires de la Mediterrània provinents de Reus.
Per tant, la DO Priorat ocuparia la zona central de la comarca en els municipis de La Morera de Montsant, Escaladei, la Villela Alta, la Vilellla Baixa, Torroja del Priorat, Gratallops, el Lloar, Porrrera, Poboleda i Bellmunt del Priorat.
Als voltants es situarien els municipis de la DO Montsant, Falset, Marçà, Capçanes, el Masroig, la Figuera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, el Molar, la Figuera, Cabacés, la Bisbal de Falset, Margalef, Ulldemolins, i Cornudella de Montsant.


Mapa de les dues DO, a la comarca del Priorat


Aquesta és la clau geogràfica per entendre una terra honesta amb la producció dels grans vins que si cultiven, i com raïms ens destaca en Ferran que el 45% de la producció és la garnatxa, un 25% carinyena i la resta són Macabeu, Ulls de llebre, Syrah i Cabernet. A la cooperativa els 250 socis produeixen el raïm, també oli d'oli sota la DO Siurana i fruita seca tant ametlles com avellanes. La producció anual de la cooperativa passa per unes 750 mil ampolles de vi, equivalents a 750 mil kilos de raïm.




La Fira del Vi
Per en Ferran la Fira del vi, atansa la comarca, lliga més estretament els productors que en la seva majoria són bodegues amb collita pròpia i fa que el públic compari els aromes i qualitats organolèptiques de cada un dels vins presentats.
En aquesta fira hi són presents productors de 28 cellers i dues cooperatives per la DO Montsant i 46 cellers de la DO Priorat.

El tast de vins, és la pedra angular de la fira, que per 15€, tens una copa de vi de record, 6 tiquets i un pitet per no sortir-ne tacat.

Línia de vins prèmium de Falset-Marçà

Esperem que visiteu aquesta fira que té un públic seguidor i fidel, tant a nivell nacional com internacional.

Text: Albert Loaso
Fotos: arxiu i altres fonts




Siguiente »