Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

75è ANIVERSARI LA MOLINA - ACTES CONMEMORATIUS

SOCIEDADPostado por ALBERT LOASO vie, marzo 16, 2018 20:21:57
La Molina celebra questa any, el 75è aniversari de la instal·lació del primer remuntador a l'estació d'esquí alpí.
Amb aquest motiu, FGC actual empresa explotadora de l'estació, ha programat diferents actes socials per celebrar amb tots els protagonistes passats i presents, la bona marxa de l'estació pionera a Catalunya i Espanya.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MOLINA, 75 ANYS D'UN SOMNI"

El dia 21 de febrer es va celebrar la presentació del llibre commemoratiu del 75 aniversari de la Molina, amb un recull d'històries personals i fotografies de totes les èpoques, com a testimoni d'aquest aniversari de la primera estació d'esquí a la Península.
La presentació es va celebrar al local social del CEC - Centre Excursionista de Catalunya- que com impulsor de l'esport de l'esquí alpí va iniciar les primeres excursions cap el 1908, un moment en que no hi havia cap instal·lació per la pràctica de l'esquí, fins i tot el tren no hi arribava, i els més esportistes pujaven a un autocar des de Ribes, a on acabava la línia ferroviària. Arribats a la Molina, ascendien a peu el pendent de la muntanya, i feien un descens al dia.
El CEC va construir el 1925, el primer xalet amb ermita, per celebrar les misses dominicals per honrar el dia del Senyor. Altres clubs i noves construccions, van començar a popularitzar aquest esport, fins que el 1943, es comença a instal·lar el primer tele arrossegador a Font Canaleta.

L'ermita del xalet del CEC, el 1925

Imatge del primer telearrossegador a Font Canaleta a la Molina, el 1943-44

La història va fer que l'àmbit històric i esportiu, s'ajuntessin en la presentació el CEC i l'empresa FGC , promotora del llibre.

Els autors, directius del CEC i de FGC i la Molina, van participar a la presentació del llibre

La sala d'actes del CEC, estava plena de públic, en els qui hi havien fills o néts dels prionners de La Molina

Portada del llibre i imatge evocadora dels esquiadors amb l'estació de FFCC al fons


SOPAR COMMEMORATIU AL REFUGI DEL NIU DE L'AGUILA
Per celebrar en família i amics els 75 anys de la Molina, es va celebrar al refugi del Niu de l'Àguila a 2.500 m. un sopar, a on es van nomenar els nou ambaixadors de la Molina.

Vistes des dels 2200 m. de la posta de sol, amb el Puigmal al fons
A més de 2.000 m. ens preparem per arribar al refugi


Pep Plaza i David Alegret, serien nomenats els nous ambaixadors de la Molina

El bon ambient al sopar

Jordi Rull, un invitat sorpresa i sorpès; en presència d'Enric Ticó, president de FGC

CONCERT A LA MOLINA

Tres mil persones de totes les edats van assistir al concert dels Amics de les Arts, com a acte lúdic i festiu de les celebracions dels 75 aniversari de la Molina, el 3 de març. Tot un èxit de participació popular i en el que la música, els Food-Trucks i marxandatge, van donar un aire familiar i amigable, tal com ha estat sempre l'esperit de la Molina.




Text. Albert Loaso
Fotos: Albert Loaso, arxiu CEC i FGC




MOBY DICK AL TEATRE GOYA

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, marzo 13, 2018 13:52:40



¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!
¡REMAD!

INSENSATOS...


Con estos gritos de alerta, el capitán Ahab (Josep María Pou) nos advierte a los tripulantes (espectadores) del gran mal que se nos cae encima, la ballena MOBY DICK, el gran blanco nos engulle en una fenomenal y contundente puesta en escena sobre las tribulaciones y los miedos del capitán, contra su gran enemigo, la ballena que le arrancó la pierna de cuajo y que no le deja vivir ni dormir, hasta que su venganza sea completa.
Su primer oficial Starbuck (Jacob Torres), ya le advierte que ir a la venganza contra un animal salvaje es una blasfemia contra Dios y la humanidad misma.
Pero el capitán Ahab no lo duda y cuando huele la gran ballena, se lanza a su persecución hasta su propia muerte, que no la de la ballena. Mientras, Pip (Oscar Kapoya) con sus canciones y cuentos, ya nos prepara para el fatal desenlace.
El espíritu del capitán arrebata el alma de la tripulación para que llegado el momento todos le sigamos en el naufragio de la aventura y en el final horroroso que nos aguarda, aunque todos vendamos el alma al capitán, por un doblón de oro español.

Esta es una experiencia, que sólo J.M. Pou nos podía hacer vivir con tal intensidad en una adaptación libre de Juan Cavestany, sobre la famosa novela de Herman Melville y que Andrés Lima dirige de forma que el público está dentro del barco Pequod, desde el primer minuto, y que los tres actores nos convenzan de los males que los grandes mares nos van a deparar, hasta el momento fatal en que la ballena se hace presente en nuestras mentes.

Tal fuerza dramática nos da la sensación sólo comparable a una obra de Shakespeare, que la de un autor americano del XIX. La adaptación argumental nos condensa, en un tiempo breve todos los pesares y puñales clavados por la ballena en el alma del capitán Ahab.

En resumen, una gran obra, una gran adaptación y dirección, y sobre todo la fuerza que transmite J.M. Pou, hacen más que recomendable esta obra teatral, que se está en cartel en el Teatre Goya de barcelona, hasta el 15 de abril.



Texto: Albert Loaso
Fotos: David Ruano (todos los derechos reservados)






LA MOLINA - 75 anys estimant-te

ESPORTSPostado por ALBERT LOASO mar, febrero 06, 2018 13:35:48
Aquest any La Molina està d’aniversari. L’any 2018 farà 75 anys que es va estrenar el primer teleesquí de l’estació i de l’Estat i La Molina ha decidit commemorar l’efemèride amb un programa de luxe i vestida de gala per l’ocasió.


75 anys no es compleixen cada dia i La Molina n’és conscient. Per aquesta raó l’estació de la Cerdanya ha preparat un calendari a vessar d’activitats que arribarà al seu punt culminant el cap de setmana del 2 i 3 de març amb l’EstimaFest.

68è descens infantil -2017

La primera notícia que es té d’esquiadors en aquests paratges és de l’any 1908. En aquella època les poques persones que practicaven l’esquí eren membres de clubs de muntanya que tot just començaven a sorgir. Els primers esquiadors no practicaven l’esquí que ara coneixem sinó altres disciplines com el “telemark” i anaven equipats com autèntics exploradors de l’Àrtic.

La Molina no es va convertir en un lloc concorregut pels amants de l’esquí fins a l’hivern de 1923-1924, quan la seva pràctica es va popularitzar. A més, aquella data va coincidir amb la descoberta de les pistes de Fontcanaleta i van començar a celebrar-se les primeres curses.

La Molina es deu en certa mesura a la construcció del Xalet l’any 1925, el refugi del Centre Excursionista de Catalunya. El refugi significava el tret de sortida a l’oferta d’allotjament i l'inici del vertader desenvolupament turístic de La Molina.

El primer telesquí a la Fontcanaleta cap el 1943

Llavors, va arribar la Guerra Civil espanyola i amb ella la paralització absoluta de l’esquí i una frenada en sec de l’expansió de la zona. Fins i tot, la Guerra va truncar la trajectòria d’esquiadors catalans que fins llavors havien tingut nombrosos èxits en competicions esportives.

Un cop acabada la Guerra, l’hivern de 1940-1941 les pistes de La Molina tornen a ser senyalitzades i a preparar-se per a la pràctica de l’esquí. El Xalet torna a obrir les seves portes i es reprenen projectes que la Guerra havia deixat a la recambra. D’entre aquests, destacava especialment el teleesquí de Fontcanaleta, una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol i que suposava tot un repte.


El 28 de febrer de 1943 s’estrenava el primer teleesquí de La Molina i tot l’estat a les pistes de Fontcanaleta. A més, només uns anys després d’aquesta inauguració, l’estació va tornar a ser pionera aquest cop amb un telecadira. En concret, va posar en funcionament el telecadira del Turó de la Perdiu. Tot i ser una estació pionera en els esports d’hivern, no és fins llavors quan s’inicia la veritable expansió de La Molina. L’any 1954, s’equipa amb remuntadors la Tosa d’Alp i s’arribava als 2.280 metres d’altitud amb un telecabina fins al Puig d’Alp i amb un teleesquí fins a la Tosa.


Esquiadors cap al 1955, cami de Tosa d'Alp que deixava als esquiadors als 2.280 metres.

Els últims anys del segle XX i principis del XXI l’estació situada entre La Cerdanya, El Ripollès i El Berguedà s’ha mantingut com a referent i ha destacat per l’organització de diferents proves esportives de ressò mundial. Campionats del Món de Snowboard, Campionats del Món d’IPC, Copes del Món d’esquí alpí o infinitat de curses han fet guanyar una merescuda reputació a escala internacional.

Nevades al 2018

Vistes generals

També, en Moli i la Lina, les mascotes de l’estació de La Molina han anat d’excursió fins a Barcelona en diverses ocasions. En tres ocasions, van convidar a grans i menuts que viatjaven en FGC a participar en algun dels esdeveniments del programa del 75è aniversari de La Molina.



PRESENTACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE LA MOLINA 75è Aniversari a l'Espai Provença de FGC

La Molina ha inaugurat a l’Espai Provença de Barcelona l’exposició “La Molina: 75 anys estimant-te”, la qual fa un repàs de com era l’estació en els seus inicis i com ha anat evolucionant amb el pas del temps. La mostra, a més, també busca relatar com s’ha transformat la forma d’entendre l’esquí i els esports de neu.


El Sr. Enric Ticó, president de FGC, durant l'acte de presentació de l'exposició

La presentació ha comptat amb la presència del president d’FGC, Enric Ticó, el fotògraf Sr. Antonio Campaña i el director de La Molina, Toni Sanmartí. També han acudit a l’acte persones reconegudes en el món de l’esport o que mantenen una relació especial amb l’estació com són l’Emma Roca, esportista d’elit en proves d’ultrafons, en Pol Tarrès, pilot internacional d’Enduro Extrem o en Dani Alegret, integrant del grup català de Els Amics de les Arts.



Directius i personal de FGC, amics de La Molina i premsa varen assistir a l'acte


Text: Marti Plana
Fotos Albert Loaso i fons de FGC




FUNDACIÓ TÀPIES - PROGRAMA 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO lun, enero 01, 2018 13:05:00
Carles Guerra, director de la fundació Tàpies, va presentar les líneas del programa 2018, en el que es van repassar diversos aspectes de la pròpia fundació, com que des dels seus inicis ha estat un aixopluc de l'art modern, amb les portes obertes als autors i temes reivindicatius, de caire polític i social, en el que Tàpies sempre va voler estar en contacte.

Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies

Antoni Tàpies. Biografia Política

Precisament, l'exposició estrella de la fundació per 2018 serà la que es dedicarà a reseguir el compromís de Tàpies, amb la política, a travès d'obres que malgrat les èpoques franquistes, van establir un llenguatge que ultra passès la censura, que a través d'una estètica informalista i abstracta, Tàpies aconseguia marcar el seu signe d'una politització silenciosa.
Les èpoques que es veuran seran les que van des de mitjans 1950, en plena post-guerra; el franquisme dels 60, fins 1977, la mort del dictador.
Per primer cop es veuran tres peces de gran format que Tàpies va presentar a la Dokumenta de Kassel el 1964, que es troben repartides en tres museus diferents.

Grande toile pour Kassel de 1964, realitzat per a la Documenta III


Per Cales Guerra, la fundació té bona salut financera, donat que només el 48% del seu pressupost prové d'aportacions públiques, la resta són aportacions dels mecenes i patrons, a més de la venda d'entrades i publicacions, els que cobreixen el pressupost.
En quant a visitants, hi hagut un petit retrocès aquest 2017, passant dels 60.000 de 2016 als 55.000 el 2017.Es constata que el 80% dels visitants són de fora del pais, per això es vol fomentar la visita al públic local.
Es de destacar, els 10.000 escolars que van visitar la fundació durant l'any.

Allora & Calzadila
L'altre exposició programada pel 2018, serà la de dos artistes que viuen a Puerto Rico, encara que són d'origen d'USA Jennifer Allora, i de Cuba Guillermo Calzadilla.
Presentaran a la fundació, obres produïdes entre els anys 1996 i 2017, amb una clara subversió de conceptes físics i estètics, que es complementa amb performances en directe.
Com l'obra realitzada amb un piano que es toca des de l'interior de la caixa de cordes, Stop, Repair, Prepare: Variations on "Ode to Joy" for Prepared Piano


Altres exposicions:
Antòni Tàpies. T de Teresa

UNa exposició que gira en la figura de Teresa Barba, esposa de Tàpies, des de la correspondència epistolar amorosa dels seus inicis, recollits en collage a Cartes a Teresa (1974), que ret homenatge a la seva relació, fins diferents obres en que ell destaca la seva relació amorosa i artística amb ella.



El gan bosc
The Green Parrot, col·lectiu resident a la fundació, realitzarà el llançament de la publicació The great forest de l'artista Daniel Steegmann Mangrané.
La pràctica d'aquest artista es basa en la creació i migració de formes entre la natura, l'art i l'arquitectura a travès de mitjans com el cinema, l'escultura, el so, el dibuix o el paisatgisme.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts. Tots els drets reservats


MACBA - PROGRAMACIÓ 2018

CULTURAPostado por ALBERT LOASO mar, diciembre 26, 2017 18:58:00


L'espai de l'arxiu de la col·lecció MACBA, va ser el marc escollit per presentar el programa 2018


La col·lecció
El 2018 la Col·lecció tindrà un paper protagonista, que fins ara s'havia presentat de forma anual, amb obres fixes, fent una imatge permanent durant el temps d'exposició.
Des del 2018, la Col·lecció tindrà la planta 1 de l'edifici Mier, un espai permanent, amb la voluntat de fer rotacions contínues en el temps, per donar la oportunitat de que el públic vagi apreciant un patrimoni que ja arriba gairebé a les 6.000 obres.
Així, el relat permetrà múltiples lectures de les corrents i moviments de l'art contemporàni, que es mou segons els temps polítics, poètics, esportius, socials i els xocs tan intel·lectuals com bèlics; en la transició de la modernitat a la contemporanitat, del segle XX al XXI.
Les peces es mostraran de forma rotatòria, amb l'objectiu d'oferir una visió tant polièdrica com sigui possible.
En aquest sentit, el vast i ric fons de la Col·lecció MACBA, serà el referent pel programa educatiu del museu, les publicacions i el diàleg amb les exposicions.

Ferran Barenblit, director del MACBA, presentant la nova programació del 2018

Exposicions 2018
"El programa MACBA 2018 serà, en conjunt, una mostra de la contundència formal d'un ampli espectre del treball en art dels últims cinquanta anys, que abraça teoria i pràctica artística com a parts d'un tot i inclou les relacions de l'art amb altres camps del coneixement, com la música, la psicoanàlisi, l'arquitectura o la literatura"; en paraules de Tanya Barson, responsable del programa 2018.
Les utopies també hi seran presents, encara que s'acostumen a entendre com a projeccions ideals sobre el futur, també ens obren nous camins per abordar la reflexió sobre la realitat, per forjar noves relacions i maneres de fer.
Les exposicions estaran dedicades a les obres de Francesc Torres, Oscar Masotta, Melanie Smith, Raqs Media Collective i Jaume Plensa.

Tanya Barson, presentant el programa d'exposicions 2018

Programes
Els programes públics del museu es conceben com una màquina capaç de suscitar noves formes de subjectivitat política i cultural.
L'Àrea de programes està definida per la seva transversalitat, mirant diferents angles de l'espai MACBA, l'arxiu documental i biblioteca; el centre d'estudis i documentació, el programa d'estudis independents, els programes públics i el programes educatius.
L'any 2018 suposarà la consolidació del programa que s'ha treballat el 2017, de la mà dels seu responsable Pablo Martínez, com ara els programes de performance Idiorítmies, que s'aproximarà a la pràctica artística noruega Mette Edvarsen ; el de música Lorem Ipsum; Extrevagàncies sonores; el de cinema Focus.
Els programes d'estudis independents s'afegeixen als programes ja establerts, MACBA en família, Parlem de ... i Habitació 1418, entre d'altres.


Pablo Martínez, responsable de l'àrea de programes

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

SUMER i el paradigma modern

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, diciembre 08, 2017 20:48:36
La fundació Miró presenta fins el 21 de gener l'exposició SUMER i el paradigma modern, a cura de Pedro Araza, que posa en conversa la creació mesopotàmica i l'obra d'artistes moderns, sobretot en el període entre guerres (1918-1939).
Al mateix temps ens proposa que l'espectador dialogui entre l'obra moderna i le seves fonts d'inspiració ancestrals.

Les publicacions en els mitjans gràfics i la divulgació de troballes arqueològiques a Síria i a l'raq als inicis del segle XX, llavors colònies francesa i britànica, són en si mateixos font d'inspiració per als artistes moderns.

Le Courbusier. Mudaneum, museu nacional, 1929
Segell cilíndric amb ziggurat. Pedra d'àgata i argilla

Sumer i el paradigma modern inclou obres antigues i modernes, així com els documents mediadors entre les dues èpoques tan distants, convertint-se en models ètics i estètics.

Artistes com Willem de Kooning, Barbara Hepworth, Henry Moore, Alberto Giacometti, Joan Miró o Henri Michaux van trobar en l'art mesopotàmic una font d'inspiració i model de una forma d'escriptura gràfica i simbólica.

Willi Baumeister, Gilgamesch und Ischtar 1947


Willi Baumeister 1946Willi Baumeister 1947

David Smith, Three figures, 1957

Joan Miró, Femme 1969

Estatueta d'Asur, II mil·leni aC

Henry Moore, 1929

Figura femenina, 1500-2000 aC


En aquestes imatges s'evidencia com la figuració de les obres de Mesopotàmia entra a formar part de l'imaginari de l'art occidental i com l'escriptura cuneïforme és molt apreciada, primer pels museus occidentals i desprès pels artistes.

Joan Miró, maqueta de monument, 1964

Joan Miró, project pour un monument, 1964

Les obres mesopotàmiques segueixen donant reposta a preguntes que s'han plantejat a la primera part del segle XX i fins i tot avui en dia.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso
Tots els drets reservats de succ. de Joan Miró



AGON! La competició a l'antiga Grècia

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, diciembre 03, 2017 22:47:23
Caixa Forum amb el British Museum, presenta una exposició de l'antiga Grècia, amb el fil conductor de la competició en tots els àmbits de la vida. Es podrà veure fins el 18 de febrer.

Des de la infància es fomentaven la competitivitat i introduïen normes i regles de conducta. Els grecs eren uns fanàtics de l'esport. Els Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia, Delfos, Ïtsmia i Nemea atreien els millors atletes. Els guanyadors es consideraven heroïs i podien guanyar grans premis, que podien ser materials o bé fama i prestigi. Els esdeveniments atreien grans multituds i eren una de les formes principals d'entreteniment.


Victòria, atorgadora
de dolços presents [...]
al costa de Zeus, decideixes
l'èxit final de llurs gestes
per als mortals, i fins i tot
per als immortals.

Baquílides, Epinicis, oda XI, segle IV a.C.

Niké observant el seu reflex; 300-200 a.C.

El joc en la infantesa
Els infants tenien diferents tipus de joguines i feien jocs diversos, en molt casos han perdurat fins avui dia. La majoria es basaven en el principi de guanyar i perdre, que fomentaven la competitivitat. Als nens se'ls orientava de ben petits a tenir un bon exercici físic, per preparar soldats i atletes, però també es fomentava la intel·lectualitat. A la majoria de ciutats estat gregues, les dones rebien educació a casa, per part dels seus marits, germans o pares. Fora de la llar sols estudiaven música i dansa.


Dues dones jugant a les tabes.

Els déus juguen. Crater de campana de ceràmica 420-400 a.C.

Zeus, rei dels déus de l'Olimp. Cap de marbre 460-450 a. C.

Competicions esportives
Els antics grecs eren uns autèntics fanàtics de l'esport. En temps de pau, les grans proves esportives oferien una oportunitat de competir i rivalitzar, mentre que, en temps de guerra, fins i tot s'aturaven els combats per permetre'n la celebració.
La competició esportiva més famosa era la que se celebrava cada quatre anys a Olímpia, ja de del 776 a.C. i amb una continuïtat de més de mil anys.


El pugilat i la lluita. Amfora de ceràmica. c. 480-460 aC

Diadumen, el que es cenyeix la diadema. Estàtua de marbre. c. 430aC




Certamens teatrals i musicals

Les competicions d'arts escèniques eren part integrant dels festivals religiosos celebrats en honor de Dionis, el déu del teatre i del vi. Aquests concursos es feien en teatres a l'aire lliure, odèons i fins i tot en escenaris efímers. El teatre i la poesia oferien una bona oportunitat per aprofundir en temes socials i religiosos importants, com també per criticar obertament la política i els polítics.

Base de marbre amb les nou Muses. 100aC

Niké coronant un escriptor de tragèdies victoriós. Crater de ceràmica 400-380 aC


La guerra: l'enfrontament suprem
El conflicte entre les ciutats estat o els regnes rivals era una constant a l'antiga Grècia. La majoria de les guerres eren litigis pels recursos naturals i el territori, o reflectien les ambicions polítiques de reis i governants.
Els nens començaven la seva formació militar amb tot just set anys, mentre que els homes podien ser cridats a les armes ben entrats els cinquanta.
En aquest terreny, els espartans eren reconeguts pel seu règim estricte d'instrucció rigorosa i d'exercici.

Aquil·les lluita contra Pentesilea, reina de les amazones. Amfora de ceràmica 440 aC

Relleu en memòria d'un guerrer heroic. 100aC

Afrodita, la deessa de l'amor. Estàtua de marbre 250 aC


Bloc d'un fris amb una batlla entre grecs i amazones. Relleu de marbre 350 aC


Rivalitat social en la vida quotidiana i la mort
L'estatus social era probablement la forma més subtil de competència entre els antics grecs. La competició era inherent a la vida quotidiana i la rivalitat es manifestava en la manera com cadascú es presentava i era considerat pels altres.
Els antics grecs paraven molta atenció a tot allò relacionat amb la mort i donaven molta importància als preparatius funeraris, els enterraments i el més enllà.




Lleó guardià de la tomba. Cap de marbre 350 aC

Estela funerària de Fila. 200-100 aC

Estela funerària amb un lutròfor i coloma. 400 aC


Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso



Andy Warhol. L'art mecànic

CULTURAPostado por ALBERT LOASO vie, noviembre 24, 2017 19:53:31



Caixa Forum presenta una amplia mostra de la vida artística i creativa d'Andy Warhol, amb la col·laboració del Museu Picasso de Màlaga. La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l'avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a "propis d'una cadena de muntatge".

Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una selecció de retrats de l'artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

En un article de 19559, Marcel Duchamp, que era un dels prominents invitats a l'estudi novaiorquès The Factory creat per Warhol, afirmava que l'espectador és un mèdium inconscient del pla estètic en que es col·loca en recrear l'objecte artístic. L'obra no és només una cosa que fa l'artista, sinó que depèn de com l'exploti qui la contempla.

Warhol va fer seva la premissa que és l'espectador qui posa l'obra en contacte amb el món exterior. Una bona quantitat dels seus treballs són respostes visuals a propostes que altres li fan, ja sigui una caràtula de disc, el disseny d'un rellotge, una samarreta per un concert, un cartell publicitari, una pintura per encàrrec o una exposició en un museu.

INICIS COM DISSENYADOR PUBLICITARI A NOVA YORK 1950

Felicitacions de Nadal

Caixes d'embalatge BRILLO i HEINZ

Les Brillo Soap Pads Box, fabricades a ma en sèrie a la seva factory, eren reconegudes com caixes per llençar, era el contenidor preferit pels americans per les seves mudances, per desar i traslladar llibres, plats o roba, convertint la caixa de Brillo en una obra d'art sobre la cultura del consum nord-americà en general.
Warhol ho anomenaria més endavant com bussines art:"L'art com negoci és el pas que ve desprès de l'art (...) guanuyar diners és art i treballar és art i fer bons negocis és el millor art".


LA REPETICIÓ D'UNA IMATGE FINS L'INFINIT

Els retrats utilitzats com a forma repetitiva d'una imatge, va ser una de les formes de mecanitzar un procediment, que basat en el canvi de colors, donava una visió de fantasia, dita pop, allò que era portar fins el límit una mateixa imatge. Warhol va utilitzar la serigrafia com a tècnica per repetir en colors els diversos retrats. Aquesta sèrie va quedar com una icona de l'art pop.




Retrats de Marilyn 1968


Retrats de Liz Taylor 1968

Retrats de Brooke Hayward 1973

Retrats del Sha, l'emperadriu i la princesa de Pèrsia (Iran) 1977


EL CAS DE LA XINA i MAO

Poc desprès de la visita a la Xina de Richard Nixon, president dels EUA, el 1972, Warhol es va inspirar en la de la imatge que apareixia en el llibre roig de Mao Zedong. la paradoxa que buscava l'artista era convertir el màxim propagador del comunisme en un producte de consum per a l'economia capitalista.
Va pintar onze obres aquell mateix any, una d'elles la va pintar totalment, que és la que veiem a l'exposició, donat-li un aspecte transvestit, al que era una imatge autoritària d'una persona gran.



ALTRES MATERIALS

Warhol va entrar en el món del tèxtil, fent que les seves flors entressin en el món de la moda.




LA MORT A LA OBRA D'ANDY WARHOL

Warhol sempre va tenir com a tema recurrent la mort. A la Skull de Warhol, les ombres que accentuen les òrbites i la boca insinuen una parca macabra i somrient , mentre que projecta el conjunt de la calavera formen el perfil d'un fetus o un nadó.

Skull. Calavera 1976

Cadires elèctriques 1971

CARTELLS, VINILS i ALTRES




GALERIA DE RETRATS DE WARHOL

Molts fotògrafs van plasmar la seva visió sobre el personatge de Warhol, des de la dècada de 1950 fins poc abans de la seva mort.



Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso

« AnteriorSiguiente »