Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

TORRONS D'AIRE VICENS

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO jue, abril 26, 2018 09:37:46
Torrons Vicens ha presentat durant el certamen ALIMENTARIA, el nou torró AIRE, creació entre el xef Albert Adrià i el mestre torronaire Angel Velasco.
El nou producte és una innovació, sorgida com a millora de la línia Souflé.
En aquest nou pas, se sotmet la barreja del torró a un procés d'extracció de l'aire, aconseguint el buit, i mitjançant una injecció d'aire fred s'obté aquesta textura tan aèria i vaporosa. El resultat: un torró que, com si es tractés d'aire, es desfà en boca en menjar-nos-el. Això es veu a l'envàs a on el pes de 140g del nou torró aire, queda a la meitat dels 315 g. d'un altre torró que ocupa la mateixa mida.





El Sr. Velasco, presentant la nova especialitat al saló Alimentaria


Per a l'elaboració d'aquest torró s'ha aplicat una tecnologia inspirada en les postres de El Bulli, que és la que permet obtenir aquesta textura innovadora basada en la tècnica del buit. Així, amb aquesta nova tecnologia, se sotmet la barreja del torró a un procés d'extracció de l'aire, aconseguint el buit, i mitjançant una injecció d'aire fred s'obté aquesta textura tan aèria i vaporosa. El resultat: un torró que, com si es tractés d'aire, es desfà en boca en menjar-nos-el.


El Sr. Velasco, felicitant a David Gil de l'equip d'Albert Adrià, com a principal artífex per trobar la solució per industrialitzar la idea que venia dels postres del Bulli


Vista de l'estranya forma del torró, en que les bombolles d'aire es veuen i es mengen


El nou torró Aire forma part de la línia ‘Adrià Natura’, que neix el 2013 de la passió i estima pel torró, que conserva des de fa tres segles la firma agramuntina, i suposa una aposta consolidada per la transformació del torró en unes postres exquisides per ser consumides no només el Nadal, sinó durant tots els mesos de l’any.

Fotos: Albert Loaso
Text: Marti Plana





Ni aquí ni enlloc, al MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO jue, abril 26, 2018 08:48:38
Fins l'onze de setembre, es podrà visitar al MACBA la nova exposició, Ni aquí ni enlloc, de l'artista visual Domènec.

Aquesta és una exposició que pren l'arquitectura com camp per treballar entre la utopia i la realitat, a on es recullen vint obres realitzades des dels anys 90 fins l'actualitat.
El conjunt de treballs de Domènec s’articula al voltant de qüestions com la distància entre les utopies i les realitats socials; l’especulació sobre la dimensió pública de l’arquitectura i els preceptes ideològics que la determinen; entre les contradiccions com els mecanismes socials i històrics que modulen la vida dels edificis, la memòria o l'oblit dels monuments, tot sota la mirada de la modernitat en la que els preceptes ideològics de la guerra freda, el moviment hyppie, els canvis polítics des de la segona guerra mundial, la creació de nous estats i altre factors que modelen constanment la vida de les persones i ,la seva relació amb l'entorn urbanístic i veïnal.

En aquest context, Domènec ens mostra a través de instal·lacions de vídeo, maquetes, escultures, fotografies o intervencions en l'espai públic.

Domènec, amb Teresa Grandas comissària de l'exposició fent la presentació al MACBA

Audiència pública (2018)
Aquesta instal·lació es refereix a la cabina realitzada pel judici de Eichmann a Jerusalem. La cabina va ser descrita, juntament amb tota la organització de la sala a on es va jutjar aquell criminal nazi.
Els texts escrits el 1961 per Hanna Arendt a on descrivia minuciosament els detalls de l'escena de la sala d'audiència, per portar a judici Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS i un dels més grans criminals de la segona guerra mundial.
Aquest projecte (2018), consisteix en una reproducció a escala 1:1 de la cabina a on es col·locar l'acusat, amb vidre anti bales.





Així aquesta cabina es converteix en una escultura "muda", asèptica, desproveïda de les traces del drama.



L'ascension et la chute de la colonne Vendôme (2013)

El 1871 es va instaurar la comuna de París, a on l'acció proletària va decidir enderrocar la columna Vendôme, erigida per Napoleó per commemorar la victòria a la batalla d'Austerlitz. Com la comuna ho considerava un monument militarista, va enderrocar-la.
Quan la comuna va ser derrotada pels reaccionaris el 1873, el govern de la República va decidir reconstruir la columna.
Domènec ha portat la caiguda i ascensió en vídeo en GIF, el 2013, per a la web d'Arts Coming.

Monument enderrocat ( 2014)

El 1882 les autoritats de Barcelona van decidir erigir un monument al general Prim, obra de Lluís Puiggner, tenia una fulla de serveis, plena d'accions repressores com els esclafaments de revoltes a Jamaica el 1843, i la brutal repressió contra els esclaus africans a Puerto Rico el 1848, quan n'era el capità general. A Barcelona, se'l recorda pels bombardeijos a la ciutat.
El monument es va erigir el 1882, fins que el 20 de desembre del 1936, en ple procés revolucionari, les Joventuts Llibertàries de Gràcia el van enderrocar.
El 1948 les autoritats municipals franquistes van decidir restaurar el monument.






El projecte Monument enderrocat reflexiona sobre els vincles problemàtics entre esdeveniment, commemoració, monument i ciutat.

24 hores de llum artificial ( 1998)

L'arquitecte i dissenyador finlandès Alva Aalto, a principis dels anys trenta, va dissenyar el nou sanatori de Paimio, a Finlàndia, que es va convertir en un edifici icònic del moviment modern, i des d'aquell moment va esdevenir en un model de referència en la construcció de nous hospitals.



Domènec transforma en el projecte 24 hores de llum artificial, en el revers de la habitació dels pacients a Paimio, que d'un espai comfortable i ple de llum natural, en una gran maqueta de fusta, sense finestres, en què els llits i els estris sanitaris passen a ser escultures monocromes, objectes inútils il·luminats en excés per la llum artificial.


L'estadi, el pavelló i el Palau (2018)

Aquest projecte, ha propiciat que el MACBA i la Fundació Mies Van der Rohe, hagin confluït en la posada en escena sobre una realitat perduda en la memòria de la muntanya de Montjuïc.
Tot es basa en un article de premsa dels anys seixanta signat per Huertas Claveria, a on posava de manifest l'abandonament per part de l'administració de més 100.000 persones que malvivien en barraques a la muntanya, i a on certs vestigis de l'exposició del 1929 eren refugi improvisat de moltes famílies, sense aigua corrent, sense serveis ni botigues. Era una ciutat salvatge, al marge de la ciutat al peu de la muntanya.
L'estadi va esdevenir un aixopluc per moltes famílies, separades unes de les altres per unes mantes, hi si allotjaven sota les grades, es fes o no competicions esportives. Aquesta situació va durar fins el 1986, quan Barcelona és nomenada ciutat olímpica.
El pavelló, era referit al desaparegut pavelló de Bèlgica, també va tenir la mateixa funció que l'estadi com refugi per la gent immigrada que no tenia manera de tenir un pis a la ciutat.
El Palau, era referit al palau de les missions, a on després de la guerra civil es va utilitzar com a presó, i s'hi van amuntegar més de 15.000 presos i indigents, que posteriorment van ser deportades als seus lloc d'origen en uns 230 trens equipats expressament.

Domènec ens recorda tota aquesta situació dels usos de la muntanya de Montjuïc, al marge d'una ciutat que va viure al seu ritme, mentre que els habitants de les barraques eren ignorats. El Pavelló Mies Van der Rohe, construït com a punt de recepció d'Alemania al Rei Alfons XIII, se li han tret tots els elements del mobiliari, deixant dues cadires de fòrmica i tot de llençols i tovalloles penjades, recordant la situació de vida marginal d'aquella etapa de la ciutat.

Aquestes són algunes de les propostes de Domènec, i resulta molt interessant visitar l'exposició, per la variada manera d'interpretació de fets que "ni aquí ni enlloc" ens proposa.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso




40èna. CURSA EL CORTE INGLES

ESPORTSPostado por ALBERT LOASO dom, abril 08, 2018 22:33:02
L'alcaldessa Ada Colau ha donat el tret de sortida de la quaranta cursa de El Corte Inglés, sota una intensa pluja, avui 8 d'abril.




El 40è aniversari d'aquesta cursa, amb el lema 'Els 40 passen de pressa i corrents' i amb 49.965 participants inscrits, l'han protagonitzat els paraigües i impermeables, que s'han barrejat amb les samarretes de colors dels participants. En el moment en què s'ha donat el tret de sortida, queia una abundant pluja al passeig de Gràcia amb Gran Via.

Font: Aj. de Barcelona

OSCAR MASOTTA - La teoría como acción - al MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, marzo 30, 2018 11:36:47
Hasta el 11 de septiembre se podrá ver en el MACBA la exposición sobre Oscar Masotta ( Buenos Aires 1930 - Barcelona 1979), un intelectual argentino clave en la transformación cultural argentina de los años sesenta y setenta, exiliado y establecido en Barcelona desde 1975, fallece al poco de su llegada en 1979, con tan sólo 49 años.
Amplio en su estructura intelectual, Masotta destaca en tres primas, en el psicoanálisis, siendo el introductor de Jacques Lacan en la América Latine y España; la pol´tica donde se manifiesta por las tendencias comunistas; y el prisma artístico en que su pensamiento se extiende en diversas vertientes como el cómic, la literatura, la vanguardia artística, creando y observando diversas performances.
En el MACBA pone de manifiesto estos prismas, como de su estudio constante del psicoanálisis des Freud a Lacan, Masotta se convierte en maestro de profesionales, con una capacidad de influencia personal que desata un corriente tanto en Buenos Aires como en Barcelona, de una escuela Massotta - por así decirlo - del que que forman parte los actuales psicoanalistas. En 1977 funda la Biblioteca Freudiana en Barcelona, con el ánimo de debate y estudio del pensamiento humano en sus más variadas formas de representación tanto psíquicas como materiales.

Presentación de la exposición con Ferran Barenblit (director del MACBA), Ana Logoni (comisaria de la exposición) y Cloe Masotta (hija del artista)


Cloe Masotta

Ana Longoni, comisaria de la exposición

Momento de la rueda de prensa

La exposición es el resultado de varios años de investigación de la obra de Masotta, comisariada por Ana Longoni, y pretende a través de una amplia selección de material documental, obras de los artistas de los escribió, y obras que él mismo llevó a cabo. Esta exposición es itinerante, se pudo ver en el MUAC de México 2017, y seguirá en el Parque de la Memoria de Buenos Aires, a finales de este año.


Ana Longoni, comentando la obra de Masotta

La teoría como acción
La teoría como acción, se estructura en ocho bloques.
El primer bloque, agrupa sus Papeles personales; con cartas, fotos, libros dibujos y otros documentos de Masotta.

Fotos , caricaturas y recortes de prensa, de Oscar Masotta en Buenos Aires

El segundo bloque, Exilio y psicoanálisis. Entre 1975 y 1979, Masotta crea en Barcelona grupos de estudio (el primero de los cuales tuvo lugar en el estudio de Josep Guinovart). Estuvo vinculado con grupos de jóvenes intelectuales y también con la movida de la "Gauche Divine" de Barcelona.

El tercer bloque, Literatura y peronismo, se recoge su participación, en los años cincuenta, en la revista Contorno; y su vinculación con el partido comunista.
Especial recuerdo se da a la provocadora acción de repartir estampas de Eva Perón, en los bares de Bueno Aires, donde se reunían intelectuales antipreonistas.

El cuarto bloque, Imagineros argentinos, se reúnen un conjunto significativo de obras de la vanguardia argentina de los sesenta.

Cosas colgadas, que formaron con muchas bolas un laberinto dentro de un bar de Buenos Aires

Los otros bloques son: Historieta: Literatura dibujada; Arte de los Medios; Masotta happenista; Derivas y Masotta polemista


Los imagineros argentinos, Dalila Puzzovio, Autorretrato, 1966





Los imagineros argentinos, Charlie Squirru 1963


Historieta, Un Faulduo, La historieta en el (faulduo) mundo moderno 2014-15


Derivas, Robertp Jacoby, Mensaje en el Di Tella, 1968-2011
Instalación que documenta la acción realizada en mayo 1968 en el "Instituo Di Tella" de Buenos Aires. Manifiesto sobre pizarra, teletipo y póster.

Texto: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

POESIA BROSSA, AL MACBA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO sáb, marzo 17, 2018 11:46:05
El MACBA acaba de realitzar una gran mostra de la obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) , per veure en el temps el seu poema vital a través de la seva vida i les obres, que en la seva major part el MACBA té en el seu fons arxivístic, de documents, objectes i altres suports visuals; com cinema, llibres de referència i tota mena de fulls que el poeta anava guardant al seu estudi.

Novel·la de Joan Brossa amb litografies d'Antoni Tàpies

A l'exposició s'han pogut veure un total de 800 obres, a més d'abundant documentació, des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d'acció.

Striptease català, 1977. fotos: Ferran Freixa. Durant el striptease, la model va traient una carta de l'as de bastos per cada peça de roba, com un joc de màgia


Joan Brossa sempre va ser un poeta i artista inclassificable, una font d'idees portades i transformades al terreny poètic, passant per tota mena de suports, el paper, el cinema, la persona (la seva o la de l'altre) l'objecte, el teatre performatiu i el constant experiment del que es veu i el que no es veu, la trampa visual com l'art de la màgia.




El tren de les 9.23, cartell


El món transformista de Fregoli


L'exposició ha estat comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Roemro, i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Brossa, l'ACE Acción Cultural Española i l'IRL Institut Ramon Llull.




Brossa va estar captivat des de petit per dos fets imaginatius, els jocs de màgia, quan li van regalar de petit una de les primeres caixes de màgia Borrás, en la qual un objecte no és el que sembla i més endavant captivat per Fregoli, mestre del canvi d'aspecte i de vestuari en un temps molt curt, que es transforma i en un instant es converteix en un altre personatge.


Intermedi, 1991

Prohibit el pas, 1988


Aquest joc de l'engany visual i del canvi metamòrfic, van fer néixer a Joan Brossa una forma d'entendre la poesia com un canvi que des del paper es va anar barrejant amb diferents suports,fins arribar als poemes visuals posats en el paisatge urbà, a on el propi Brossa diu que el suport ha passat a ser el paisatge

Brossa, un home d'aspecte senzill i deixat, no donava cap importància als bens materials, i que el va a portar a la quasi indigència en els seus últims anys, en que l'Ajuntament de Barcelona, a canvi dels seus fons, li dona facilitats per viure de forma una mica digna.

Brossa a la fira del teatre de Tàrrrega, 1983

Aquest fet de la seva vida ascètica, podria venir de quan comença a destacar com a poeta, està en plena post guerra i amb un franquisme dictatorial sever, a on l'individu només podia ser un instrument del capital, per fer funcionar les fàbriques que s'anaven instal·lant. Aquesta economia de post guerra, fa que Brossa exploti tot i més la seva imaginació, la seva fantasia poètica, amb uns recursos mínims, portant una vida plena d'activitat, un treball de formiga, constant i amb una riquesa que anava mutant segons el pla que prenia, fos text, teatre o altres suports. En el cinema comptà amb l'ajuda de Pere Portabella.
Gràcies a l'ajuda de Enric Tormo i el seu amic Manuel Viusà, als anys 70, va poder anar materialitzant els objectes poema.

Tap, concepció 1968, realitzat 1982

Joan Brossa tenia tant artistes admirats com Josep Lluis Sert, Joan Miró; com artistes amics que l'admiraven com Antòni Tàpies, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Arnau Puig, el mateix Joan Miró i Lluis Permanyer, amb els qui va formar part del grup Dau al Set. Tot i aquestes amistats, Brossa va ser un personatge que només va viure de la poesia, o podríem dir mal viure, perquè sempre va anar a contracorrent.


El secret de l'alcova, 1984

Retrat de l'artista, 1983

La seva lluita política va ser la reclamació de les llibertats perdudes durant el franquisme i poder viure plenament en català.

L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis, etc. La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.



El moment Brossa, abans de tirar la cadena

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts






75è ANIVERSARI LA MOLINA - ACTES CONMEMORATIUS

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, marzo 16, 2018 20:21:57
La Molina celebra questa any, el 75è aniversari de la instal·lació del primer remuntador a l'estació d'esquí alpí.
Amb aquest motiu, FGC actual empresa explotadora de l'estació, ha programat diferents actes socials per celebrar amb tots els protagonistes passats i presents, la bona marxa de l'estació pionera a Catalunya i Espanya.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MOLINA, 75 ANYS D'UN SOMNI"

El dia 21 de febrer es va celebrar la presentació del llibre commemoratiu del 75 aniversari de la Molina, amb un recull d'històries personals i fotografies de totes les èpoques, com a testimoni d'aquest aniversari de la primera estació d'esquí a la Península.
La presentació es va celebrar al local social del CEC - Centre Excursionista de Catalunya- que com impulsor de l'esport de l'esquí alpí va iniciar les primeres excursions cap el 1908, un moment en que no hi havia cap instal·lació per la pràctica de l'esquí, fins i tot el tren no hi arribava, i els més esportistes pujaven a un autocar des de Ribes, a on acabava la línia ferroviària. Arribats a la Molina, ascendien a peu el pendent de la muntanya, i feien un descens al dia.
El CEC va construir el 1925, el primer xalet amb ermita, per celebrar les misses dominicals per honrar el dia del Senyor. Altres clubs i noves construccions, van començar a popularitzar aquest esport, fins que el 1943, es comença a instal·lar el primer tele arrossegador a Font Canaleta.

L'ermita del xalet del CEC, el 1925

Imatge del primer telearrossegador a Font Canaleta a la Molina, el 1943-44

La història va fer que l'àmbit històric i esportiu, s'ajuntessin en la presentació el CEC i l'empresa FGC , promotora del llibre.

Els autors, directius del CEC i de FGC i la Molina, van participar a la presentació del llibre

La sala d'actes del CEC, estava plena de públic, en els qui hi havien fills o néts dels prionners de La Molina

Portada del llibre i imatge evocadora dels esquiadors amb l'estació de FFCC al fons


SOPAR COMMEMORATIU AL REFUGI DEL NIU DE L'AGUILA
Per celebrar en família i amics els 75 anys de la Molina, es va celebrar al refugi del Niu de l'Àguila a 2.500 m. un sopar, a on es van nomenar els nou ambaixadors de la Molina.

Vistes des dels 2200 m. de la posta de sol, amb el Puigmal al fons
A més de 2.000 m. ens preparem per arribar al refugi


Pep Plaza i David Alegret, serien nomenats els nous ambaixadors de la Molina

El bon ambient al sopar

Jordi Rull, un invitat sorpresa i sorpès; en presència d'Enric Ticó, president de FGC

CONCERT A LA MOLINA

Tres mil persones de totes les edats van assistir al concert dels Amics de les Arts, com a acte lúdic i festiu de les celebracions dels 75 aniversari de la Molina, el 3 de març. Tot un èxit de participació popular i en el que la música, els Food-Trucks i marxandatge, van donar un aire familiar i amigable, tal com ha estat sempre l'esperit de la Molina.




Text. Albert Loaso
Fotos: Albert Loaso, arxiu CEC i FGC




MOBY DICK AL TEATRE GOYA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, marzo 13, 2018 13:52:40



¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!

INSENSATOS...


Con estos gritos de alerta, el capitán Ahab (Josep María Pou) nos advierte a los tripulantes (espectadores) del gran mal que se nos cae encima, la ballena MOBY DICK, el gran blanco nos engulle en una fenomenal y contundente puesta en escena sobre las tribulaciones y los miedos del capitán, contra su gran enemigo, la ballena que le arrancó la pierna de cuajo y que no le deja vivir ni dormir, hasta que su venganza sea completa.
Su primer oficial Starbuck (Jacob Torres), ya le advierte que ir a la venganza contra un animal salvaje es una blasfemia contra Dios y la humanidad misma.
Pero el capitán Ahab no lo duda y cuando huele la gran ballena, se lanza a su persecución hasta su propia muerte, que no la de la ballena. Mientras, Pip (Oscar Kapoya) con sus canciones y cuentos, ya nos prepara para el fatal desenlace.
El espíritu del capitán arrebata el alma de la tripulación para que llegado el momento todos le sigamos en el naufragio de la aventura y en el final horroroso que nos aguarda, aunque todos vendamos el alma al capitán, por un doblón de oro español.

Esta es una experiencia, que sólo J.M. Pou nos podía hacer vivir con tal intensidad en una adaptación libre de Juan Cavestany, sobre la famosa novela de Herman Melville y que Andrés Lima dirige de forma que el público está dentro del barco Pequod, desde el primer minuto, y que los tres actores nos convenzan de los males que los grandes mares nos van a deparar, hasta el momento fatal en que la ballena se hace presente en nuestras mentes.

Tal fuerza dramática nos da la sensación sólo comparable a una obra de Shakespeare, que la de un autor americano del XIX. La adaptación argumental nos condensa, en un tiempo breve todos los pesares y puñales clavados por la ballena en el alma del capitán Ahab.

En resumen, una gran obra, una gran adaptación y dirección, y sobre todo la fuerza que transmite J.M. Pou, hacen más que recomendable esta obra teatral, que se está en cartel en el Teatre Goya de barcelona, hasta el 15 de abril.



Texto: Albert Loaso
Fotos: David Ruano (todos los derechos reservados)






LA MOLINA - 75 anys estimant-te

ESPORTSPostado por ALBERT LOASO mar, febrero 06, 2018 13:35:48
Aquest any La Molina està d’aniversari. L’any 2018 farà 75 anys que es va estrenar el primer teleesquí de l’estació i de l’Estat i La Molina ha decidit commemorar l’efemèride amb un programa de luxe i vestida de gala per l’ocasió.


75 anys no es compleixen cada dia i La Molina n’és conscient. Per aquesta raó l’estació de la Cerdanya ha preparat un calendari a vessar d’activitats que arribarà al seu punt culminant el cap de setmana del 2 i 3 de març amb l’EstimaFest.

68è descens infantil -2017

La primera notícia que es té d’esquiadors en aquests paratges és de l’any 1908. En aquella època les poques persones que practicaven l’esquí eren membres de clubs de muntanya que tot just començaven a sorgir. Els primers esquiadors no practicaven l’esquí que ara coneixem sinó altres disciplines com el “telemark” i anaven equipats com autèntics exploradors de l’Àrtic.

La Molina no es va convertir en un lloc concorregut pels amants de l’esquí fins a l’hivern de 1923-1924, quan la seva pràctica es va popularitzar. A més, aquella data va coincidir amb la descoberta de les pistes de Fontcanaleta i van començar a celebrar-se les primeres curses.

La Molina es deu en certa mesura a la construcció del Xalet l’any 1925, el refugi del Centre Excursionista de Catalunya. El refugi significava el tret de sortida a l’oferta d’allotjament i l'inici del vertader desenvolupament turístic de La Molina.

El primer telesquí a la Fontcanaleta cap el 1943

Llavors, va arribar la Guerra Civil espanyola i amb ella la paralització absoluta de l’esquí i una frenada en sec de l’expansió de la zona. Fins i tot, la Guerra va truncar la trajectòria d’esquiadors catalans que fins llavors havien tingut nombrosos èxits en competicions esportives.

Un cop acabada la Guerra, l’hivern de 1940-1941 les pistes de La Molina tornen a ser senyalitzades i a preparar-se per a la pràctica de l’esquí. El Xalet torna a obrir les seves portes i es reprenen projectes que la Guerra havia deixat a la recambra. D’entre aquests, destacava especialment el teleesquí de Fontcanaleta, una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol i que suposava tot un repte.


El 28 de febrer de 1943 s’estrenava el primer teleesquí de La Molina i tot l’estat a les pistes de Fontcanaleta. A més, només uns anys després d’aquesta inauguració, l’estació va tornar a ser pionera aquest cop amb un telecadira. En concret, va posar en funcionament el telecadira del Turó de la Perdiu. Tot i ser una estació pionera en els esports d’hivern, no és fins llavors quan s’inicia la veritable expansió de La Molina. L’any 1954, s’equipa amb remuntadors la Tosa d’Alp i s’arribava als 2.280 metres d’altitud amb un telecabina fins al Puig d’Alp i amb un teleesquí fins a la Tosa.


Esquiadors cap al 1955, cami de Tosa d'Alp que deixava als esquiadors als 2.280 metres.

Els últims anys del segle XX i principis del XXI l’estació situada entre La Cerdanya, El Ripollès i El Berguedà s’ha mantingut com a referent i ha destacat per l’organització de diferents proves esportives de ressò mundial. Campionats del Món de Snowboard, Campionats del Món d’IPC, Copes del Món d’esquí alpí o infinitat de curses han fet guanyar una merescuda reputació a escala internacional.

Nevades al 2018

Vistes generals

També, en Moli i la Lina, les mascotes de l’estació de La Molina han anat d’excursió fins a Barcelona en diverses ocasions. En tres ocasions, van convidar a grans i menuts que viatjaven en FGC a participar en algun dels esdeveniments del programa del 75è aniversari de La Molina.



PRESENTACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE LA MOLINA 75è Aniversari a l'Espai Provença de FGC

La Molina ha inaugurat a l’Espai Provença de Barcelona l’exposició “La Molina: 75 anys estimant-te”, la qual fa un repàs de com era l’estació en els seus inicis i com ha anat evolucionant amb el pas del temps. La mostra, a més, també busca relatar com s’ha transformat la forma d’entendre l’esquí i els esports de neu.


El Sr. Enric Ticó, president de FGC, durant l'acte de presentació de l'exposició

La presentació ha comptat amb la presència del president d’FGC, Enric Ticó, el fotògraf Sr. Antonio Campaña i el director de La Molina, Toni Sanmartí. També han acudit a l’acte persones reconegudes en el món de l’esport o que mantenen una relació especial amb l’estació com són l’Emma Roca, esportista d’elit en proves d’ultrafons, en Pol Tarrès, pilot internacional d’Enduro Extrem o en Dani Alegret, integrant del grup català de Els Amics de les Arts.



Directius i personal de FGC, amics de La Molina i premsa varen assistir a l'acte


Text: Marti Plana
Fotos Albert Loaso i fons de FGC




« AnteriorSiguiente »