Europea Presse

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

AGON! La competició a l'antiga Grècia

CULTURAPostado por ALBERT LOASO dom, diciembre 03, 2017 22:47:23
Caixa Forum amb el British Museum, presenta una exposició de l'antiga Grècia, amb el fil conductor de la competició en tots els àmbits de la vida. Es podrà veure fins el 18 de febrer.

Des de la infància es fomentaven la competitivitat i introduïen normes i regles de conducta. Els grecs eren uns fanàtics de l'esport. Els Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia, Delfos, Ïtsmia i Nemea atreien els millors atletes. Els guanyadors es consideraven heroïs i podien guanyar grans premis, que podien ser materials o bé fama i prestigi. Els esdeveniments atreien grans multituds i eren una de les formes principals d'entreteniment.


Victòria, atorgadora
de dolços presents [...]
al costa de Zeus, decideixes
l'èxit final de llurs gestes
per als mortals, i fins i tot
per als immortals.

Baquílides, Epinicis, oda XI, segle IV a.C.

Niké observant el seu reflex; 300-200 a.C.

El joc en la infantesa
Els infants tenien diferents tipus de joguines i feien jocs diversos, en molt casos han perdurat fins avui dia. La majoria es basaven en el principi de guanyar i perdre, que fomentaven la competitivitat. Als nens se'ls orientava de ben petits a tenir un bon exercici físic, per preparar soldats i atletes, però també es fomentava la intel·lectualitat. A la majoria de ciutats estat gregues, les dones rebien educació a casa, per part dels seus marits, germans o pares. Fora de la llar sols estudiaven música i dansa.


Dues dones jugant a les tabes.

Els déus juguen. Crater de campana de ceràmica 420-400 a.C.

Zeus, rei dels déus de l'Olimp. Cap de marbre 460-450 a. C.

Competicions esportives
Els antics grecs eren uns autèntics fanàtics de l'esport. En temps de pau, les grans proves esportives oferien una oportunitat de competir i rivalitzar, mentre que, en temps de guerra, fins i tot s'aturaven els combats per permetre'n la celebració.
La competició esportiva més famosa era la que se celebrava cada quatre anys a Olímpia, ja de del 776 a.C. i amb una continuïtat de més de mil anys.


El pugilat i la lluita. Amfora de ceràmica. c. 480-460 aC

Diadumen, el que es cenyeix la diadema. Estàtua de marbre. c. 430aC




Certamens teatrals i musicals

Les competicions d'arts escèniques eren part integrant dels festivals religiosos celebrats en honor de Dionis, el déu del teatre i del vi. Aquests concursos es feien en teatres a l'aire lliure, odèons i fins i tot en escenaris efímers. El teatre i la poesia oferien una bona oportunitat per aprofundir en temes socials i religiosos importants, com també per criticar obertament la política i els polítics.

Base de marbre amb les nou Muses. 100aC

Niké coronant un escriptor de tragèdies victoriós. Crater de ceràmica 400-380 aC


La guerra: l'enfrontament suprem
El conflicte entre les ciutats estat o els regnes rivals era una constant a l'antiga Grècia. La majoria de les guerres eren litigis pels recursos naturals i el territori, o reflectien les ambicions polítiques de reis i governants.
Els nens començaven la seva formació militar amb tot just set anys, mentre que els homes podien ser cridats a les armes ben entrats els cinquanta.
En aquest terreny, els espartans eren reconeguts pel seu règim estricte d'instrucció rigorosa i d'exercici.

Aquil·les lluita contra Pentesilea, reina de les amazones. Amfora de ceràmica 440 aC

Relleu en memòria d'un guerrer heroic. 100aC

Afrodita, la deessa de l'amor. Estàtua de marbre 250 aC


Bloc d'un fris amb una batlla entre grecs i amazones. Relleu de marbre 350 aC


Rivalitat social en la vida quotidiana i la mort
L'estatus social era probablement la forma més subtil de competència entre els antics grecs. La competició era inherent a la vida quotidiana i la rivalitat es manifestava en la manera com cadascú es presentava i era considerat pels altres.
Els antics grecs paraven molta atenció a tot allò relacionat amb la mort i donaven molta importància als preparatius funeraris, els enterraments i el més enllà.




Lleó guardià de la tomba. Cap de marbre 350 aC

Estela funerària de Fila. 200-100 aC

Estela funerària amb un lutròfor i coloma. 400 aC


Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso